_
_
_
_
_

Rajoy negocia un ampli consens polític sobre la guerra a Síria

Rajoy ja ha parlat amb Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Iñigo Urkullu, i la vicepresidenta intenta sumar els altres partits parlamentaris

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, a la seva arribada dimecres a la VI reunió del grup de treball de la Interpol sobre contraterrorisme.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, a la seva arribada dimecres a la VI reunió del grup de treball de la Interpol sobre contraterrorisme.PACO PUENTES

El president del Govern negocia per tancar un altre acord d'Estat sobre la resposta política d'Espanya a la guerra a Síria i el terrorisme gihadista. El primer pacte el va signar Mariano Rajoy el febrer passat només amb el PSOE a iniciativa de Pedro Sánchez després dels atemptats contra el setmanari Charlie Hebdo. Ara es podria ampliar, com el del front del desafiament independentista a Catalunya, “per evitar les discrepàncies en les qüestions fonamentals” abans del 20-D. Rajoy ja ha parlat amb Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Iñigo Urkullu, i la vicepresidenta intenta sumar els altres partits parlamentaris.

Rajoy va aterrar a Madrid cap a les deu de la nit de dilluns procedent de la cimera del G-20 a Antalya (Turquia) amb molta informació de primera mà sobre les divergències entre els líders europeus i els actors principals que busquen a Viena una solució a la guerra civil a què està sotmesa Síria des de fa quatre anys. En aquell viatge també va tenir l'oportunitat de llegir les posicions diverses i les propostes de tot signe que començaven a fer a Madrid els candidats dels principals partits a les eleccions generals del 20 de desembre sobre com actuar davant d'aquest dramàtic conflicte i després dels terribles atemptats de París el 13-N.

El president de l'executiu ha apel·lat a la memòria, ha recordat com han anat de bé els contactes d'aquestes setmanes amb tots els partits constitucionalistes per forjar una posició comuna d'Estat enfront del desafiament sobiranista a Catalunya. Rajoy també ha rememorat com de malament s'ho va passar i les funestes conseqüències que va tenir el comportament unilateral de José María Aznar arran dels atemptats de l'11-M a Madrid i la guerra de l'Iraq.

L’estadista Iglesias i les Açores de Rivera

El president Rajoy ha trigat molt a dir pel nom tant el líder de Ciutadans, Albert Rivera, com el de Podem, Pablo Iglesias. A aquest, fins i tot, va intentar evitar conèixe'l. En la ronda de contactes que va obrir fa tres setmanes sobre Catalunya va concloure que no perdia res rebent-los. Ara ja no els relega, encara que vol privilegiar Pedro Sánchez. Aquest dimecres ha quedat parat del “sentit d'Estat raonable” i l'entesa que ha mostrat Iglesias per parlar de la guerra a Síria. I a la Moncloa ha entusiasmat la desqualificació que ha fet de la proposta de Rivera d'enviar ara mateix tropes espanyoles sobre el terreny perquè “amb els seus escarafalls i la seva sobreactuació bel·licista s'assembla molt a l'Aznar de les Açores”. Una cosa que encara no han demanat ni els països afectats ni la coalició internacional.

El líder del PP ha observat les diferències que mantenen sobre com actuar a Síria tant França com Rússia, els Estats Units i el Regne Unit, per citar les nacions més rellevants, i vol evitar costi el que costi les discussions ara a Espanya quan encara no s'ha aconseguit aquest “acord de mínims” entre els països afectats en primera línia.

Rajoy advoca per una “resposta política coordinada i comuna en els termes substancials a Espanya”, segons fonts oficials de la Moncloa, i s'ha compromès a compartir totes les dades de les quals disposi tant amb el socialista Sánchez (amb el qual va parlar dimarts) com amb Rivera i Iglesias, als quals ha trucat aquest dimecres. També ha telefonat al president basc, Iñigo Urkullu (PNB). La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, contactaran ara amb els altres dirigents de IU, UPyD i el grup mixt.

El Govern coincideix amb els principals partits que abans de decidir una intervenció espanyola a Síria haurien de quadrar una sèrie de condicions que encara estan molt lluny: resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i mandat del Congrés. El ministre d'Exteriores, José Manuel García-Margallo, ha admès que aquesta proposta tan greu hauria de comptar amb el mandat del nou Govern que surti de les Corts després del 20-D.

A l'Executiu, a més de ser conscients del bon funcionament del lideratge institucional de Rajoy, també assumeixen que aquesta és la resposta normal que s'ha d'articular en un període en què les Corts estan dissoltes a causa de la propera cita electoral.

Lluita coordinada

No s'esperen, ara com ara, ni reunions de tots els partits a la Moncloa ni una declaració o una fotografia conjunta. Entre altres raons perquè es concedeix que estem pràcticament en campanya i que cada líder ha de disposar d'espai fins i tot per exposar diferències, que s'accepten com a normals i lògiques.

La nota predominant amb Sánchez és l'acord. Tots dos sostenen que la lluita contra l'Estat Islàmic ha de ser coordinada amb la comunitat internacional, amb empara legal i a l'espera del que el president Françoise Hollande pugui demanar als 28 membres de la UE. Tant Rajoy com Sánchez creuen que no cal prendre decisions precipitades.

La diferència és que Sánchez demana a Rajoy que com a president no estigui “a l'espera” del que li diguin sinó que “prengui alguna iniciativa” i faci “alguna proposta”, com li ha reclamat aquest dimecres en diferents fòrums, inclòs un acte de partit celebrat a Astúries amb el president del principat, Javier Fernández. El líder socialista va estar el dia anterior a Brussel·les amb l'altra representant de Política Exterior de la Unió Europea, Federica Mogherini, i amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_