Selecciona Edició
Connecta’t

“La gent primer vol obtenir coses de la xarxa, la privacitat ve després”

L’inventor del DNS destaca que el domini .cat pot inspirar la creació de noves adreces

Paul V. Mockapetris, creador del DNS.
Paul V. Mockapetris, creador del DNS.

Paul V. Mockapetris (Boston, 1948) va inventar el sistema de noms de domini d'Internet (DNS, en les seves sigles en anglès) l'any 1983. És la tecnologia que permet que les adreces de la xarxa s'expressin amb lletres i no amb números. Preguntem per ell a la recepció de l'hotel on s'allotja, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. En sentir el seu nom ens crida des del darrere i el veiem, equipat amb una tauleta tàctil i un portàtil consultant el seu correu electrònic. A través de les seva muntura d'ulleres d'aviador, ens explica que va arribar de París, on viu actualment, dissabte passat i que malgrat la tristesa que sent, celebra que el seu cercle més íntim està sa i estalvi. És a Barcelona perquè avui la Universitat Ramon Llull-La Salle l'investeix doctor honoris causa per ser un dels pares de la gran xarxa. Actualment Mockapetris té una empresa a Silicon Valley, Nominum, que subministra  programari de DNS a més d'un centenar d'operadors de telecomunicacions de tot el món.

Vostè va veure un ordinador per primera vegada quan tenia 16 anys. És un nadiu digital precoç? 

Una interacció més propera entre ordinadors i humans és inevitable

En molts aspectes sí. Una de les meves primeres feines va ser per a IBM, quan encara estudiava a la universitat. Mesurava rendiment i tenia accés als ordinadors tot el temps que necessitava. A aquella època això era difícil. El repte era saber com fer servir els recursos més que tenir-los o no.

P: Per què va creure que era millor expressar les adreces d'Internet amb paraules?

R: Quan som petits aprenem a memoritzar mots abans que números. Probablement les seves primeres paraules van ser mama o papa i no 18 o 32. No puc imaginar-me una xarxa en què tot s'hagués d'expressar en números, penso que seria impossible.

P: És cert que es penedeix de no haver patentat el protocol DNS?

R: Un amic meu em va dir que sóc l'única persona que coneix que ha creat una indústria d'un miler de milions de dòlars i no n'ha tret ni cinc. He pensat diverses vegades que vaig ser prou intel·ligent per inventar les DNS però no prou llest per posseir-les.

P: I qui se les ha quedat?

R: No són de ningú. Jo en vaig construir els fonaments i la primera planta i altra gent hi ha afegit noves aplicacions, ara n'hi ha vint vegades més que al principi.

P: Què sent cada vegada que veu una adreça d'Internet? Són per tot arreu.

R: Són una mica com si fossin filles.

P: Vostè també és conegut com un dels pares d'Internet. Què destacaria de l'evolució de la xarxa, després de 32 anys?

R: Em sorprèn què passa cada vegada que un nou col·lectiu de persones s'hi uneix. Per exemple, mai m'hauria pensat que Internet seria tan important pel sector del màrqueting. Totes les baralles sobre qui posseeix els noms principals de la xarxa les han causades ells. I en general, m'agrada que la gent que fa servir la xarxa va canviant i a la vegada els internautes fan que Internet també canviï. És una evolució que es mou en els dos sentits. Ara les DNS s'han estès a nous alfabets com el xinès i el japonès. Això farà més fàcil o més difícil la comunicació entre la gent? Potser d'aquí a deu anys sabrem la resposta.

Ens oferiran serveis a mida per allò que ens volen vendre i no per allò que desitgem comprar

P: Qui l'ha sorprès més a la vida, els seus fills tecnològics o els de veritat?

R: (Riu) Crec que els de veritat que, de fet, han crescut en un entorn digital. Recordo que una vegada van veure una bicicleta que portava escrita una adreça .com. "El pare és qui ha inventat el .com!", van dir. Jo quan era petit jugava amb el meu pare a arreglar el cotxe. Ells em demanaven construir un ordinador.

P: Internet sap molt de nosaltres i sembla que cada vegada més. Ara també començarà a tenir informació de les nostres pertinències: el cotxe, la nevera... És positiu tot això?

R: M'agradaria que la gent es controlés més a l'hora de compartir la seva informació. La primera cosa que els internautes sempre volen a Internet és obtenir coses. La seguretat i la privacitat vénen més tard. Jo només espero que no arribin massa tard.

P: Com explicaria als nostres lectors el que poden fer les DNS en termes de seguretat?

R: Tenim molta informació sobre qui són els dolents d'Internet. Si posem aquestes dades a l'estructura de la xarxa, les DNS poden fer de filtre i evitar ensurts als administradors del sistema. Avui dia les DNS dediquen més temps a descartar correus electrònics brossa (spam) que a entregar els que realment són útils.

P: Les persones acabarem físicament connectades a la xarxa?

Un eslògan que deia que Internet ho canviava tot, però la gent també ha canviat la xarxa

R: Una interacció més propera entre ordinadors i humans és inevitable. Caldrà que siguem prou intel·ligents per donar-li forma. Una de les coses que cal tractar és com millorar la salut de la gent abans d'haver de tractar amb les malalties. Els ordinadors són molt bons en estar asseguts i anar fent la mateixa feina de manera repetitiva. Si com a pacient m'oblido de prendre'm la pastilla, l'ordinador segur que no se n'oblidarà.

P: Internet aposta ara per uns continguts personalitzats per a cada internauta. Continuarà així?

R: Segur que sí. Però per mala sort això vol dir que ens oferiran serveis a mida per allò que ens volen vendre i no per allò que vulguem comprar. Apple ha estrenat un producte nou en aquesta línia i l'he provat per veure en què creu que estic interessat. Sovint vull llegir coses que no he llegit mai en el passat i m'agradaria que aquestes eines tinguessin en compte això.

P: Alguna predicció futurista? Centrem-nos en la pròxima dècada.

R: El tema principal serà veure quines normes posa a la pràctica la societat a la xarxa. Als 90 hi havia l'eslògan que deia que Internet ho canviava tot. Però la gent ha canviat la xarxa per fer-la tal com la volen. Aquest és el gran repte de la societat. De moment és completament diferent als Estats Units i a Europa. Allà la banda ampla funciona molt millor però pràcticament només hi ha un operador que te la pugui proporcionar. Aquí hi ha més competència i la gent és més conscient a nivell social sobre la manera com s'utilitza Internet.

P: Creu que l'aparició del domini .cat, ara fa deu anys, va ser el desencadenant per plantejar noves adreces d'Internet més enllà dels tradicionals .com, .net i .org?

R: Probablement sí. Ara els catalans que, per cert, viviu en una de les àrees del món més avançades a nivell tècnic, podeu ajudar la gent que està intentant registrar dominis com .paris o .berlin. Ara hi ha més de mil dominis nous en fase de creació. Cal dir que potser la meitat d'aquests no valdran la pena. Molts polítics m'han preguntat durant anys si estava d'acord a afegir nous dominis de primer nivell, si ho veia perillós. Els deia que sempre que es canvia alguna cosa hi ha algun risc. Però penso que val la pena arriscar-se per descobrir quines són les noves possibilitats d'Internet.