Selecciona Edició
Connecta’t

Síria, França i Bèlgica: així funcionava la cèl·lula terrorista que va atemptar

El perfil dinàmic del grup demostra la complexitat de la lluita contra l'ISIS

Agentes de la policía vigilan una calle tras los atentados de Paris Veure fotogaleria
Agents de la policia vigilen un carrer després dels atemptats de Paris.

La cèl·lula terrorista que va planificar i va dur a terme els atemptats de divendres passat a París, durant els quals van ser assassinades 129 persones, reflecteix, per la complexitat i la capacitat de moviments, la immensitat del problema al qual s'enfronten les forces de seguretat per lluitar contra el terrorisme de l’Estat Islàmic (ISIS). La majoria dels seus membres estaven fitxats i, malgrat això, van poder viatjar amb llibertat entre la Unió Europea i el Pròxim Orient. Provenen de diferents llocs de França i Bèlgica, de diverses professions i edats, gairebé tots van passar en algun moment per la gihad i per la presó, que s'ha convertit en un autèntic centre d'adoctrinament de fanàtics. El barri de Molenbeek, a Brussel·les, és una de les claus i Raqqa, la capital de l’ISIS a Síria, n’és una altra. París, l'escenari de la massacre, tanca aquest triangle del terror.

La policia encara no ha completat el perfil de la cèl·lula, ni tampoc el nombre d'integrants. Ara com ara se sap que deu terroristes han mort: set durant la nit de terror de París, gairebé tots en fer explotar la càrrega que portaven enganxada al cos, i tres més durant l'assalt, en el matí de dimecres en un habitatge de Saint-Denis: una dona que es va suïcidar, un home no identificat i Abdelhamid Abaaoud, de 28 anys, el presumpte cervell de l'ofensiva terrorista. Un altre implicat, Salah Abdeslam, va aconseguir escapar-se i es troba en crida i cerca. Encara queden tres morts per identificar i tampoc es coneix la identitat d'una tercera persona, que va formar part del grup que va metrallar les terrasses de diversos cafès parisencs.

El perfil de la cèl·lula es complica encara més si es té en compte que la persona que va reivindicar els atemptats en un enregistrament és un vell conegut dels serveis d'informació: Fabian Clain, de 37 anys, definit pel diari Le Monde com "un veterà de la gihad". En l'enregistrament pot escoltar-se de fons la veu del seu germà petit, Jean-Michel, de 34. Els dos són musulmans convertits, els dos van ser alliçonats pel mateix imam salafista radical, els dos van passar per Bèlgica i tots dos tenien llaços molt estrets amb Mohamed Merah, que, després d'entrenar-se amb els talibans a Pakistan, va assassinar el 2012 set persones, tres de les quals, nens jueus, a Tolosa de Llenguadoc, abans de ser abatut per la policia.

"Europa no està preparada per a això", explica Farhad Khosrokhavar, investigador a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de París i autor de l'assaig Radicalització, sobre el caràcter transnacional de la cèl·lula, que va viatjar des de Brussel·les fins a París per cometre els atemptats però que també coneixia bé la capital francesa. "La UE només existeix en el paper, no hi ha una veritable policia europea i és clar que és un problema transnacional. És una cosa semblat a la que passa amb l'euro, tenim una moneda comuna, però no una autèntica política fiscal conjunta".

Tampoc és clara la relació que els presumptes terroristes detinguts dimecres a Saint-Denis, que anaven a atemptar de forma immediata i disposaven d'un arsenal, tenien amb el comando que va actuar divendres, més enllà que tots dos depenien d’Abdelhamid Abaaoud, la mort del qual en l'assalt va ser confirmada aquest dijous per la policia. Es tracta de la mateixa cèl·lula? Eren dues cèl·lules diferents?

Els autors de la massacre de divendres a la nit es van dividir en tres equips coordinats: tres terroristes van fer esclatar els seus cinturons de bombes davant l’Estadi de França: un no ha estat identificat i un dels altres va viatjar des de Turquia fins a Grècia i després va travessar els Balcans amb un passaport sirià a nom d’Ahmad al-Mohammad, encara que és molt possible que el passaport sigui fals. Segons la premsa francesa, el nom correspon a un soldat de Baixar al-Assad mort fa mesos. El tercer integrant és Bilal Hadfi, de 20 anys, el més jove del grup terrorista, que vivia a Bèlgica després d'haver passat per Síria. A la seva pàgina del Facebook apareix fotografiat amb armes i elogiant a l’Estat Islàmic.

Un segon equip, format per tres terroristes, tots morts, va desencadenar una matança a la sala de concerts Bataclan. Un dels tres assaltants no ha estat identificat. Un dels altres és Ismaïl Omar Mostefai, de 29 anys, que vivia a Chartres, i que va ser el primer que va ser identificat. El seu recorregut respon a un gihadista de manual: petit delinqüent de barri detingut diverses vegades, va viatjar a Síria i estava sota vigilància dels serveis d'informació. El tercer integrant d'aquest comando és Samy Amimour, de 28 anys, nascut a Drancy, processat per intentar viatjar al Iemen el 2012. Va aconseguir finalment escapar-se a Síria. El seu pare el va anar a buscar el 2014, però no va aconseguir fer-lo tornar. Els serveis secrets no havien detectat el seu retorn a França. Amimour va ser conductor d'un autobús públic a París durant 15 mesos.

Un tercer equip va metrallar diverses terrasses durant un recorregut assassí per les zones de bars de París. Estava format almenys pels germans Brahim Abdeslam, de 31 anys, que va fer esclatar el seu cinturó d'explosius, i Salah, de 26 anys, que actualment està sent buscat. Un vídeo mostra almenys un tercer terrorista no identificat i és possible que n’hi hagi un quart. El germà gran havia tingut problemes amb la justícia per ser propietari d'un bar en què es consumien estupefaents i el petit no estava fitxat com a fanàtic. Els germans Abdeslam van créixer a Molenbeek i coneixen des de la infància al cap del comando, Abaaoud, que va participar en l'organització d'almenys altres quatre atemptats i que va mantenir relacions amb altres terroristes, com Mehdi Nemmouche, un francoalgerià acusat de l'assassinat de quatre persones el 24 de maig del 2014 davant el Museu Jueu de Brussel·les. Encara falten moltes peces per completar el puzle del terror, però les que hi ha sobre la taula mostren una xarxa de contactes i connexions entorn de les quals mai s'acaba d’estirar del fil.

 

MÉS INFORMACIÓ