_
_
_
_
_

El Constitucional aixeca la suspensió sobre la taxa del cinema

La mesura permet recaptar a la Generalitat 20 milions anuals dels operadors per la connexió a Internet

José Ángel Montañés
Una sala de cinema a Barcelona, plena de públic.
Una sala de cinema a Barcelona, plena de públic.massimiliano minocri

El Tribunal Constitucional va aixecar ahir la suspensió de l’anomenada taxa del cinema català, una mesura, que va entrar en vigor el gener d'aquest any aprovada pel Govern de la Generalitat per recaptar fons per finançar el sector audiovisual en aquesta comunitat. La taxa, que va entrar en vigor el passat mes de gener havia estat recorreguda pel Govern central el passat mes de juny, després d'haver recaptat uns vuit milions d'euros.

Bones notícies per al Govern d’Artur Mas i en concret per al conseller de Cultura Ferran Mascarell. Hores després de presentar les mesures del seu departament per finançar el sector audiovisual, tan castigat per la conjuntura econòmica, el Constitucional va acordar aixecar la suspensió dels preceptes impugnats pel Govern central contra l'impost sobre provisió de continguts de part dels operadors electrònics. Una mesura, que segons càlculs de la Generalitat permetrà recaptar uns 20 milions d'euros anuals, a raó de 0,25 cèntims per cada connexió a dades que facin aquests operadors en territori català, que es destinaran per complet al fons per al foment de la indústria audiovisual i de la difusió de la cultura digital.

L'acord del Constitucional, sense prejutjar sobre la controvèrsia de fons, es basa en dos criteris: En primer lloc, en relació amb el perjudici dels interessos privats, ja que el nombre limitat d'operadors —16 segons el càlcul de l'alt tribunal— afectats per l'impost, en l'hipotètic cas que es consideri que es dóna una doble imposició, fa possible la identificació dels afectats i la devolució de les quantitats recaptades. En segon lloc, el Constitucional entén que la incidència de l'impost és escassa en l'enorme volum de negoci d'aquestes empreses: 6.425 milions d'euros el 2013.

Per tant, abans que expirin els cinc mesos previstos per la Constitució, el tribunal admet tots els arguments que va exposar la Generalitat, i malgrat els arguments en contra que va esgrimir l’Estat, acorda aixecar la suspensió.

“Estic satisfet per l'aixecament de la suspensió de l'aplicació de l'impost, ja que tots els arguments del Constitucional ratifiquen l'argumentari legal de la Generalitat”, va explicar ahir Mascarell després de conèixer l'acord. “És una bona notícia per al món del cinema, continuarem treballant en benefici d'aquest sector i de la producció audiovisual”, va assegurar convençut que la mesura tirarà endavant.

En l'acord de 2011 entre les distribuïdores americanes, les majors, i la Generalitat, que va permetre aplicar la Llei del cine català, es marcava passar d'una quota de mercat del cinema en català del 3% al 25% el 2014 i el 35% el 2017. Però en realitat, la situació, lluny de millorar, ha empitjorat i molt, ja que segons dades de la mateixa Generalitat, la quota actual és d'un 2,67%. “És una situació profundament insatisfactòria”, va assegurar Mascarell, que no obstant això va insistir que “malgrat les dificultats que ha viscut el sector, ara disposa d’un mapa de futur ben definit, ordenat i pensat perquè es pot seguir fent cinema de qualitat a Catalunya”.

Aquest mapa té un finançament de 20,2 milions d'euros per aquest 2015 per poder desenvolupar la polítiques de suport al sector, dels quals 8,9 són per a ajuda al desenvolupament i la producció, 6,8 a la distribució i exhibició, 2,7 per al doblatge i subtitulació, 950.000 euros per a festivals, 626.900 a la promoció i 130.000 a la formació. Un pressupost que es tornarà a aplicar durant el 2016.

El sistema de finançament català de l'audiovisual va començar a crear-se i aplicar-se el 2012 amb la idea de dotar el sector de noves eines de finançament. En aquest context va néixer la taxa als audiovisuals (que va sorgir com una còpia al sistema francès de pagament per antena) i que garantia, segons el conseller, el sistema a llarg termini després de l'aportació d'uns 20 milions per part dels operadors. La mesura, que va ser aprovada per la majoria del Parlament va ser denunciada pel Govern central davant el Tribunal Constitucional. “La Generalitat va fixar una aportació complementària de 10 milions per garantir l'aportació en cas que la mesura es recorregués com així ha estat”, va explicar el conseller que va deixar clar que el seu departament garantia deu milions més per 2016. Tres hores després el Constitucional donava un respir, ara com ara, a les arques del govern de Mas.

Catalunya ha obert 31 expedients per males pràctiques

“Jo mateix he signat sancions a empreses en les quals s'havia verificat males pràctiques. L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) té inspectors, s'ha fet la feina i s'ha actuat allà on hi havia frau”, va explicar Ferran Mascarell, conseller en funcions de Cultura, preguntat per la investigació que la Fiscalia fa al frau a les ajudes concedides al sector audiovisual per part del Ministeri d’Educació i Cultura. Segons la conselleria, entre els anys 2013 i 2015 s'han obert 31 expedients per males pràctiques, dels quals 12 han estat per "irregularitats en relació a la falsificació de dades i irregularitats de taquillatge". La resta d'expedients corresponen a irregularitats com és la ubicació de pantalles que projecten pel·lícules X en zones no adequades.

Les multes han tingut un import entre els 750 i els 14.000 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_