Selecciona Edició
Connecta’t

El poderós auge del gihadisme desborda Bèlgica

El país centreeuropeu és el quart a la UE amb més detencions per motius terroristes

Agents de la policia durant una batuda a Molenbeek, Brussel·les. Ampliar foto
Agents de la policia durant una batuda a Molenbeek, Brussel·les. EFE

Bèlgica emergeix com l'epicentre del terrorisme islamista a Europa. Aquest país centreeuropeu, que durant molts anys ha viscut aliè als problemes de seguretat, descobreix amb estupor que alguns dels seus ciutadans estan disposats a morir i matar per la guerra siriana, un drama que ocorre a milers de quilòmetres de distància de casa seva. I també a exportar l'horror d'aquell conflicte a territori europeu.

Amb 475 ciutadans que en algun moment han emprès aquest viatge sinistre, Bèlgica és el país comunitari amb més gihadistes per càpita (43 per cada milió d'habitants, segons estimacions que el Govern federal refusa de confirmar). D'acord amb aquests càlculs, hi ha 269 belgues a Síria o a l'Iraq i 15 en camí. 129 més han retornat i a 62 se'ls va impedir marxar.

Les crítiques planen sobre les autoritats belgues després de repassar els grans atemptats a la UE i descobrir que, des de l'11-M fins als últims atacs de París, tots han tingut alguna connexió belga. Però les estadístiques mostren que l’Estat no s'ha quedat de braços plegats. Bèlgica és el quart país europeu amb més detencions per motius terroristes (72), segons dades del 2014 recollides per l’Europol, l'agència europea especialitzada en terrorisme. Si s’aïllen els casos d'inspiració religiosa, és el segon, després de França. I de les 345 condemnes que es van produir en 15 països de la UE l'any passat, el 11% es van dictar a Bèlgica. Aquestes xifres no inclouen la sentència més destacada, que el febrer passat va considerar culpables 45 gihadistes (encara que només vuit hi eren presents) per liderar un grup terrorista, Sharia4Belgium, amb seu a Anvers. La consolidació d'aquesta cèl·lula durant uns anys en què no hi havia tanta consciència del risc gihadista va contribuir a expandir el reclutament de radicals al cor de la UE.

El terrorisme és relativament nou per als belgues. Sense un fenomen nacional com el d’ETA a Espanya, el país no va tenir legislació antiterrorista específica fins a l'11-S. A partir d'aquí es van introduir normes, que s'han endurit arran dels episodis gihadistes. Amb algunes mancances. “Bèlgica no té procediments excepcionals per a casos de terrorisme; mesures com la intercepció de comunicacions i infiltracions es basen en els mètodes ordinaris”, explica Anne Weyembergh, especialista en Dret Penal i Cooperació Europea de la Universitat Lliure de Brussel·les. Aquesta experta considera que el país ja disposa de força mesures noves –la persecució penal de l'ensinistrament gihadista, la retirada del passaport als que donin mostres de voler viatjar a Síria, els programes de desradicalització…– i que no es pot destinar un policia a cada sospitós d'abraçar l'extremisme. Lamenta, això sí, que no hi hagi més cooperació entre els serveis d'intel·ligència dels estats europeus, clau per evitar atemptats. Brussel·les no té competències en aquesta matèria.

Evitar la radicalització

Per moltes normes que s'habilitin, la clau és combatre la radicalització que experimenten determinats nuclis desfavorits de joves belgues d'origen musulmà. L’Executiu aplica programes contra l'extremisme a les presons, un dels principals focus de propagació, però el desafiament sobrepassa els instruments disponibles. El ministre de l’Interior, Jan Jambon, ha dit sense embuts: “Netejaré Molenbeek”, el districte de forta concentració àrab pel qual han passat, en algun moment, diferents implicats en atacs terroristes.

Sense assumir errors en el control, Françoise Schepmans, alcaldessa d'aquell districte de Brussel·les des del 2012, acusa rl seu antecessor, Philippe Moureaux, d'haver “negat el fenomen”. I aquest contraataca: “És un complet fracàs dels serveis d'intel·ligència, tant dels francesos com els belgues”.

 

Un aparador d'armes a la UE

L.A., Brussel·les

Adquisició fàcil: Els atemptats de París del gener passat (contra la revista Charlie Hebdo i un supermercat kosher, en què van morir 17 persones) van revelar la facilitat amb la qual adquireixen armes a Brussel·les. Els autors van comprar part del material prop de la Gare du Midi, un dels centres neuràlgics de transport a la capital de Bèlgica.

Remeis: La Unió Europea intenta des de fa anys endurir i harmonitzar la lluita contra el tràfic d'armes. El sistema d'informació de Schengen permet donar pistes sobre arsenals, però s'usa poc.