Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya frena el seu pla d’ajudar França després de l’atac a Mali

Margallo va confirmar la disposició de l’Executiu de rellevar França al país africà

La Moncloa ha enviat una nota desmentint-ho una hora després de l’atac a Bamako

Rajoy i Margallo, a la presentació del llibre del ministre el passat dia 17 a Madrid.
Rajoy i Margallo, a la presentació del llibre del ministre el passat dia 17 a Madrid. EFE

El Govern espanyol ha frenat en sec els seus plans per substituir amb soldats espanyols part de les tropes que França té desplegades a Mali i la República Centreafricana després de l'atac gihadista, ahir, contra un hotel de Bamako, que es va saldar amb 27 morts. Aquesta opció, que plantejaven els Ministeris d’Exteriors i Defensa i càrrecs propers al president a la Moncloa, va ser rectificada per l’Executiu en un comunicat i per la vicepresidenta en roda de premsa.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va parlar el dijous per telèfon amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb el qual manté un contacte fluït després dels atemptats de París. No van concretar cap acció. Van intercanviar opinions i preocupacions. Van quedar a ser prudents i a compartir tota la informació que obtinguessin abans d'aprovar actuacions de l'Exèrcit espanyol. El cap del Govern espanyol ja estudiava llavors els plans de més col·laboració amb França i amb l'aliança internacional contra el terrorisme que convenen a Espanya. Però no els hi va anticipar a Sánchez. Rajoy sabia que Defensa i Exteriors coincideixen que per a Espanya seria molt més fàcil i lògic explicar a l'opinió pública un augment dels contingents militars ja destacats a Mali (117 soldats) i República Centreafricana (22) perquè operen sota el mandat de la UE; perquè estan aprovats amb àmplia majoria per les Corts, i perquè estratègicament aquesta zona del Sahel és prioritària per als interessos espanyols.

Rajoy manté que vol evitar costi el que costi una divisió del front que pretén construir amb els principals partits davant l'amenaça del terrorisme gihadista a dues setmanes de l'inici oficial de la campanya electoral del 20-D. Així i tot, tenia assumit el dijous que acudir a l’Àfrica era l'ajuda més lògica i comptava que quan França la reclamés no tindria excessius problemes per disposar del suport de l'oposició, segons van corroborar a aquest diari altes fonts properes al president. EL PAÍS va publicar la nit del dijous, en la seva primera edició, la notícia amb aquest titular: “Rajoy està disposat al fet que Espanya rellevi l'Exèrcit francès a l’Àfrica”.

El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, estava llavors al plató de 13TV i va ser interpel·lat pel presentador del programa: “La notícia que encapçala EL PAÍS és la que acaba d'oferir-nos el ministre d’Exteriors: tenen bona informació els col·legues d'EL PAÍS aquesta nit”. Margallo va assentir: “És que encara que diguin que jo sóc un vers lliure, la política exterior la dirigeix el president del Govern i jo l'obeeixo puntualment”.

El presentador va seguir llegint EL PAÍS i Margallo assentia: “Un desplegament més gran espanyol al Sahel i República Centreafricana permetria a l'Exèrcit francès concentrar els seus recursos a la guerra contra l’Estat Islàmic, després dels atemptats, que és el que vostè ens comentava abans”.

La cronologia d'una marxa enrere

Dijous 23.25. EL PAÍS publica a Kiosko i Más la notícia “Rajoy ofereix rellevar França en el control militar de l'Àfrica”. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, està a aquella hora al plató d’“El Cascabel”, de 13TV, i la confirma en tots els seus extrems.

Divendres 9.00. Reunió extraordinària a la Moncloa del Consell de Seguretat Nacional amb el president, la vicepresidenta i diversos ministres i secretaris d’Estat.

Divendres 9.17. Primer teletip internacional sobre els tirotejos a Bamako, la capital de Mali.

Divendres 9.30. Alerta als mòbils de Rajoy i Santamaría amb les queixes de Pedro Sánchez.

Divendres 10.33. La Moncloa emet un comunicat de desmentiment.

Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, diversos ministres i secretaris d’Estat, inclòs el responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), van iniciar a les nou del matí d'ahir a la Moncloa una segona reunió, extraordinària, del Consell de Seguretat Nacional per avaluar la situació després dels atemptats del 13-N a París.

Tiroteig a Bamako

A les 9.17, les agències internacionals van emetre el primer teletip sobre el tiroteig mortal a Bamako. A les 9.32, AFP i Reuters van ampliar la informació amb l'advertiment que podria haver-hi ostatges i molts morts.

A la mateixa hora, dues alertes més arriben als mòbils del president i la vicepresidenta, els únics que poden rebre missatges en aquella sala. L'avís inquieta. Conté un titular de Sánchez, durant una entrevista a Onda Cero, en la qual el líder del PSOE es queixa que Rajoy no li expliqués el dia anterior aquests plans i sosté que aquestes operacions militars no poden ser abordades ara per un Govern sortint, en una Diputació Permanent de les Corts en funcions, sinó per un nou Executiu després del 20-D.

Rajoy i Sáenz de Santamaría es mobilitzen preocupats i truquen poc després a la secretària d’Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, que estava en una altra reunió, perquè emeti a les 10.33 un comunicat desmentint “rotundament” dos aspectes de la notícia d'EL PAÍS. El Govern espanyol se centra a negar “que hagi fet alguna oferta de caràcter unilateral a França sobre modificacions de desplegament militar” i que, “fins al moment, ni França ni la coalició internacional contra el Daeix ha requerit del nostre país cap increment de la nostra contribució”. La informació d'EL PAÍS ja aportava tots dos aspectes.

La vicepresidenta va incidir en aquesta mateixa línia en la seva compareixença després del Consell de Ministres. Va ser preguntada per les opinions del ministre García-Margallo i les va obviar per reiterar el missatge que aquestes opcions no estan “damunt de la taula” i va agregar: “Ni se'ns ha demanat ni l'hem ofert i com a conseqüència no té sentit parlar en termes absolutament teòrics”. En preguntar més tard oficialment a la Moncloa sobre si això significa que l’Executiu descarta rellevar o ajudar França en les seves missions militars a l’Àfrica es van remetre al comunicat i a les paraules de Santamaría.

La preocupació de Santamaría era subratllar que el Govern espanyol vol mantenir la unitat amb els altres partits i la “prudència i l'equilibri” en les seves manifestacions. El president va trucar després del Consell de Ministres als líders de l'oposició per aclarir que no hi havia cap decisió presa. Va parlar amb els candidats de Ciutadans, Albert Rivera, i de Podem, Pablo Iglesias. A les nou de la nit d'ahir, no havia pogut localitzar Sánchez.

La Moncloa evita les “hipòtesis” però no descarta més mesures

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va evitar ahir de diferents maneres comentar “les opcions” que el dijous havia plantejat públicament el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, entre les quals figurava que tropes espanyoles substitueixin en part els soldats de França en alguns països africans del Sahel. Ho va repetir de diferents formes i sense sortir-se mai del guió preescrit: “Aquesta hipòtesi no està damunt de la taula, ni se'ns ha demanat ni l'hem ofert i no té sentit parlar en termes teòrics”.

Santamaría sí que va admetre que el Govern estudiarà i no descarta engegar més mesures, polítiques, penals i operatives, si s'aconsegueix un acord al Consell de Seguretat de Nacions Unides i es forja un consens polític a Espanya amb els altres partits. I totes dues alternatives les veu possibles, encara que no va voler aclarir si en aquell supòsit es podria actuar abans fins i tot de les eleccions generals del 20 de desembre.

El ministre d’Exteriors, per la seva banda, va refredar ahir la possibilitat del relleu de tropes franceses per espanyoles a l’Àfrica assegurant que “les opcions són milers” i que la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) requereix “un esforç global i a llarg termini” en el qual no han de prendre's “decisions precipitades”. José Manuel García-Margallo va recordar, a més, com van fer Rajoy i Santamaría el dia anterior, que Espanya ja col·labora en diversos fronts internacionals contra el gihadisme i que ara “no té sentit especular” sobre possibles aportacions futuribles de la clàusula de solidaritat de la Unió Europea.

MÉS INFORMACIÓ