_
_
_
_
_

El 60% dels catalans rebutja el pla de Mas de “desconnexió” amb Espanya

PSC, Ciutadans, Convergència i Podem empatarien en les eleccions generals a Catalunya

Miquel Noguer

Els catalans s'estan distanciant dels passos que està fent la majoria independentista del Parlament i donen mostres d'incomoditat cada vegada més acusades per l'actual situació política a Catalunya. El procés de “desconnexió” amb Espanya aprovat la setmana passada pel Parlament desperta el rebuig del 60% de la població i un percentatge idèntic estima que el que cal ara és esperar a les eleccions generals del 20 de desembre per intentar negociar amb el Govern que en surti.

L'actuació dels 72 diputats de la majoria independentista al Parlament no encaixa amb el que opina la majoria segons el sondeig de Metroscopia fet dimarts i dimecres passat entre 800 residents a Catalunya. El 60% de la ciutadania no creu que el procés de desconnexió es correspongui amb el que desitja la majoria dels catalans. És rellevant que gairebé una quarta part de l'electorat de Junts pel Sí i la CUP opinin també en aquest sentit. A l'altre pol, l'electorat de Ciutadans, PP i PSC rebutja de forma molt majoritària (entre el 87% i el 98%) que l'actuació del Parlament es correspongui amb els desitjos de la majoria.

Davant d'aquesta situació, el 60% dels catalans prefereixen esperar al resultat de les eleccions generals perquè, després, la Generalitat negociï amb el Govern espanyol una sortida al conflicte català. En canvi, el 27% opina que s'ha de seguir endavant amb el procés tal com està plantejat. També hi ha esquerdes dins de l'electorat independentista. Només un 56% dels votants de Junts pel Sí aposta per mantenir l'actual rumb davant d'un 39% que demana esperar al resultat de les generals. Dins de la CUP un terç dels seus votants també són partidaris d'esperar.

Más información
Els catalans davant de l’independentisme
El 71% dels catalans rebutja que Mas continuï sent president

Abans de fer nous passos els partits independentistes estan intentant aconseguir un acord per formar un nou govern i, singularment, estan negociant si Artur Mas el pot presidir. Segons l'enquesta, la CUP ho tindrà difícil si vol convèncer les bases que Mas sí que ha de ser president. El 76% dels seus votants rebutgen Mas, davant d'un 22% que li donen suport com a president. Tampoc hi ha unanimitat a Junts pel Sí, on el pes de l'electorat d'Esquerra Republicana sembra dubtes sobre el futur president. Només el 58% de votants de Junts pel Sí creu que Mas ha de ser el futur president. La continuïtat del president genera rebuig en més del 90% de l'electorat dels partits no independentistes.

El suport a la independència en cas de celebrar-se un referèndum legal aconseguiria el 44%, davant d'un 50% que opina que Catalunya ha de seguir formant part d'Espanya. Els partidaris de la secessió es redueixen fins al 36% en cas que la independència porti a la sortida de la Unió Europea. Si el referèndum oferís una tercera via sobre una reforma constitucional l'independentisme baixa fins al 26%.

Amb aquest panorama l'independentisme afronta amb problemes la campanya de les eleccions generals. Convergència Democràtica, que ara es presenta sota la marca Democràcia i Llibertat, passaria dels 16 escons del 2011 a només nou després de trencar amb Unió, formació que es quedaria fora del Congrés. ERC pujaria de tres a vuit escons. Malgrat això, el sobiranisme perd força al Congrés en passar en el seu conjunt de 19 escons a 17.

Les eleccions generals es plantegen amb un inèdit empat de fins a quatre partits. PSC, Ciutadans, Podem i Convergència aconseguirien cadascun nou escons dels 47 en joc. El PP queda despenjat amb només tres escons després d'haver-ne assolit 11 el 2011.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_