_
_
_
_
_

Sant Adrià reclama ajuda per salvar les Tres Xemeneies

Endesa demana permís per derrocar les torres i la sala de turbines

Clara Blanchar
Un home passa davant de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs.
Un home passa davant de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs.CRISTÓBAL CASTRO

L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau (PSC), “no permetrà” l'enderrocament de les Tres Xemeneies, l'antiga i emblemàtica central elèctrica ja en desús, i recorda que l'Ajuntament tramita la declaració del conjunt com a bé cultural d'interès local (BCIL), cosa que comporta no acceptar la llicència d'enderrocament que ha demanat Endesa, propietària de la instal·lació, i que no pugui dur a terme cap actuació sense permís. Callau demana ajuda a la Generalitat i a l'Àrea Metropolitana per salvar “un conjunt que per simbologia, capacitat i grandària va més enllà de Sant Adrià”. “És un tema metropolità. Altres administracions haurien de col·laborar en el seu manteniment”, afirma.

L'alerta va aparèixer fa uns dies quan Endesa va demanar a l'Ajuntament una llicència d'enderrocament del que queda d'un recinte de dimensions enormes: les Tres Xemeneies i la sala de turbines. El president de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, Roger Hoyos, celebra “l'expedient de la declaració de BCIL”, tot i que recorda que la plataforma ciutadana feia temps que demanava aquesta declaració “perquè temia que Endesa demanés l'enderrocament en qualsevol moment per deixar el solar lliure”.

El recinte és un caramel urbanístic únic a l'àrea de Barcelona i d'una envergadura tan gran que fins i tot s'hi han interessat diversos inversors internacionals. Són 28 hectàrees a primera línia de mar enganxades a Barcelona. No és desgavellat pensar que si no hagués esclatat la bombolla immobiliària potser hi hauria algun pla en marxa a la zona. Les peces estan qualificades com a sòl industrial i el conjunt té una part a Badalona i tres peces que pertanyen a l'Ajuntament de Sant Adrià, el Consell Comarcal i el Banc Santander, amo del solar de l'antiga fàbrica de pintures Procolor.

 Modificar el PGM

Els que en l'anterior mandat van treballar en un nou pla per canviar l'ús industrial a una barreja d'usos (habitatge, activitat econòmica i equipaments) i integrar la zona en la trama urbana van ser l'ajuntament, Barcelona Regional, el Consorci del Besòs i l'Àrea Metropolitana. “Qualsevol cosa que es vulgui fer, el planejament [que comportaria modificar el pla general metropolità (PGM)], passa per recuperar espais públics”, afirma Callau, que desmenteix que, recentment, hagin aparegut inversors interessats.

Fonts d'Endesa emmarquen la sol·licitud de la llicència en els treballs de desmantellament de l'antiga central.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_