Selecciona Edició
Connecta’t

Per què es pot posar la bandera de França a Facebook i no la del Líban?

L’empresa també va activar una eina que permetia a qui fos a París avisar la família i els amics que estava fora de perill

Foto de perfil a Facebook de Mark Zuckerberg.
Foto de perfil a Facebook de Mark Zuckerberg.

Després dels atemptats de París, Facebook va posar en marxa dues aplicacions a la seva plataforma: una permetia posar una bandera de França sobre la foto de perfil per mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes; l'altra va ser activar el Safety Check, una eina que permetia que qui fos a París pogués avisar els seus amics que estava bé i que fins ara només s'havia fet servir per a catàstrofes naturals.

Segons dades de Facebook, 4,1 milions de persones van utilitzar aquesta segona eina i 360 milions van rebre notificacions informant-los que els seus amics estaven fora de perill. A més d'això, un total de 78 milions de persones van publicar 183 milions d'interaccions relacionades amb els atemptats.

Tot i això, molts han posat de manifest el greuge comparatiu: per què era possible posar-se la bandera de França, però no la del Líban, que havia patit dos atacs terroristes un dia abans? I per què s'activava el Safety Check per als atemptats de París, però no per als de Beirut, on van morir almenys 43 persones?

Un dels comentaris més llegits va ser el que va publicar al seu blog el periodista Èric Lluent. El seu text es va compartir 9.000 vegades a Twitter i suma més de 10.000 m'agrada a Facebook. Segons el seu parer, “es pot entendre fins a cert punt que a un ciutadà europeu li toqui més un atemptat a París que un altre a Beirut” perquè els mitjans en fan una cobertura diferent. Lluent també afegeix que “utilitzar el filtre de Facebook per solidaritzar-se amb les víctimes dels atemptats a París és donar suport a una visió del món en la qual només preocupen les morts de ciutadans occidentals”.

Anem a pams:

1. No té res de dolent posar la bandera de Facebook al perfil

En alguna ocasió ja hem parlat de la “jerarquia de la mort”, com per exemple durant l'atemptat a Charlie Hebdo. Els mitjans anglosaxons fan servir aquest terme per descriure com i per què donem més cobertura a unes víctimes davant d'unes altres, especialment en informació internacional.

En aquesta jerarquia influeixen principalment dos factors:

- La proximitat. Ens interessa més el que passa al nostre país i en països propers, sobretot si hi ha víctimes locals. També resulta més fàcil recollir informació i explicar la història de les víctimes en aquests casos. Tot això provoca més empatia en periodistes i lectors.

- La qualitat de la informació. Són molts els mitjans que tenen corresponsals o enviats especials en països europeus i americans, incloses les agències, mentre que es tenen menys mitjans i recursos en països com Líbia o Síria, que sovint són més perillosos. Per tant, hi ha més gent treballant i recopilant informació, que sol ser en general més fiable.

És a dir, ens ha arribat més informació sobre París que sobre Beirut, i hem pogut llegir més històries de supervivents i de víctimes, motiu pel qual hem sentit aquests atemptats com més propers. També hi influeix que potser hàgim visitat París i coneguem francesos. Amb Beirut, per desgràcia, aquesta connexió no és tan fàcil.

Per descomptat, tot això no vol dir que la informació que es dóna sobre conflictes fora d'Occident sigui sempre completa i correcta. De fet, les històries individuals que ens arriben són l'excepció. En el cas dels atemptats de Beirut, ha hagut de ser un acte d'heroisme com el d'Adel Termos, que es va llançar damunt d'un dels terroristes suïcides i va sacrificar així la seva vida. A més, cal recordar que moltes vegades es parla d'aquests conflictes des de la perspectiva dels interessos geoestratègics dels països occidentals: no importa el que passa a Síria o al Líban, sinó com ens podria afectar a nosaltres.

2. Però Facebook s’ha ficat en un embolic

Una cosa és que un mitjà de comunicació europeu parli més sobre París que sobre Beirut, o que algú posi al seu perfil la bandera de França o la del Líban, que al cap i a la fi és una decisió personal que pot dependre de moltes coses, per exemple, de si té família en algun d'aquests països.

Però Facebook és una empresa global. De fet, un dels seus projectes, Internet.org, vol portar Internet gratuït a zones on no hi ha connexions fiables. La iniciativa inclou un satèl·lit propi per al continent africà. L'empresa també obrirà oficines a Johannesburg (Sud-àfrica). Evidentment, no es tracta només d'altruisme: l'Àfrica és important per a l'empresa tant en l'actualitat com pel que pot créixer en els propers anys. Segons recull el Telegraph, la xarxa social té 120 milions d'usuaris actius al continent africà, el 80% dels quals es connecta mitjançant el mòbil.

És a dir, Facebook no pot actuar com una empresa nord-americana si vol oferir un servei global. És cert que la resposta als atemptats de França ha estat mundial. El precedent pel que fa a les banderes també ho va ser: Facebook va permetre el juny de l'any passat que afegíssim la bandera de l'arc de Sant Martí al nostre perfil per celebrar que el Tribunal Suprem dels Estats Units havia declarat legal el matrimoni entre persones del mateix sexe. Malgrat que es tractava d'una notícia nord-americana, més de 26 milions de persones de tot el món van posar aquesta bandera al seu perfil.

El problema és que molts usuaris de la xarxa poden sentir a partir d'ara la necessitat d'expressar la seva solidaritat per atemptats i tragèdies d'altres països amb altres banderes. On posarà Facebook el límit? Quins criteris seguirà? O es limitarà a oferir els filtres de totes les banderes i deixarà que els usuaris decideixin quan s'utilitzen?

L'empresa sí que ha respost ja a les queixes que es refereixen al Safety Check. Ho va fer el mateix Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Facebook, en un comentari de dissabte a la seva nova foto de perfil, que precisament mostrava la bandera de França: “Molts han preguntat amb raó per què hem activat el Safety Check per a París, però no per als atemptats a Beirut i altres llocs. Fins ahir, la nostra política era activar el Safety Check només per a desastres naturals. Hem canviat aquest criteri i ara planegem activar-lo per a més desastres humans”.

I remetia a un text d'Alex Schultz, vicepresident de Creixement, que explicava la història i l'evolució d'aquesta eina: “Enmig d'una situació complexa i incerta que afectava molta gent, Facebook es va convertir en un lloc en el qual la gent compartia informació i intentava esbrinar la situació dels seus éssers estimats. Vam parlar amb els nostres empleats al terreny, que van considerar que hi havia una necessitat que podíem omplir”.

Mentre Facebook decideix a quines necessitats dóna resposta, el debat a les xarxes continua.