Selecciona Edició
Connecta’t

Per què l’Estat Islàmic odia França

L'EI es basa en raons militars, culturals i històriques per justificar els seus atacs

Tribut a les víctimes dels atacs de divendres a París.
Tribut a les víctimes dels atacs de divendres a París. AFP

“Llança-li una roca al cap, o mata'l amb un ganivet, o atropella'l amb el cotxe, o empeny-lo des d'un lloc elevat, o escanya'l, o enverina'l”. Així va ser com, el setembre del 2014, el portaveu oficial de l'Estat Islàmic, Abu Muhammad al-Adnani, va ordenar els seus partidaris que executessin “tots els descreguts” occidentals. Però va afegir unes curioses paraules: “Especialment, els bruts i menyspreables francesos”. Quatre mesos després, la redacció de Charlie Hebdo i un supermercat jueu de París eren víctimes d'atacs, als quals després van succeir la decapitació d'un empresari a Lió i l'atac frustrat en un tren d'alta velocitat que viatjava d'Amsterdam a París, i ara l'atemptat en cadena que ha tornat a colpejar la capital francesa.

Què incita l'Estat Islàmic a acarnissar-se amb França? Segons la Fiscalia de París, els terroristes que van assaltar el Bataclan van justificar la seva violència per la implicació francesa en la coalició que ataca els bastions gihadistes a l'Orient Mitjà. Però la retòrica del contraatac militar té matisos. Pel geògraf Fabrice Balanche, especialista en Síria i director del Grup d'Estudis del Mediterrani i Orient Mitjà a la Universitat de Lió, aquest argument és “parcialment contradictori”, ja que França ha estat, fins avui, el país occidental menys hostil als sunnites i el més dur amb Baixar al-Assad. “París ha donat suport a l'oposició política a Síria, ha armat alguns grups rebels i s'ha mostrat inflexible en la lluita contra Al-Assad, mentre altres capitals europees moderaven les seves posicions”, sosté Balanche. “A més, el 95% dels atacs aeris contra l'EI a Síria i l'Iraq són iniciativa nord-americana”. França, que no va començar a bombardejar els feus de l'EI fins al setembre del 2015, seria responsable de només un 4% del total de les ofensives.

Polítics, historiadors i altres experts coincideixen que hi ha raons que van més enllà del que és purament militar. “Es tracta d'un atac als nostres valors. No només els de França, sinó els de tots els països que comparteixen la fe en la democràcia, la tolerància i el valor de l'ésser humà. Es tracta d'una envestida contra els valors de la Il·lustració del segle XVIII, contraris a la seva visió totalitària del món”, afirma l'exministre socialista Jack Lang, que presideix l'Institut del Món Àrab a París. “Ataquen tot Occident, però França és un país especialment simbòlic, no només per la nostra ferma participació militar a Síria, sinó perquè és el lloc de la Revolució del 1789 i del Segle de les Llums”.

En els atacs orquestrats contra França, aquesta dimensió simbòlica no és gens secundària. “La inclinació dels francesos als valors republicans, especialment el laïcisme, és contrària a l'islam radical, inclosos els seus partidaris residents a França. És un argument recurrent, que permet mobilitzar millor el seu entorn”, afirma Jean-Charles Brisard, consultor internacional en terrorisme i expert sobre el finançament de les xarxes gihadistes, després d'haver estat assessor de diferents Executius conservadors als noranta. Segons Brisard, la llei contra el vel islàmic a les escoles i seus de l'Administració francesa, aprovada el 2004, va marcar un punt d'inflexió.

“França és el país a qui més apunta l'EI, per defensar un sistema de valors als antípodes del seu”, concedeix Balanche. “Però també per ser el país que més gihadistes proporciona. Serien 600 a Síria i l'Iraq, segons dades del Ministeri de l'Interior, però més de 2.000, segons fonts no oficials dels serveis d'informació. Tots ells són susceptibles de tornar al territori francès per perpetrar atemptats”, precisa. “Amb els seus atacs, l'EI intenta provocar que s'estigmatitzi la població musulmana que viu a França, com va passar després de l'atemptat a Charlie Hebdo. Pretenen que aquesta població pensi que no val la pena integrar-se en aquest país, on hi ha molts problemes d'integració, i s'acabi radicalitzant”.

El politòleg Gilles Kepel, gran especialista francès al món àrab, té la mateixa opinió. “El que vol l'Estat Islàmic és provocar la guerra civil”, va explicar dissabte a Le Monde. Segons Kepel, l'EI pretendria provocar “el linxament de musulmans, els atacs a mesquites i les agressions a dones amb vel, per provocar així una guerra entre enclavaments que sembrin el foc i la sang a Europa, percebuda com el punt feble d'Occident”. Pel politòleg, el passat colonial del país tampoc és aliè a la violència islamista de la qual ha estat víctima en els últims anys. “Recordem que Mohamed Merah va matar els alumnes de l'escola […] de Tolosa de Llenguadoc el 19 de març del 2012, en el 50è aniversari de l'alto el foc de la guerra d'Algèria”, recorda el politòleg.

A més, França va signar, amb el Regne Unit, l'anomenat acord Sykes-Picot, que el 1916 va permetre desmantellar l'Imperi Otomà dibuixant diferents països de fronteres artificials. Per exemple, Síria i l'Iraq. Així, París seria responsable d'haver posat fi al somni del califat perdut, l'umma (o comunitat de creients) que va quedar abolida quan l'imperi va caure definitivament el 1924. L'EI juga amb aquest fantasma entre els seus partidaris, defensant l'emergència d'un nou imperi islàmic que deixi enrere les fronteres actuals, considerades colonials pel grup terrorista.