Selecciona Edició
Connecta’t

Raqqa es converteix en objectiu dels atacs internacionals

Els bombardejos a la ciutat siriana castiguen encara més una població controlada per l'ISIS

Un combatent de l'ISIS camina entre soldats sirians capturats durant una batalla el 27 d'agost de 2014 a Raqqa.
Un combatent de l'ISIS camina entre soldats sirians capturats durant una batalla el 27 d'agost de 2014 a Raqqa. ap

A 4.200 quilòmetres de París, els civils que encara viuen a Raqqa (la meitat del prop del milió d'habitants de preguerra), han quedat atrapats. La resposta francesa als atemptats de divendres ha estat intensificar els bombardejos sobre la capital siriana de l'autoproclamat califat de l’Estat Islàmic (ISIS, per les sigles en anglès).“Raqqa està completament segellada avui per Daeix [nom pejoratiu en àrab per l’ISIS]”, assegura via Skype Abu Ahmed, coordinador del grup Raqqa està sent Sacrificada Silenciosament.

Fa 24 hores que els ciutadans de la capital gihadista no tenen accés a aigua ni electricitat. Als bombardejos s’hi suma la inòpia informativa. “Cap a les 23 hores de dimecres, Daeix va tallar Internet. No volen que hi hagi comunicació amb l'exterior”, diu Abu Ahmed. “Han tancat tots els cafès d’Internet i revocat les llicències. Daeix diu que investigarà els seus amos i expedirà noves llicències només als autoritzats”, corroborava via missatges de text Munira K., pseudònim d'una antiga professora i veïna de Raqqa.

Les comunicacions per telèfon són inestables i la completa desinformació alimenta els rumors. “Ningú sap qui bombardeja on. Si són els russos, els francesos, els americans o els sirians”, relata via Skype Zaher H., originari de Raqqa, avui fora de perill a Alemanya, però la dona i els fills dels quals continuen a Síria.

L’Observatori Sirià per als Drets Humans, amb seu a Londres, informava ahir que almenys 33 gihadistes han mort sota els bombardejos en els últims tres dies. Igualment afegia que dotzenes de familiars de gihadistes estrangers intentaven fugir a Mossul. Estampida que els habitants de Raqqa desmenteixen. “Després de la caiguda de Sinjar [a l'Iraq], la ruta no és tan accessible i els bombardejos en el camí, intensos”, deia l'activista Abu Ahmed. L’ISIS sembla que té 25.000 radicals estrangers, el 20% dels quals, europeus, en què els francesos són el grup majoritari.

Esperant la coalició

Als veïns de Raqqa no els queda més remei que tancar-se a casa. Els que tenen més recursos recorren a generadors o bateries elèctriques, mentre que la resta és presa de l'aïllament. Els gihadistes han endurit els controls en les principals sortides de la ciutat i les rutes emprades pels traficants es fan perilloses o excessivament cares. “Els traficants cobren 150 euros per persona per arribar a Turquia, i a Raqqa les famílies són nombroses i ningú pot pagar aquests diners”, explica Zaher H.

La resposta dels líders internacionals en el G-20 a la massacre de París ha despertat optimisme. La formació d'una aliança internacional que apropi, d'una banda, les posicions de Rússia, de l’altra, els EUA i Europa. Fins ara, caces russos, nord-americans, francesos, turcs i sirians comparteixen cel sobre territori sirià, cadascun seguint la seva pròpia agenda.

No obstant això, nombrosos experts s'han mostrat escèptics davant les declaracions polítiques. “És una resposta simbòlica que no canviarà res en el terreny”, opina Thomas Pierret, analista i professor de la Universitat d'Edimburg sobre l'anunci de l'Elisi de triplicar “les capacitats d'acció franceses a Síria”. “Els interessos de Rússia difereixen dels de França o els EUA. Putin pretén donar suport a Al-Assad, no pas centrar-se en l’ISIS. Però sí que poden intentar inserir França en la seva agenda política per preservar Al-Assad”, afegeix Pierret.

Altres experts fan ressaltar la ineficàcia dels atacs aeris, iniciats un any enrere per la coalició liderada pels Estats Units. Se n'han dut a terme 8.125 (2.804 a Síria), i han posat fi a la vida d'entre 8.000 i 10.000 dels 50.000 gihadistes estimats a Síria i l'Iraq. La majoria dels experts militars coincideixen en la necessitat de desplegar tropes. Una cosa a la qual fins ara tots els actors s'han negat.