Selecciona Edició
Connecta’t

Units en defensa del mur

La privatització d'un mural col·lectiu a Barcelona i l'ús indiscriminat d'una obra a Atenes destapen les contradiccions de l'art urbà

El mur del carrer de Consellers, a Ciutat Vella, perilla. Ampliar foto
El mur del carrer de Consellers, a Ciutat Vella, perilla.

Al carrer Consellers, a Ciutat Vella, hi ha un mural que ha anat creixent des del 2010. Durant aquests anys ha servit de llenç i escenografia per a concerts i representacions d'artistes de carrer i ciutadans espontanis. Com tot lloc màgic, té un guardià, Fabio de Minicis, argentí de naixement i barceloní d'adopció, que va instal·lar el seu taller just darrere fa tres anys. El mur presideix un petit solar de tres metres per quatre que ha estat venut perquè s’hi construeixi una casa.

De Minicis ha fet un crit d’alerta i immediatament artistes i veïns s'han mobilitzat i al Facebook ja hi ha aparegut la pàgina Defensa del mur del Born, que relata la seva història. “El projecte [de la construcció de l'habitatge] es va aprovar al setembre i l'Ajuntament va decretar que el mural no té valor artístic, per la qual cosa podem fer el que vulguem. Construirem un edifici de quatre pisos molt petits i de moment protegirem el mural perquè eventualment es pugui mantenir a l'entrada”, ha assegurat a aquest diari l'arquitecte Ángel Toyos Buigues, assessor del projecte, que dirigeix l'arquitecte Salvador Llobet. “Tant si es destrueix com si es tanca en una casa privada, el mural deixarà de tenir la funció d'espai obert per a la lliure expressió, a la disposició de la gent”, indica De Minicis, conegut per les seves obres basades en les lletres de l'alfabet i com a fundador del projecte col·laboratiu Lost and Font, l’objectiu del qual és crear una tipografia, a partir d'imatges la forma de les quals suggereix una lletra o un nombre.

Nascut com a art efímer i espontani, sense pretensió de permisos ni protecció, l'art urbà reivindica cada vegada més un estatus de vegades contradictori amb la seva pròpia naturalesa. Mentre que amb l'art públic antic els paràmetres són més senzills i clars, amb el contemporani la cosa canvia. Qui avalua el valor artístic d'un mural? I segons quins criteris? Potser no totes les intervencions del mur de Consellers mereixen l'epígraf d'obres d'art, però totes són expressions de la creativitat contemporània.

“Els murals han de ser tractats com a art i així ho farem. Estem establint unes plataformes mediadores de manera que el sector es pugui autoregular com fan els músics del metro”, ha explicat a aquest diari Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament, que està conversant amb col·lectius com Rebobinart, perquè actuïn de mediador entre els creadors i el districte, i Murs Lliures, perquè s'encarreguin de la selecció d'artistes. “Som favorables a l'ocupació de l'espai públic a través de l'art i cal trobar formes de regular-la i protegir els artistes i el seu dret a expressar-se. En aquest moment hi ha diverses situacions similars i estem buscant espais on traslladar aquests murs”, afegeix Sureda, indicant que el tema del mur del Born està en una situació complicada, però no resolta.

Malgrat haver estat objecte de congressos, cursos i debats, l'art urbà segueix sense resoldre les seves contradiccions i sense obtenir la consideració que mereix. És d'aquests dies també el cas d’El petó de la discòrdia, un mural que retrata el primer ministre grec Alexis Tsipras i la cancellera alemanya Angela Merkel fent-se un petó, fet a Atenes per l'artista italià establert a Barcelona JupiterFab. La imatge, que simbolitza la decepció pels acords entre els dos països després del referèndum del 5 de juliol, va donar la volta al món i va ser utilitzada com a il·lustració per innombrables diaris, inclòs EL PAÍS, sense que cap es preocupés per reconèixer l'autoria de l'artista en els crèdits de la foto. “Els que treballem al carrer no estem preocupats per vendre. El nostre únic guany és la visibilitat i que es reconegui el valor artístic de la nostra obra”, conclou JupiterFab.