Selecciona Edició
Connecta’t

La carta que el Govern espanyol no vol que llegiu

Les persones de més de 50 anys havien de rebre un informe amb la seva pensió pública futura. L'Executiu l'ha vetada per evitar que es coneguin les baixes prestacions

Fátima Báñez, ministra d'Ocupació i Seguretat Social.
Fátima Báñez, ministra d'Ocupació i Seguretat Social.

El Govern espanyol no complirà la seva promesa d'enviar una carta a les persones de més de 50 anys amb la pensió privada i pública futura. Ho va admetre el mateix secretari d’Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, quan, el 5 de novembre, va dir: “Compromès, però no s’ha dut a terme”. En lloc de la missiva, Burgos va presentar un simulador electrònic, posat en marxa al web La teva seguretat social, en què es pot consultar una aproximació de com serà la prestació dels futurs jubilats amb limitacions i dificultats tècniques. El sector de l'estalvi privat creu que el Govern central ha parat la carta per evitar donar males notícies per motius electorals.

El compromís del PP amb aquesta incitativa –que ja s'ha fet en alguns dels principals països de la Unió Europea– ve des de lluny. El gener del 2011, el PP va demanar en la reunió del Pacte de Toledo, on es regula el funcionament de les pensions públiques, que s'inclogués una recomanació perquè es facilités el coneixement de l'import de les cotitzacions fetes. El Govern de Zapatero, el juliol del 2011, poc abans de deixar el poder, va tenir el suport del PP per aprovar una disposició addicional en què va establir l'obligació de la Seguridad Social d'informar cada treballador sobre la seva jubilació, obligació que es va estendre a les empreses privades d'assegurances i fons de pensions.

La mateixa ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, el 8 de maig del 2012, va fer ressaltar la importància de facilitar als ciutadans informació precisa sobre les expectatives de la pensió, motiu pel qual va anunciar que es crearia una regulació reglamentària. El 8 d'abril del 2014, Burgos va anunciar la intenció del Govern espanyol de plasmar el dret d'informació sobre la pensió en un “reial decret d’aparició propera”.

Així, es va elaborar un esborrany de reial decret, sotmès als interlocutors socials, a la patronal de fons d'inversió i fons de pensions, Inverco, i a la d'assegurances, Unespa. Després de les consultes, es va enviar al Consell d’Estat.

Tot estava preparat

Estava previst enviar la carta a final del 2014. Els grans bancs s’ho van creure i van anunciar campanyes comercials amb el llançament d'eines en què farien servir de ganxo l'escassa pensió pública perquè els clients la complementessin amb els seus productes d'estalvi.

Què va fer que la carta no es remetés? Fonts consultades coincideixen que la missiva es va paralitzar des del palau de la Moncloa, ja que fins i tot va arribar a debatre's en la reunió de subsecretaris prèvia al Consell de Ministres. Cap d’aquestes fonts dubta que ha estat la voluntat política la que ha llençat la carta a la paperera, perquè el reial decret va estar a punt de sortir fa més d'un any.

Per una raó o una altra, la informació mai va arribar i la banca, sense amagar el seu empipament, va tractar de sortir del pas amb simulacions de l'estalvi privat. “Tenir aquesta informació és més important que els avantatges fiscals que es puguin donar als fons de pensions. Els cotitzadors tenen dret a saber el que poden esperar de l’Estat per fer els seus plans i evitar sorpreses desagradables quan arribi la jubilació”, afirma Pilar González de Frutos, presidenta de la patronal d'assegurances, Unespa, i exdirectora general d’Assegurances amb el PP. El seu testimoni reflecteix el malestar del sector, que no es conforma amb el simulador. “La web està bé, però és insuficient. El Govern central havia de complir el que va prometre i publicar la carta escrita, que és el que la gent pot entendre bé”.

En termes semblants s'expressa Ángel Martínez-Aldama, president de la patronal Inverco: “La gent de més de 50 anys és la que té més dificultat per utilitzar el simulador perquè no té tanta facilitat amb els mitjans electrònics. La carta era una obligació del Govern espanyol; ara quedarà per al següent”.

Des d'organismes del Govern central s'ha acusat el sector privat de frenar aquesta iniciativa perquè el client no veiés que és més rendible la pensió pública que la privada. Tant González de Frutos com Martínez-Aldama neguen que hagin paralitzat el procés. Tots dos coincideixen a admetre que no va ser fàcil arribar a una informació més o menys homogènia, que seguís uns paràmetres comparables als de la pensió pública, però asseguren que al final es va aconseguir un consens tècnic. Estava previst que els que tinguessin pensió privada rebrien una carta i, de forma separada, l’Estat n’enviaria una altra a totes les persones més grans de 50 anys.

Des de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social es va estar tan convençut que la carta seria realitat, que va adjudicar dos concursos a empreses privades: Mailfactory, s'havia d’encarregar d'imprimir les cartes i els sobres per 251.000 euros, i Unipost, s’havia de fer càrrec de l'enviament per 1,3 milions, un import més baix dels 2,2 milions pels quals s’havia licitat el concurs. A Ocupació al·leguen que la paralització del projecte no tindrà cap cost públic.

“Els mercats van malament i els tipus d'interès estan gairebé a zero, cosa que fa que la rendibilitat dels productes on inverteixen els fons de pensions van pitjor del que s’havia previst. Per això és tan important la carta i la informació”, assegura un expert del sector.

Un simulador complex i limitat

El simulador que ha posat en marxa el Govern espanyol no inclou el factor de sostenibilitat. A partir del 2019 serà un nou paràmetre que influirà en el càlcul de la pensió inicial i la lligarà a l’esperança de vida als 67 anys. No està inclòs perquè en la seva primera versió necessita dades de fins al 2017. Això fa que la solució que ofereix només sigui fiable per als que es jubilaran abans del 2019.

Fins i tot aquesta dada no és vàlida en tots els casos, perquè tampoc s'inclouen els límits que té la pensió màxima, que el 2015 ascendeix a 2.560,8 euros en 14 pagues mensuals (2.987,7 en 12), independentment del que s’hagi cotitzat (mai més d'una base de 3.606 euros en 12 mensualitats). Un exemple, si algú cotitza per un sou de 3.412 euros al mes ara i ho ha fet durant els últims 16 o 17 anys, el simulador dóna una dada que supera la pensió màxima. No obstant això, ho advertirà: “La teva pensió pot veure's limitada per superar la màxima permesa”.