Selecciona Edició
Connecta’t

Porcel, viatge a la llavor creativa

Una exposició al Palau Robert de Barcelona busseja en els orígens íntims de la trajectòria vital i literària de l'escriptor mallorquí

Foto de l'exposició dedicada a Porcel: l'escriptor en un quiosc.
Foto de l'exposició dedicada a Porcel: l'escriptor en un quiosc.

Un és sempre (i, en conseqüència, escriu) el que ha viscut en la seva infància. Camí ja de l'axioma, una nova prova d'això és l'exposició Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món, que fins al 28 de febrer acull el Palau Robert de la capital catalana, suggeridor viatge a la llavor creativa d'un dels animals literaris i periodístics més potents que han donat les lletres catalanes contemporànies, mort fa sis anys.

Gairebé tothom de l'autor de Cavalls cap a la fosca (1975) o El cor del senglar (2000) està a la localitat d'Andratx. "La gent, en el fons, parla de les coses concretes que coneix molt bé", constata el crític literari Julià Guillamon, comissari de la mostra que, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i La Caixa amb un pressupost de 100.000 euros, el juny de 2016 recalarà a Mallorca. D'Andratx, Porcel en va fer un mite que va reflectir obsessivament des de la seva primera novel·la, Solnegre (1961), a una de les més tardanes, Olympia a mitjanit (2004). Malgrat que només va viure aquí fins als 13 anys, d'aquell últim poble de Mallorca on es pon el sol, antiga baronia dels bisbes de Barcelona i on va néixer un 14 de març de 1937, Porcel va respirar (i va captar) un món com encallat en el temps, primitiu i fins i tot violent. Seria l'equivalent del microcosmos personal al Yoknapatawpha del seu admirat Faulkner.

Tant aquí com a la casa de camp del seu pare amb els mítics ametllers de Can Bolei, la de Porcel és una vida senzilla, com mostren alguns dels objectes (una cavallet de cartró, una ràdio de baquelita, novel·letes de quiosc de cinc pessetes de Zweig, Baroja, Tolstoi…, fars materials en un terreny sec i sol de justícia) que Guillamon, expert a remoure caixes i armaris d'escriptors i editorials, va trobar aquí. Entre les troballes, gairebé d'amagat de la família, el comissari ha fet aflorar una redacció del nen Porcel de 1948, amb uns bells vaixells de vela.

"Porcel es mourà amb subtil habilitat entre el catalanisme literari i el polític"

"És un món petit, dur i després del qual Porcel tindrà claríssim de seguida del que calia sortir per realitzar els seus somnis: primer anirà a Palma i es vincularà amb Llorenç Vilallonga i Camilo José Cela i, després, a Barcelona", ressegueix Guillamon. L'asfíxia la denota Solnegre, en què el protagonista descriu el seu retorn a casa després de sortir de presó en un clima existencialista a l'estil de L'estrany de Camus, llavors lectura influent en Porcel.

En una punta sudoccidental de l'illa, castigada pel vent, l'altra gran aportació d'Andratx serà el contraban: fins a l'arribada del turisme fa amb prou feines mig segle, secularment la gent de la zona es van dedicar a això o, com un mal menor, van emigrar a Cuba per a la poc rendible pesca de l'esponja, entre ells, avi, pare i oncle de l'escriptor. Gairebé 700 persones del poble es van arribar a concentrar a Batabanó, prop de l'Havana. Pocs diners. Millor el contraban. Com va fer el seu oncle, Macià Porcel Covas, que va arribar a posseir un motoveler, el Cala Morlanda, fotografiat en l'exposició i recollit també, amb especificació dels seus motors, en el substanciós catàleg (Galaxia Gutenberg). Les notes que el jove Porcel prendria de les aventures i desventures reals del seu oncle (es poden veure en una vitrina, amb el nomenament del parent el 1944 com a patró de cabotatge) nodririen amb tal riquesa les pàgines de la novel·la Els argonautes (1968) que el Servei de Vigilància Duanera l'utilitzava per estudiar l'organització dels contrabandistes.

Admirador d'aquell Chateaubriand que va compaginar com pocs ambició literària i influència política, Porcel va començar a fer el mateix a partir de 1965, quan va aterrar a Barcelona. Ho deixa gràficament molt clar la mostra en el seu segon àmbit, Notícies del món. "Porcel es mourà amb subtil habilitat entre el catalanisme literari i el polític, a través del pujolisme, cada vegada més puixant i, en el socioliterari, en l'àmbit del grup Planeta", diu el comissari. Tot això embolicat en el seu paper de gran entrevistador i periodista, que li permet ser home d'acció i conèixer de prop el poder ascendent. Així, a Serra d'Or i a Destino apuntaran personatges de gran importància simbòlica, d'una Víctor Català a un Josep Carner, passant per Josep Pla. Per a la revista en castellà, a més, viatjarà tant a la Xina de Mao o a la Guerra dels Sis Dies com a l'Eivissa dels hippies i publicarà llibres sobre les trobades i desacords entre Catalunya i Espanya, movent-se entre intel·lectuals com Aranguren, Pemán, Ridruejo… (Debat català; Catalunya vista des de fora…). "La sensació és que té la seva trajectòria vital molt planificada i que quan manifesta el seu particular anarquisme l'abraça més pel seu component individualista que per ideologia".

És un Porcel contestatari i contracultural que, no obstant això, sap administrar molt bé la seva imatge pública, com demostra el control que té sobre les imatges que li pren el fotògraf Barceló i constaten les seves llibretetes de notes, que llueixen al costat d'una gravadora gegantina tan de l'època que utilitzava qui va acabar un temps com a director de l'edició espanyola de Play boy i sent articulista de La Vanguardia des de novembre de 1982 fins al seu últim dia. Està fent carrera i vol demostrar que triomfa a la vida, com sembla deduir-se dels retalls de premsa que el citen i que envia al seu pare.

Porcel era reconegut, sí, però aspirava a no ser un escriptor més o menys literari: volia ser popular, més llegit que conegut. El descobriment de les reeixides propostes d'autors com Ferran Torrent o Andrea Camilleri el porten, a partir de 1989, a ressituar-se literàriament, a plantejar-se novel·les satíriques i càustiques sobre aquell desordre social que va des de l'especulació immobiliària al triomf social de la salsa rosa. El fulletinesc El divorcio de Berta Barca (1989), Lola i els peixos morts (1993), Ulisses a alta mar (1997)… "És un món que coneix, amb un punt grotesc que sap captar bé i que li permet fer paral·lelismes amb els anys 60… Tom Wolfe també farà alguna cosa semblant; ell se sent còmode i hi ha fins un aire de certa venjança", apunta Guillamon.

Una galeria de personatges de Cada castell i totes les ombres (2008) encarregada a Gallardo il·lustra parcialment l'últim àmbit de la mostra, on s'han creat uns cartells publicitaris lluminosos (un és d'un Porsche, com el que va arribar a conduir ell; un altre des de la part alta d'una oficina a Diagonal-Balmes, on hi havia la seva quan dirigia l'avui Institut Europeu de la Mediterrània que li va crear a mida Jordi Pujol) amb fragments de llibres. El bloc el tanquen imatges actuals d'una Mallorca corcada pel més bast i massiu turisme i que il·lustren fragments d'Olympia a mitjanit. Al sostre, a manera de virolat basar per a turistes, samarretes amb estampacions d'imatges de Porcel i sobre obres de Porcel; totes, a l'esquena, porten la inscripció: "Feia un sol que cremava el cul a les llebres". Porcel pur: és la primera frase de Solnegre…