França es rearma amb mesures sense precedents per combatre el terror

França es disposa a llançar un paquet de mesures d'excepció sense precedents en la recent història d'Europa per combatre el terrorisme. El president François Hollande ha anunciat aquest dilluns un canvi dràstic de la Constitució per defensar un país que, com ha insistit, “està en guerra”. L'estat d'emergència, que ja preveu escorcolls domiciliaris i detencions sense ordre judicial, serà perllongat tres mesos. La bateria inclou tres capítols a l'exterior: reclamar l'ajuda a la resta de la UE perquè el país ha estat "atacat", promoure una coalició única –inclosa Rússia– contra l'EI a Síria i demanar una resolució del Consell de Seguretat contra els gihadistes. "Aquesta guerra afecta tothom, no només França".

El canvi constitucional anunciat preveu donar més marge policial per perseguir i vigilar els sospitosos, endurir les penes i donar més competències a l'Executiu per a situacions d'excepció sense arribar a l'estat de setge, que implicaria cedir el poder als militars. És la legislació sobre l'estat d'emergència la que es modificarà amb aquest canvi constitucional. Necessitarà el suport de tres cinquenes parts del Parlament. A la vista de debats recents per aprovar mesures contra el terrorisme, l'Executiu no tindrà problemes per tirar endavant el nou paquet.

En el seu discurs davant del congrés extraordinari –l'Assemblea Nacional i el Senat–, celebrat amb tota la solemnitat imperial al palau de Versalles, Hollande ha desgranat les mesures que reforçaran la capacitat de defensa i protecció interior de França. El canvi constitucional que proposa tendirà a adaptar la Carta Magna a la realitat. Per Hollande no té sentit que en un estat d'emergència es traslladi l'autoritat a l'Exèrcit i que només es prevegi una guerra exterior contra el país. “Estem en una nova era”, ha dit.

Per primera vegada, el president socialista assumeix la necessitat d'analitzar la possibilitat de retirar la nacionalitat als terroristes que disposin de doble nacionalitat i amenacin la seguretat de la República. També, l'opció de no permetre'ls el retorn en cas que s'hagin entrenat a fora per al terror. A més, les forces de l'ordre i la justícia coneixeran un reforç sense precedents. En dos anys, hi haurà 5.000 policies i gendarmes suplementaris, 2.500 funcionaris de justícia, 1.000 més als serveis duaners i, finalment, es cancel·la el pla de reduir els efectius militars. Els magistrats tindran més accés a les dades amb què treballin les forces de l'ordre i els serveis d'intel·ligència.

A escala internacional, François Hollande ha llançat el guant a la resta del món. “Aquest no és només un atac a França”, ha dit. “La necessitat de destruir l'EI és de tota la comunitat internacional”. Parlarà durant els propers dies amb el president nord-americà, Barack Obama, però també amb el rus, Vladímir Putin. Demanarà la solidaritat de la Unió Europea i una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU.

A curt termini, el president Hollande ha anunciat la intensificació dels bombardejos a Síria, l'enviament dijous del portaavions Charles de Gaulle per augmentar la potència de foc de les operacions –triplicarà la capacitat actual– i l'extensió de l'estat d'emergència tres mesos més, és a dir, fins a finals de febrer. Aquest dimecres es presentarà el corresponent projecte de llei.

Hollande també ha demanat a la resta de la UE que es replantegin els controls fronterers exteriors de la Unió. Diversos terroristes, entre ells un dels suïcides de divendres, han arribat a França utilitzant les vies habituals dels refugiats. "Si Europa no controla les seves fronteres exteriors, com ja hem vist, hi haurà una tornada a les fronteres nacionals amb la conseqüent desconstrucció de la Unió Europea".

Fins ara, l'excepcional estat d'emergència decretat divendres ja autoritza dia i nit les actuacions policials administratives, és a dir, sense ordre judicial prèvia. D'acord amb la legislació actual, estarà en vigor 12 dies. Per prorrogar-lo com vol Hollande, el Parlament ha d'aprovar una llei específica.

L'estat d'emergència s'aplica, d'acord amb la legislació actual, quan hi ha un perill imminent i greu contra l'ordre públic. Quan entra en vigor, com s'ha fet, el ministre de l'Interior pot fixar zones de residència obligades a sospitosos (ho ha fet amb 104 individus), la policia pot escorcollar domicilis dia i nit sense ordre judicial (ha entrat en 168 cases durant els últims dies), els prefectes poden fixar zones de seguretat prohibides al trànsit de persones i vehicles (s'ha fet en zones de París) i es poden practicar detencions sense ordre judicial.

Les noves mesures que preveu el Govern afectaran els sospitosos fitxats com a tals. La policia francesa té fitxats com a sospitosos d'activitats relacionades amb el radicalisme islamista 10.500 persones. La xifra és massa elevada per poder vigilar permanentment tots els seus integrants. Fins ara, la xifra oficiosa que es tenia era de 4.000 persones en aquesta llista. Durant els últims mesos, ha crescut. Valls ha dit que, de vegades, s'inclou sospitosos per una sola dada que arriba a la policia.

L'expresident Nicolas Sarkozy ha dit que a aquests sospitosos caldria fixar-los zones determinades de residència (ho permet l'estat d'emergència) i col·locar-los braçalets electrònics de geolocalització. Laurent Wauquiez, secretari general del partit de Sarkozy, Els Republicans, ha proposat fins i tot tancar aquests sospitosos en camps especials d'internament. L'Executiu, en efecte, no descarta obligar-los a portar algun sistema per localitzar-los en tot moment.

Els líders polítics també s'han referit aquests dies a la conveniència d'actuar davant dels discursos radicals a les mesquites franceses. La líder de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, és partidària de tancar aquelles on es registrin sermons violents. El ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, va dir diumenge que cal clausurar les que "prediquin l'odi". Aquest dilluns, Valls ha afirmat que "cal expulsar els que mantenen discursos insuportables contra la República".

Una altra mesura que planteja el Ministeri de l'Interior consisteix a ampliar les opcions en què els policies poden fer ús de les seves armes de foc en casos de "legítima defensa". Avui, la llei indica que només poden fer-les servir en aquell cas i només si la resposta és proporcional a l'agressió. És a dir, si també són atacats amb armes de foc. Interior vol que la norma sigui menys restrictiva.