Selecciona Edició
Connecta’t

Les rebaixes arriben a l’ANC

Convocatòria discreta de l'Assemblea per demanar l'acord entre JxSí i la CUP

Els manifestants avui a la convocatòria de l'ANC.
Els manifestants avui a la convocatòria de l'ANC.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) venia avui les seves samarretes més emblemàtiques a 1 i 2 euros. “Tenim un estoc molt gran i són peces que molta gent voldrà per recordar la història”, explicava una de les venedores d'aquestes gangues. Les samarretes del 9-N del 2014, o de les diades més recents, costaven quan van sortir al mercat entre 8 i 12 euros, segons l'organització. Les samarretes alternatives de la paradeta rival continuaven oferint-se a preus normals. Per la lògica del mercat, el públic s'apilonava sobre la taula de l'ANC. Però no era l'afluència d'altres ocasions. De fet, ha estat la mobilització més discreta de l'ANC des del 2012.

La darrera gresca independentista, la que es va organitzar per a la declaració d'Artur Mas davant del jutge, va reunir fins a 6.000 persones. Al Parc de la Ciutadella, avui, amb prou feines hi havia la meitat de públic. El grup de ska català Xeic ha amenitzat la trobada amb les seves cançons reivindicatives i versions d'ateneu popular de l'Estaca o de les havaneres més conegudes. La cançó de Xeic que ha provocat més ballaruga entre els presents –majoritàriament jubilats, com l'aplec a favor de Mas davant el Palau de la Justícia– és Tornarem, famosa per un videoclip en què hi participa bona part dels referents polítics i periodístics del procés: “Et parlo en la llengua que segur has oblidat. T'escric amb paraules que segur no entendràs. Tants anys perseguits, han quedat a l'oblit. Les cendres del que va ser un gran país. Potser no recordis el que va arribar a ser, la terra on et creixen les arrels. Somio amb portar-te de nou aquí”.

Jordi Sànchez, president de l'ANC, semblava voler parafrasejar els versos de Xeic: “Volem somiar per despertar un dia i trobar-nos el nostre país lliure i sobirà”. No queda clar com s'havia d'interpretar el missatge, si en clau èpica o com una experiència lisèrgica. A banda de Sànchez, la personalitat més rellevant que ha pres la paraula és David Font, alcalde de Bellcaire de l'Empordà, que en nom de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha trencat les normes de la lògica assegurant que a l'acte “hi som tots, i segurament més”.

Joan Lluís Bozzo, conductor de l'acte, ha admès que ell i els presents estan “bastant neguitosos” per la manca d'acord entre Junts pel Sí i la CUP. La pressió al partit de l'esquerra radical ha estat discreta malgrat que l'ANC va ser part indispensable de l'invent de JxSí. El pressing CUP s'ha limitat a alguns cartells repartits entre el públic amb missatges com “Governem-nos junts” o “El vot de la majoria està per damunt de les vostres obsessions”. Els lemes més repetits eren de tarannà tribunero del Barça: “Estem emprenyats. Volem un acord ara” i “Prou! Volem govern ara”. Sànchez ha citat un document anomenat “La declaració de Vilanova”, desconegut per mi –és fàcil perdre el compte de les declaracions que s'han firmat sobre el tema– i aprovat recentment per l'ANC per exigir als partits que acordin un govern abans del 27 de novembre –divendres que ve. L'ANC no ha anunciat si convocarien una nova manifestació en cas que arribi el dia i tot continuï igual: amb el país somiant.