_
_
_
_
_

L’anticapitalisme de la CUP que triomfa als pobles

El partit assembleari governa nou municipis amb majoria absoluta i amb canvis de gestió significatius, però no radicals

Cristian Segura
Els candidats de la CUP a les eleccions del 27-S.
Els candidats de la CUP a les eleccions del 27-S. Gianluca Battista

L'anticapitalisme de la CUP ja funciona als municipis on governa: 16 ajuntaments, nou dels quals amb majoria absoluta. El 2011, la CUP manava en quatre consistoris. Però, què és l'anticapitalisme de la CUP? “Els mitjans us penseu que anem okupant pisos”, diu irònicament Josep Bartis, primer tinent d'alcalde de Celrà. Les mesures que s'apliquen a escala local per fer realitat el seu lema, “Capgirem-ho tot”, són canvis de gestió significatius, però no radicals. Bartis i l'alcalde de Navàs, Jaume Casals, coincideixen a citar el personatge de TV3 Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Celrà (Gironès) i Navàs (Bages) són els dos únics municipis amb majoria absoluta d'aquest partit que superen els 5.000 habitants. Celrà és un exemple del model de govern de la CUP. Hi combina prou massa ciutadana per parlar de barris –5.053 habitants– amb la presència significativa de polígons industrials. El 2011 es va constituir un govern mixt entre ERC i la CUP. Els dos primers anys de mandat els va encapçalar l'alcalde de la CUP, Daniel Cornellà, i els dos següents, el d'ERC. La CUP va obtenir el 2015 la majoria absoluta: del 22,5% dels vots al 51%.

Revolució amb les escombraries

Bartis s'esplaia de manera especial amb la transformació que van dur a terme l'anterior legislatura en el sistema de recollida d'escombraries. És un paradigma de l'aplicació de polítiques que d'entrada són impopulars però que acaben sent acceptades per la ciutadania. A Celrà es van retirar del carrer els contenidors de reciclatge: el reciclatge es fa a casa. Cada veí té uns recipients numerats per a la deixalla i segons el dia, en baixa d'un tipus a la porta de casa, a una hora concreta –el divendres, dia de la conversa telefònica amb Bartis, tocava retirar els envasos–. Aquest sistema suposa un increment de despesa en personal però que es compensa amb una reducció de les taxes que s'han de pagar per portar rebuig als abocadors gràcies al fet que es recicla entre el 70% i el 80% de les deixalles. La mitjana catalana de recollida selectiva bruta de residus era del 38% el 2014, segons l'Agència de Residus de Catalunya. Al ciutadà se l'incentiva amb descomptes de 20 euros. El factor anticapitalista d'aquest sistema, segons Bartis, és que l'Ajuntament va escollir per concurs la companyia Tirgi, d'integració de discapacitats. L'objectiu del Consistori, al marge d'afavorir iniciatives socials, era excloure dels contractes públics gegants del sector en mans d'empresaris com Florentino Pérez o les germanes Koplowitz, segons Bartis.

Municipalitzar serveis

Celrà també ha mantingut les dues escoles bressol del poble sota gestió pública. Malgrat la crisi i la pèrdua de subvencions –l'ajuda de la Generalitat per alumne ha baixat de 1.800 a 800 euros, segons Bartis–, l'Ajuntament va plantejar als pares un augment de la quota mensual de 25 euros, explicant els detalls econòmics en assemblea i sotmetent-ho a votació. A Celrà s'han aplicat altres mesures que formen part de l'ADN ideològic de la CUP: es deixa de sol·licitar crèdits bancaris amb subvencions i un control estricte de la despesa pública. El sou de Bartis i el de l'alcalde es manté congelat en 30.000 euros anuals fins al 2019 i al marge de l'IPC. Ells es queden 1.500 euros mensuals nets i la resta és donat al partit. Es municipalitzen tots els serveis que sigui possible; en el cas de Celrà, ho ha estat la plantilla de neteja de les instal·lacions públiques i en el futur, el servei d'aigües. No s'externalitza cap servei. Els proveïdors de l'Ajuntament cobren en terminis de 7 a 15 dies. S'ha modificat el calendari de cobrament d'impostos per aconseguir liquiditat i evitar demanar pòlisses anuals als bancs. L'estalvi anual d'això, segons Bartis, ha estat de fins a 40.000 euros.

Les consultes populars s'introdueixen com a model de decisió i les assemblees veïnals formen part del model de presa de decisions. Bartis ressalta el procés assembleari per decidir les partides flexibles del pressupost. Celrà es divideix en cinc àrees i en cadascuna es proposen millores on cal invertir. Bartis posa com a model del model assembleari i de votació popular el Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) de Viladamat (Alt Empordà).

Cooperativa d’habitatge

El govern municipal de la CUP va desencallar el POUM de Viladamat després d'anys de conflicte i de sentències judicials contràries. La Generalitat ha elogiat el procés de modelació i aprovació del POUM de Viladamat per “la seva participació ciutadana exhaustiva”. Viladamat té 440 habitants. La CUP tenia el 2011 quatre dels set regidors. El 2015 va obtenir-ne sis. L'anterior POUM establia en 16 hectàrees l'increment del sòl urbanitzable. El pla liderat per la CUP redueix l'increment a 3,8 hectàrees. També es redueix un 30% la superfície mínima de les parcel·les urbanitzables perquè siguin més assequibles. Una gran aposta anticapitalista a Viladamat és que el POUM reserva quatre parcel·les de 200 metres quadrats cadascuna per a una cooperativa d'habitatge. Seran els veïns els que hi construiran els habitatges seguint l'exemple aplicat al poble de Marinaleda (Andalusia).

Votar els pressupostos

Viladamat també és un model pel que fa a l'aprovació dels pressupostos per votació popular. Per als darrers comptes públics es van presentar sis opcions i els veïns havien de votar la seva prioritat. S'executarien els tres primers en nombre de vots. Els dos projectes amb més vots van ser pagar part del deute amb l'empresa de gestió d'aigua Sorea (43 vots) i introduir millores a l'ateneu i a la zona esportiva del poble (42 vots). Al tercer lloc van empatar, amb 40 vots, fer millores urbanes i al local social. Segons la norma, es va escollir l'opció més econòmica.

Estalvi energètic

Navàs és un exemple de com la CUP saneja una administració altament endeutada –5,3 milions de deute per a una població de 6.117 habitants–. Els recursos per a inversions el 2015 ascendeixen a 16.000 euros i esperen elevar-ho el 2016 a prop de 70.000 euros, segons l'alcalde, Jaume Casals. La manera per eliminar deute és en part reduir despesa, a poc a poc, amb la contractació d'assegurances més econòmiques o l'estalvi energètic: introducció de la tecnologia LED en l'enllumenat públic i la promoció de calderes de biomassa en un municipi que té 78 quilòmetres quadrats de bosc. Malgrat la necessitat, l'IBI s'ha reduït per als veïns de Navàs excepte per als 20 comerços i empreses més grans del poble, als quals s'ha incrementat l'impost. S'ha mantingut pública la gestió de l'escola bressol i de l'escola de música aplicant augments en les quotes. Els aliments dels menjadors escolars i de la residència d'avis provenen d'agricultors de Navàs. Es cobreix el subministrament d'electricitat i aigua per a la vintena de llars que anualment no poden pagar aquest servei. Fins i tot s'ha ampliat en tres llocs de feina a temps parcial l'atenció a persones en risc de pobresa.

Inversors ciutadans

Però la CUP de Navàs sobretot vol ser innovadora amb un sistema de finançament que demana la implicació de la ciutadania. L'Ajuntament vol instal·lar plaques solars per proveir d'energia les infraestructures públiques i una caldera de biomassa per a la piscina coberta. L'estalvi energètic seria del 8%. Casals explica que es proposarà en assemblees que la ciutadania cobreixi el finançament de les plaques solars a canvi d'una participació en bons de l'empresa d'aigua de l'Ajuntament. El retorn de la inversió seria del 3%. Casals informa que està pendent de si la normativa legal ho permet i de les indicacions de la Diputació de Barcelona. L'alcalde de Navàs està convençut que la iniciativa pot ser un èxit i posa d'exemple la cooperativa Som Energia –un referent per a molts ajuntaments de la CUP: Som Energia va aconseguir aquest 2015 reunir en dues hores 800.000 euros dels seus socis per comprar una petita central hidràulica a Valladolid–.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_