_
_
_
_
_

“Els terroristes no han trepitjat mai cap mesquita”

Musulmans de Barcelona supervisen els joves de la comunitat per impedir que caiguin en el radicalisme

Alfonso L. Congostrina
Fidels de la mesquita Minhaj-ul-Quran, al Raval.
Fidels de la mesquita Minhaj-ul-Quran, al Raval.Massimiliano Minocri

El barri barceloní del Raval, en ple cor de la capital catalana, suma més de 47.000 veïns entre les dues rambles i l'avinguda del Paral·lel. Locutoris, carnisseries àrabs, llibreries islàmiques, botigues de catifes, gel·labes i vels comparteixen els seus carrers. A la zona conviuen prostitutes al carrer, veïns de diverses cultures, ètnies i procedències, entre els quals hi ha centenars de musulmans, que tenen a la seva disposició fins a vuit mesquites, totes, al barri mateix.

Policies a la Jonquera

Marta Rodríguez
Els Mossos d'Esquadra de Girona i Lleida han incrementat els dispositius estàtics de control (DEC) d'entrada i sortida d'Espanya, la Guàrdia Civil ha intensificat els controls tant a la frontera de la Jonquera com a la resta de punts fronterers i la Policia Nacional ha fet un desplegament excepcional amb una unitat d'intervenció que els permet tenir presència policial 24 hores a l'AP-7.
Segons diversos comerciants de la Jonquera dissabte, just el dia després dels atemptats, es va poder observar un descens significatiu en la presència de clients francesos al municipi gironí, just a la frontera amb França. A mesura que passen dies de l'atemptat, es va normalitzant la presència de ciutadans francesos que van als municipis de l'altra banda de la frontera a comprar.

Després de Ceuta i Melilla, Catalunya és el lloc d'Espanya on hi ha més presència de persones que professen l'islam. Divendres passat, quan Catalunya va saber la notícia dels atemptats de París, va mirar cap al Raval.

Les acusacions de terrorisme no són noves en aquest barri de Barcelona. És el mateix lloc on el 2008 la Guàrdia Civil va detenir 14 presumptes terroristes gihadistes, 11 dels quals van ser condemnats a penes que anaven de sis a vuit anys de presó. L’Audiència Nacional va constatar que havien planificat cometre un atemptat al metro de Barcelona, en què el nombre de víctimes mortals s'hauria pogut comptar en desenes. Molts, tant al Raval com a fora, argumenten que el testimoni protegit que va delatar els acusats va mentir. Una polèmica que va tornar als carrers del barri l’estiu passat i que tal com va venir se’n va anar.

Ahir, totes les comunitats islàmiques de Barcelona es van apressar a condemnar els atemptats de divendres a la capital francesa i a intentar distanciar-se, fins i tot enèrgicament, de l’Estat Islàmic (ISIS, per les sigles en anglès). “L’Estat Islàmic no té ni fronteres ni reconeixement internacional; no és un Estat, és un grup d'assassins bojos”, va assegurar ahir Mohammad Iqbal, vicepresident del Centre Islàmic Camí de la Pau.

Iqbal representa la comunitat pakistanesa, la majoritària al barri. “El camí que passa pel foc no passa pel cel”, afirma poèticament. I afegeix que la seva comunitat ha optat per “marcar” molt de prop els fidels més joves.

Iqbal culpa Internet i la crisi actual de valors de crear radicals “rebuscats entre la misèria”. A les 13.15 obre la mesquita al carrer Arc del Teatre. Ho fa cinc vegades al dia. Una vintena de persones resen en direcció a la Meca. En acabar els preceptes islàmics, els feligresos, tots homes, xerren: “És impossible que en la nostra mesquita es prediqui el terror; nosaltres som responsables de controlar el nostre oratori. Per què els serveis secrets francesos no van fer la seva feina i van controlar els terroristes abans d'actuar?”, recrimina un feligrès a l'imam. Mentrestant, la resta de conversadors es desfà en condemnes al terror i a la violència.

De Bangladesh

Mohammed Halhoul, secretari general del Consell Islàmic de Catalunya, treballa en una botiga de roba i catifes del carrer Sant Pau. “Els terroristes de París no han trepitjat mai cap mesquita”, argumenta.

Halhoul defensa que tots els oratoris catalans prediquen un islam pacífic i deriva a les famílies més “deures que han de fer-se a casa”. Totes les entitats consultades coincideixen que ha de treballar-se amb els més joves, evitar que caiguin en la publicitat que produeix contínuament l’Estat Islàmic i que difon a través d’Internet. “Tenim l'obligació d'estar alerta davant qualsevol indici de radicalisme”, destaca.

A Espanya, la comunitat procedent de Bangladesh disposa de dues mesquites. Una es troba a Madrid i l'altra, al carrer Riereta, en un extrem del Raval. Iqban Ammed n’és el secretari i coincideix amb la resta dels preguntats en assegurar que el que més l’enorgulleix és que eduquen en valors un total de 70 nens. “És necessari que totes les famílies vigilem els més joves; no podem permetre que traspassin una línia i comencin a adoptar idees terroristes allunyades de l'islam”, opina.

La comunitat de Bangladesh vigila temorosament qui entra al seu oratori. “La política es queda al carrer; aquí només parlem de religió”, assegura Ammed.

Una de les cinc oracions diàries s’acaba d’acabar. Representants de totes les comunitats asseguren tenir por que algun terrorista intenti matar-se dins de les seves mesquites, els fidels de les quals “no entenen de terror”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_