Consells per perdre un debat

Anàlisi dels cara a cara que s’acosten davant les properes eleccions generals

Algú li deu haver comentat a Mariano Rajoy que la manera més ràpida de perdre un debat és no anar-hi. Però també es pot perdre assistint a un debat equivocat. Rajoy no ho té fàcil: és el president, és el més gran, atributs que donen suport al missatge del PP de solidesa i estabilitat, però amb la resta de candidats, nous però ja coneguts i molt més joves, Rajoy envelleix. El seu equip intentarà que debati només amb Pedro Sánchez o, molt millor, que no hi hagi debats, però els mitjans de comunicació no deixaran de pressionar. Albert Rivera i Pablo Iglesias mouen audiències, i la imatge d'una cadira buida és un risc que cal valorar.

L'equip de Sánchez li recordarà que a un debat no s'hi va a convèncer, que no es tracta de demostrar que un ho sap tot, que no és una oposició sinó un joc de subtil seducció, l'espectador vol humanitat. No es tracta d'imitar Hillary Clinton, que, davant les crítiques a la seva distància i netedat, va regalar a l'audiència unes llàgrimes en vigílies de les primàries de New Hampshire el 2008, però una mica d'imperfecció, potser una mica de suor, ajuda que et coneguin millor.

Després del cara a cara entre Iglesias i Rivera, humanitzat fins a la banalitat a la barra d'un bar, a Rivera segur que ja li és familiar la recomanació més citada d'Alan Schroeder (un dels experts mundials en debats més importants): "Gaudir de l'experiència". Rivera va estar incòmode, es movia fins a sortir del marc, es fregava les mans, no gaudia. Va marcar els temps, va col·locar missatges, però semblava que no volia ser allà i l'espectador sempre pren nota: "Si això no t'agrada, com aguantaràs el que et queda?" Representar un partit, aspirar a la presidència del Govern, ha de ser una experiència gratificant per a tothom a qui li agrada la política, i expressar aquesta satisfacció t'ajuda a connectar amb els electors.

"Preparat però descansat", és el consell més insistent de Yago de Marta, el nostre preparador més internacional. Un consell que li hauria anat molt bé a Pablo Iglesias per evitar la seva terrible (i em temo que sincera) entrada en el cara a cara amb Albert Rivera: "Cansat". Volem líders amb energia, joves o no tant, però disposats a donar la batalla pels temes que ens preocupen i que demostrin el seu compromís per millorar la nostra vida. Perquè d'això es tracta: l'espectador es converteix en elector quan el candidat connecta amb la seva necessitat (sempre difusa i contradictòria) i la transforma en acció, en energia, en una energia que s'expressa, en primer lloc, votant.

No obstant això, la millor manera de perdre un debat és perdent el sentit de l'humor. Un debat és com una conversa familiar que se'n va una mica de to, pot ser tensa, cal encaixar i donar de tant en tant, però sempre sense excessos i mantenint el somriure perquè les coses tornin a lloc. El predebat, el postdebat, en ocasions influeixen més que el mateix debat. La democràcia requereix d'aquests ritus i la crisi ens ha regalat una bona quantitat de candidats i debats que no teníem en èpoques anteriors. Preparem-nos per gaudir.

MÉS INFORMACIÓ