_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

D’Unió a Demòcrates de Catalunya

El manifest fundacional sembla que busca un efecte expiatori i purificador de la política practicada amb Duran i Lleida

El 7 de novembre es va celebrar el congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya, un nou partit impulsat pels últims dissidents independentistes d'Unió Democràtica de Catalunya. Al congrés es van aprovar el manifest fundacional i els estatuts del partit, i es van triar els nous líders.

El manifest fundacional és un cúmul de frases insubstancials, d'aspiracions tòpiques i d'anàlisi superficial de l'actual context polític. Els eixos del manifest sembla que busquen un efecte balsàmic, expiatori i purificador, ja que van en sentit radicalment oposat al que molts dirigents del nou partit van aprendre, van compartir i van practicar treballant durant tota la seva vida política al costat de Duran i Lleida.

Defensen “una realitat econòmica solidària i fraternal” que concreten en “una societat que es rebel·li contra les immoralitats que ens envolten en forma de desequilibris i la misèria econòmica i social”. És a dir, el contrari del que Unió ha practicat durant anys com a plataforma parlamentària al servei d'empreses i patronals que han fomentat la precarització laboral i l'avarícia empresarial. Quan els nous Demòcrates diuen “considerar indigna i immoral la riquesa material obtinguda a costa de la dignitat de les persones” obliden que quan eren a Unió van ser lobbystes actius en la defensa d'interessos desaprensius d'entitats bancàries que es lucraven amb la pobresa social.

Anhelen “un país sòlid des d'un punt de vista ètic i moral” i volen ser referent de “ciutadans responsables en l'ús dels serveis públics”. Rehabilitar-se en aquest àmbit requerirà un esforç descomunal, perquè molts Demòcrates van ser dirigents o càrrecs públics d'una formació política que va admetre haver desviat fons públics europeus destinats a la formació d'aturats per finançar il·legalment el partit, que es va esforçar per aconseguir l'indult de reconeguts corruptes i que va utilitzar el clientelisme a l'Administració.

Reclamen “un país radicalment democràtic”, “amb limitació de mandats i sense portes giratòries”. Aquesta declaració de principis prové de persones que durant molt de temps van adular algú que fa trenta anys que lidera el partit i ocupant càrrecs de representació política. I no oblidem els principals referents de Demòcrates de Catalunya: Antoni Castellà, que acumula sis eleccions autonòmiques consecutives (des del 1999) i ha estat escollit diputat, i Núria de Gispert, que ha ocupat durant més de trenta anys càrrecs a l'Administració i al Parlament. Pel que fa a les portes giratòries, poc crèdit mereixen aquells que se'n van beneficiar i que en la seva activitat política van tolerar l'amiguisme i el favoritisme.

“Demòcrates de Catalunya neix per ser un partit del segle XXI”, però l'estructura organitzativa interna prevista en els seus estatuts és la mateixa que ja s'utilitzava al segle XIX: un comitè i un consell nacional; una organització territorial amb comitès regionals, comarcals i locals; una comissió de garanties i una altra d'econòmica, i un congrés nacional. Res de nou. L'únic canvi és que els afiliats, com diu l'article 1, passen a anomenar-se voluntaris i la seva cotització al partit és opcional. Volen formar un partit que sigui referent de funcionament intern democràtic, però per això abans hauran de desaprendre les pràctiques abusives destinades a depurar dissidents, com saben molt bé els membres del col·lectiu El Matí, que, escarmentats, no han volgut saber res d'aquest nou experiment partidista.

Els líders de Demòcrates de Catalunya, que en el seu moment van abrigallar els condemnats per corrupció i finançament il·legal d'Unió Democràtica del cas Turisme i del cas Treball, i que van deixar aquest partit quan el deute a les entitats bancàries ascendia, segons el Tribunal de Comptes, a 16,7 milions d'euros, ara asseguren que el nou partit renunciarà als crèdits bancaris per finançar la seva activitat ordinària (no diuen res de l'extraordinària) i que només es finançarà a través dels voluntaris que ho desitgin i del micromecenatge. I per aprofundir en el contrast, ara afirmen que se senten inspirats per Pere Casaldàliga i desitgen “un partit pobre per ser lliure”.

Sens dubte, la vocació de Demòcrates de Catalunya, que ha plagiat el logo del Partit Demòcrata nord-americà, és copiar també Unió com a partit apèndix de CDC i continuar vivint a costa dels convergents, com ja s'ha vist en les candidatures per al 27-S i el 20-D. En els temps que corren, no sembla gaire necessari per al sistema de partits català que hi hagi un nou partit de quadres o de càrrecs.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_