Selecciona Edició
Connecta’t

La presó de Tarragona tanca

Els interns són traslladats des del veterà centre penitenciari urbà fins a la moderna presó de Mas d’Enric

Els últims reclusos, al pati de la presó de Tarragona.
Els últims reclusos, al pati de la presó de Tarragona.

La presó de Tarragona abaixa la persiana. Ha arribat l'hora de preparar maletes i empaquetar trastos per als interns, uns 200, que compleixen condemna a la veterana presó de l'avinguda de la República Argentina. Els reclusos apuraven aquest dilluns les últimes hores de sol al desballestat pati del presidi. Deixen Tarragona i se'n van al poble del costat, el Catllar, al modern centre penitenciari Mas d'Enric. Des de ja fa dies un anar i venir de furgonetes va traslladant els expedients, els arxius, el material d'oficina i les pertinències dels reclusos. El transvasament dels interns s'efectuarà aquest dimarts sota unes estrictes mesures de seguretat. Una vegada conclosa l'operació, la presó de Tarragona quedarà habilitada com un centre obert, un presidi menor on només van a dormir aquells condemnats que compleixen penes més toves.

L'obertura de la nova presó, una posada en marxa que inicialment s'havia previst per a principis del 2012, suposarà també l'activació d'una línia regular d'autobús per connectar amb Tarragona el nou presidi, situat enmig d'una zona boscosa. El recinte penitenciari consta de 65.000 metres quadrats i té capacitat per a 1.020 presos.

La jubilació li arriba a la presó de Tarragona just quan compleix 65 anys. Inaugurada el 1950, era el presidi més antic de Catalunya, només superat per la presó Model que, de fet, per les seves característiques i peculiaritats, juga en una lliga a part.

Integrada avui en l'entramat urbà de la ciutat (la seva façana principal està just davant d'El Corte Inglés), la presó de Tarragona es va edificar al que eren els afores de la ciutat. On ara hi ha desenes de pisos del que es coneix com Nou Eixample Nord i una bonica avinguda batejada com rambla del president Macià, abans hi havia garrofers i una tolla. "Sortíem a la finestra i agafàvem els mosquits a cabassos", explica el matrimoni Mallent-Alegret. Fa 51 anys que són veïns de la presó. Van ser els primers dels 106 inquilins del seu bloc a instal·lar-se als pisos que donen al pati de la presó i des de la seva finestra han estat testimonis de l'evolució del recinte.

Les successives obres per reforçar la seguretat van anar aixecant cada vegada murs més alts però l'Ester, perruquera jubilada, té frescos els dies en què estenia la roba i des de les cel·les els interns li demanaven coses o li cridaven missatges. "Calleu ja, pesats", els responia ella. Es posa vermella quan, amb gest entremaliat, recorda les botifarres que li dedicaven els presos. Ella, tarragonina de soca-rel, no estava gaire convençuda d'anar-se'n a viure allà però no per la presó sinó perquè quedava "massa lluny de la plaça. Cada vegada que havia d'anar a comprar era un suplici". El marit, Llorenç, explica que es va posar caparrut amb el pis perquè era una bona oportunitat. Va donar 5.000 pessetes de dipòsit quan l'habitatge només era un dibuix en un plànol i, més tard, va abonar les 250.000 pessetes que li va costar el que ha estat la seva llar familiar. Allà van ara a veure'ls els seus nou néts.

Més amunt, a la novena planta, hi viu la Dioslinda. Més de 40 anys tenint els presos per veïns li serveixen per assegurar que prefereix "tenir la presó davant de casa que un parc on hi vagin cada tarda la canalla a fer escàndol amb les motos i a fer botellón".

Al bloc tots els veïns coneixen amb detall la rutina penitenciària. Se saben els horaris de sortida al pati i els torns per als àpats. Potser els guardaran en la memòria durant un temps però a partir d'aquest dimarts els altaveus ja no els ho recordaran diàriament.

MÉS INFORMACIÓ