Selecciona Edició
Connecta’t

CDC assumeix que no té majoria per “culminar” la independència

Homs desitja que, després del 20-D, s'obri un període de “diàleg, negociació i pacte”

Francesc Homs i Artur Mas, al Parlament la setmana passada.
Francesc Homs i Artur Mas, al Parlament la setmana passada.

Convergència s'està veient obligada a modular les seves posicions sobre el pla independentista pel creixent malestar d'alguns dels seus dirigents. El candidat del partit a les eleccions generals, Francesc Homs, ha assumit aquest dimarts que els secessionistes no tenen majoria suficient per “culminar” el procés, i ha expressat el seu desig que després de les eleccions generals s'obri un període de “diàleg, negociació i pacte”. Tot i que no renuncia a la independència, aquest canvi ha indignat els seus socis d'Esquerra Republicana, que no veuen marge per negociar.

Fins ara, el discurs públic de Junts pel Sí era que la majoria absoluta en escons dels independentistes al Parlament català els legitimava per preparar la independència tot i no haver arribat al 50% dels vots. Sobre aquesta base van aprovar la setmana passada la resolució independentista, després suspesa pel Tribunal Constitucional.

El canvi que aquest dimarts ha introduït Homs, durant una entrevista a la Cadena SER, és diferenciar entre iniciar el procés i culminar-lo. El dirigent convergent ha dit que els independentistes tenen majoria per fer el primer, però ha posat en qüestió que la tinguin per completar el procés. “A Catalunya l'independentisme té una força molt important però no suficient per imposar unilateralment les seves posicions. Ni tan feble com per prescindir-ne sense ni tan sols parlar-ne”, ha dit.

La marxa enrere d’Homs indigna Esquerra

M. Noguer

Esquerra Republicana (ERC) no ha amagat aquest dimarts la seva sorpresa i el seu disgust pel viratge dels seus socis de Convergència Democràtica. Els republicans han avisat que no tenen previst negociar amb el nou Govern que surti de les generals del 20-D perquè, segons el seu cap de llista, Gabriel Rufián, no hi ha voluntat per a això als partits nacionals. “Negociar amb qui?”, s’ha preguntat.

El seu objectiu és anar a Madrid a defensar el vot independentista del 27-S, i fer complir el “mandat popular sorgit de les urnes”, el qual, segons el seu parer, ha de portar a la proclamació de la República catalana, segons han defensat aquest dimarts els candidats republicans Gabriel Rufián i Joan Tardà. Rufián ha defensat que “el poble català fa quatre anys que està assegut en una taula i no se li ha fet cas”.

Amb aquest xoc, ERC i Convergència han obert la precampanya de les eleccions generals, en la qual es disputaran el vot de l'independentisme (la CUP no concorre aquests comicis). La novetat és que els republicans centraran la campanya en barris de l'àrea de Barcelona castigats per la crisi i amb majoria de població castellanoparlant.

Segons el dirigent de CDC, el pla previst és obrir ara un període de negociació amb el Govern espanyol. “Ara estem en eleccions i sabem que ens diran que no”. Després dels comicis, Homs confia que s'obri “un període diferent”, en què hi pugui haver “més diàleg, més negociació i més pacte”. Si el Govern central tanca la porta a dialogar, el candidat convergent no descarta que això pugui ajudar a augmentar la base de l'independentisme, seguint la tendència, segons ell, que s'està produint des que Mariano Rajoy és president. “Ja es veurà si tot aquest procés es decanta a aconseguir la majoria [independentista] que ara ens falta o s'arriba a altres solucions”, ha afegit Homs.

Als sectors independentistes no han passat inadvertides les paraules d’Homs, especialment el seu rebuig a la independència unilateral i la seva disposició a buscar una solució acordada amb el Govern de Madrid. “Més d'un no entendrà que aprovem una declaració independentista com la de la setmana passada i ara diguem això”, ha lamentat aquest dimarts un diputat de Junts pel Sí proper a Esquerra Republicana.

Fonts de la direcció de Convergència han emmarcat les paraules d’Homs en una doble estratègia. En primer lloc, segons aquestes fonts, el dirigent convergent està intentant marcar un perfil independentista moderat i allunyat de les tesis més radicals de la CUP. Amb això està intentant que partits com Unió Democràtica no s’acabin beneficiant de l'actual crisi política catalana amb vista a les eleccions del 20 de desembre. La segona intenció d’Homs seria deixar clar a la CUP que Convergència no cedirà més i que no acceptaran noves condicions de la formació anticapitalista perquè doni suport a Mas. El diputat de la CUP Julià de Jòdar ha respost a l'estratègia de CDC rebutjant de nou “investir de genolls” Artur Mas, al qual ha acusat d’“aferrar-se al poder” en un article al diari Ara.

Seguretat jurídica

El malestar dels sectors més liberals del partit per l'acostament a la CUP s’ha fet evident aquest dimarts amb la primera dimissió en el si de CDC. Antoni Fernàndez Teixidó, exconseller de la Generalitat i fins ara membre del consell nacional del partit, ha fet oficial que abandona els seus càrrecs orgànics. En una carta remesa a El Nacional, Teixidó diu que no comparteix la resolució sobiranista i que no pot acceptar el contingut dels acords amb la CUP.

La frenada d’Homs ha provocat un cert estupor entre els seus antics socis d’Unió Democràtica, que precisament van trencar la federació CiU per la radicalització independentista de Convergència. Josep Antoni Duran Lleida ha qüestionat que Homs “digui ara que anirà a Madrid amb ànim de dialogar, negociar i pactar”. “Ja ho faré jo, que tinc més credibilitat i coherència”, ha dit Duran, que està lluitant per conservar la representació parlamentària d’Unió.

El Govern català ha hagut d’intervenir en l’afer per evitar tensions dins del grup Junts pel Sí, que Convergència comparteix amb Esquerra Republicana. La vicepresidenta, Neus Munté, ha assegurat que el pla independentista segueix igual. “No hi ha cap canvi d'estratègia; no diem ara que no hi ha majoria absoluta per culminar el procés. En tot moment hem dit que una majoria absoluta avalava l'inici del procés”. Segons Munté, també han defensat sempre la “seguretat jurídica”.

En aquest sentit, José Antonio García-Trevijano, lletrat major del Consell d’Estat (el màxim òrgan consultiu del Govern central), ha considerat aquest dimarts que el “mer fet que el Parlament de Catalunya hagi adoptat una decisió d'incomplir la Constitució” es podria qualificar d’un “delicte de sedició en alguna de les seves fases”, informa Efe.