Selecciona Edició
Connecta’t

El frau dels èxits de taquilla simulava projeccions i s’inventava espectadors

Els responsables d'una sala van dir a Cultura que havien assistit 62 persones en una sessió de ‘Los muertos no se tocan, nene’. La realitat és que va ser suspesa per falta de públic

Una espectadora abandona una sala buida d'un cinema madrileny.
Una espectadora abandona una sala buida d'un cinema madrileny.

El frau dels èxits de taquilla acredita que nombrosos cinemes espanyols fa anys que simulen projeccions de pel·lícules (ni tan sols les exhibeixen) i falsegen a l'alça la xifra d'espectadors per treure profit de les subvencions milionàries que ofereix el Govern espanyol al cinema espanyol. Així ho reflecteix una de les querelles que ha interposat la Fiscalia de Madrid contra una de les companyies (Séptimo Arte Exhibición SL) que estan sent investigades judicialment per delictes de falsedat i frau en les subvencions. Encara no hi ha cap prova pericial que permeti xifrar el volum total del frau, encara que fonts judicials calculen que deu ser "molt elevat" perquè aquesta pràctica (falsejar taquilles i recaptacions de cinemes) és antiga i el resultat de trampejar els requisits que estableix la llei que regula les ajudes al cinema espanyol.

Les perquisicions que desenvolupen quatre jutjats de Madrid es remunten a films estrenats el 2010, i a partir d'aquí. Al principi, els jutges estan investigant només 12 de les 38 pel·lícules en què l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA), que depèn del Ministeri de Cultura i supervisor de les subvencions al cinema, va observar greus "irregularitats". El Govern espanyol atorga subvencions que poden arribar als 1,5 milions si la pel·lícula que sol·licita ajuda compleix una sèrie de requisits i és vista per un mínim de 60.000 espectadors, o 30.000 si la pel·lícula és en llengua no castellana.

Els jutges estan investigant només 12 de les 38 pel·lícules en què va observar greus “irregularitats” l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals

Segons les diligències judicials, a les quals ha tingut accés EL PAÍS, la firma Séptimo Arte Exhibición SL va projectar durant l'any 2012 les pel·lícules De mayor quiero ser soldado, Los muertos no se tocan, nene i Mr. Nice. "Les dades aportades per les sales al Govern central pot ser que siguin falses", afirma el fiscal en la seva querella contra Séptimo Arte. El fiscal crida l’atenció sobre el fet que va ser a les sales d'aquesta companyia on més es va veure la pel·lícula De mayor quiero ser soldado. I, en concret, als seus cinemes de Mirasierra i Pequeño Cine, tots dos a Madrid. En les sis visites que van fer a aquestes sales els inspectors de Cultura entre el juliol (dies 7 i 17), l’agost (10 i 29) i el setembre (10 i 26) del 2012 van observar que el nombre d'espectadors era "infinitament menor" que el declarat per la companyia a l’ICAA. El 17 de juliol del 2012 es va projectar la pel·lícula esmentada al Cinema Mirasierra. Encara que només hi havia quatre espectadors, la sala va comunicar que n’hi havia 90. I el mateix va passar altres dies.

Una altra pel·lícula d'aquesta companyia investigada és Los muertos no se tocan, nene. Es va estrenar el 18 de novembre del 2012 en diferents cinemes d'Espanya. També es va projectar a les sales de cinema Mirasierra i Pequeño Cine. Deu visites van fer els inspectors a les sales on havia d'exhibir-se el film entre el juliol i l’octubre del 2012. L'anunciada sessió del 18 de juliol, per exemple, es va suspendre per falta de públic. Així i tot la sala va certificar que havien assistit 62 espectadors a la fingida projecció. En un dels casos, l'inspector de Cultura anota: "En aquesta sala només hi ha una persona, l'inspector que subscriu". Sobre la pel·lícula de Mr. Nice, estrenada el 20 de juliol del 2012, també recauen indicis que es va falsejar la seva xifra d'assistents i recaptació per fer creure a Cultura que havia sobrepassat els 60.000 espectadors.

Les sales estan obligades a facilitar dades precises a l’ICAA sobre recaptació i espectadors. La llei permet fer-ho via informàtica. És a dir, s'apunten les dades essencials (sessió, hora, sala i preu) i es notifica per Internet a una mena de bústia, i aquesta les remet a l’ICAA. El fiscal entén que incloure dades no reals en fitxers constitueix la mateixa falsedat que si es fes a mà. I és que també cal transmetre les dades de forma manual mitjançant declaracions setmanals. El fiscal considera que la "finalitat" d'aquests enganys és servir de cobertura per a la concessió de subvencions que l’ICAA concedeix al món del cinema" (aquest any, 60 milions). El fiscal argumenta (i ja hi ha més imputats) que hi ha connivències entre les sales i els productors, que són els beneficiaris de les subvencions.

"Només hi havia un espectador a la sala... i era jo"

El 10 de setembre del 2012 es va projectar a la sala de cinemes Paraíso Mirasierra, de Madrid, la pel·lícula De mayor quiero ser soldado. L'inspector de Cultura que va anar a la sala va apuntar que estava buida. Va emplenar a la seva butlleta d’estat totes les dades: dia, hora i film, i va indicar: "En aquesta sala només hi ha un espectador, jo, l'inspector que subscriu". Una setmana després va comprovar que les dades remeses al Ministeri de Cultura per la sala (és a dir, que hi havia 132 espectadors) eren falses. I no va ser l'únic dia en què va estar sol al cinema. "Els dies restants de visita de la inspecció, malgrat que en alguns casos va ser-hi només l'inspector, la sala va declarar l'assistència de moltes persones més", segons el fiscal. En la pel·lícula Los muertos no se tocan, nene, i en aquests mateixos cinemes, l'inspector va compartir la projecció del film, per exemple, el dia 19 de juliol del 2012, "amb un únic espectador". Així i tot la sala va comunicar que hi havia 50 persones.

Les subvencions contenen una ajuda de caràcter general basada en una fórmula matemàtica que té un barem segons el nombre d'espectadors i que pot arribar als 400.000 euros. I després hi ha una altra ajuda complementària que es calcula en funció de si el film ha participat en festivals o actes d'animació. Per cada punt té dret a 10.000 euros. Però el nucli important radica en els espectadors. S'atorga un punt per cada 45.000 euros d'inversió, si bé, per a l'ajuda, són necessaris un mínim de 60.000 espectadors, o de 30.000 si la pel·lícula és en llengua no castellana. Per l'ajuda complementària, el màxim de subvenció és d'1,2 milions. I amb aquesta i la general, fins a 1,5 milions.

MÉS INFORMACIÓ