Selecciona Edició
Connecta’t

La UE revisa Schengen per fer controls sistemàtics en frontera

Els Vint-i-vuit pretenen controlar tots els ciutadans que entrin a la UE des de fora

Un soldat patrulla a l'estació de tren de Brussel·les Midi.
Un soldat patrulla a l'estació de tren de Brussel·les Midi. AFP

La UE reacciona, tot i que amb certa timidesa, als atemptats terroristes de París. La reunió de ministres de Justícia i Interior aprova finalment una "revisió selectiva" de Schengen, segons ha explicat el ministre espanyol Jorge Fernández Díaz, per intentar blindar les fronteres exteriors de la UE. Schengen (una petita localitat luxemburguesa on es va acordar l'espai de lliure circulació de persones a la Unió) es retocarà per fer obligatoris els "controls sistemàtics de les fronteres exteriors de la UE per reforçar la seguretat", segons ha avançat el ministre minuts abans d'acabar la reunió. Una altra de les mesures que han defensat els ministres, que encara no té la llum verda del Parlament Europeu, és la creació d'un Registre de Noms de Passatgers (PNR, per les seves sigles angleses) a escala europea.

En poques paraules: les persones que entren a la UE passen fins ara un control de passaports, i excepte en cas que responguin a perfils de risc, n'hi ha prou amb una mirada superficial del document. Amb aquest canvi, les autoritats estaran obligades a escanejar els documents per creuar aquesta informació amb la base de dades de la Interpol i SIS II, la base de dades europea. "Es pren aquesta decisió per protegir les fronteres interiors", segons van explicar dijous fonts diplomàtiques. A partir que s'aprovi la nova norma, que els ministres calculen cap al març del 2016, les dades de tots els ciutadans es creuarien amb els fitxers policials europeus per identificar antecedents o ordres de crida i cerca contra determinades persones i així procedir a la seva vigilància o detenció. "En això hi ha llacunes", ha reconegut Etienne Schneider, ministre d'Interior luxemburguès, país que fins al gener ocupa la presidència de torn de la UE. Això sí, s'utilitzarien noves tecnologies digitals per entorpir al mínim possible el flux de viatgers, segons l'acordat.

França, impulsora de la mesura que s'ha aprovat per unanimitat, ha exercit prou pressió en els altres socis perquè es prenguin avui les decisions que "cal prendre", ha declarat el titular d'Interior francès, Bernard Cazeneuve, quan ha arribat a la cimera amb els seus homòlegs. "No podem esperar a un altre drama [en referència als atemptats gihadistes de París]. Demostrem que la unió de democràcies és més forta que el terrorisme", ha interpel·lat a la roda de premsa posterior.

Més enllà de reforçar els límits externs de la UE, una de les mesures més urgents, segons els ministres, i que ha d'aprovar-se "amb immediatesa", és la creació d'un PNR. "Estem fora de temps, però val més tard que mai", s'ha lamentat Fernández Díaz, que ha assegurat que Espanya ho demanava des de feia mesos. La mateixa opinió té la ministra d'Interior britànica, Theresa May, que a més del PNR demana que es prenguin mesures sobre el control d'armes de foc en territori comunitari, mesura que també s'ha aprovat i els detalls de la qual es donaran a conèixer a final d'any.

Un dels problemes perquè la mesura del PNR no hagi prosperat des que va néixer la proposta, el 2013, és el tracte que rebran les dades personals compartides entre 28 Estats de centenars de milers de passatgers de dins i fora de la UE. La comissària de Justícia, Věra Jourová, ha promès que la protecció d'aquestes dades es garantirà perquè d'aquesta manera s'agilitarà el seu moviment. França, això sí, s'ha mostrat impacient i ha exigit que l'emmagatzematge de les dades dels ciutadans es perllongui durant almenys un any, en contra dels 30 dies que alguns dels seus socis havien suggerit.

És "essencial" l'intercanvi d'informació entre els socis europeus al més aviat possible, segons han assenyalat avui els ministres de forma unànime. I és que tant en els atemptats del gener passat contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo (en el qual van morir 12 dibuixants) com en els de divendres passat, en els quals 129 persones van perdre la vida en diversos punts de la capital francesa, els atacants, encara que d'origen àrab i religió musulmana, havien nascut dins del territori comunitari. Es van anar radicalitzant a mesura que passaven els anys. "Els nacionals europeus tindran més control", van avançar aquest dijous fonts europees.

L'Agència de Fronteres Exteriors de la UE (Frontex), que depèn de la Comissió, exercirà un paper més actiu a partir del moment en què les mesures siguin ratificades en el proper Consell Europeu –reunió dels 28 caps d'Estat i Govern de la UE– del desembre, l'últim del 2015. Els Estats ofereixen ara més legitimitat a Frontex, en col·laboració amb la policia europea (Europol), per dur a terme activitats dirigides a detectar individus sospitosos de ser retornats de Síria o traficants d'éssers humans i armes.

La tercera pota del debat d'aquest divendres se centrarà en el control d'armes de foc en territori de la UE. La Comissió va proposar dimecres "endurir" la lluita contra el fenomen de la relativament fàcil adquisició d'armament en països com Bèlgica, bressol i refugi d'islamistes a Europa. Es posarà el focus especialment en els Balcans occidentals, origen de la immensa majoria d'armes no registrades en territori comunitari. "França ja no pot esperar més" una regulació d'armes, va exposar el seu primer ministre, que va assegurar que el seu país fa "més d'un any" que va darrere de noves normes sobre aquest tema.

Els ministres demanaran a més a la Comissió que elabori una proposta sobre com poder eliminar els mètodes de finançament de l'Estat Islàmic (ISIS, en el seu acrònim anglès). Brussel·les posarà el focus en els mètodes de blanqueig de diners i procedirà a la congelació d'actius i béns dels terroristes "al més aviat possible". La comissària Jourová vol avançar tota la feina en aquest sentit per abans que s'acabi l'any.

Una intel·ligència comunitària

Diverses de les propostes que els ministres d'Interior i Justícia han debatut aquest divendres versen sobre la possibilitat de compartir informació a escala europea, cosa que segons les fonts consultades "no ha funcionat del tot" durant els últims anys. La creació d'un cos d'Intel·ligència a escala europea és una de les propostes, gairebé personal, que ha plantejat el comissari d'Immigració, Dimitris Avramopoulus. "La intel·ligència funciona sota l'estricta reciprocitat", assenyalaven dijous fonts diplomàtiques al mateix temps que explicaven que aquest verb, compartir, era un verb que no els agrada gaire.

A través del Sistema d'Informació Europeu d'Antecedents Penals (ECRIS, per les seves sigles en anglès), Brussel·les pretén evitar la radicalització a les presons. ECRIS, utilitzat per 25 països comunitaris, s'ampliarà a països tercers, segons la comissària de Justícia, Věra Jourová, que ha marcat "principis del 2016" com a data límit a la posada en marxa d'aquestes mesures. "Crearem una plataforma per millorar la cooperació de la intel·ligència financera i per incrementar la cooperació entre els cossos de policia nacionals", ha assenyalat.

Tant el PNR, que previsiblement tirarà endavant a partir de finals d'any, com l'intercanvi d'informació pel que fa a persones fitxades per la policia, suposa cedir informació policial sobre ciutadans europeus, terreny pantanós per als membres de l'Eurocambra, que hauria de votar també aquesta iniciativa a final d'any.

Europol, gairebé set mesos després del seu anunci l'abril passat, ha confirmat que a partir de l'1 de gener del 2016 engegarà el seu Centre de Lluita contra el Terrorisme (ECTC, per les seves sigles en anglès). Serà una plataforma en la qual els Estats membres podran compartir informació sobre traficants il·legals de persones i d'armes, finançament del terrorisme i soldats estrangers que lluiten o han lluitat a les files de l'ISIS.