Selecciona Edició
Connecta’t

La Barcelona de la guerra, segons Pérez de Rozas

L'arxiu fotogràfic de la ciutat exposa imatges inèdites del patriarca de la saga periodística

Imatge d'una manifestació antifeixista de dones a Barcelona el 1934. Ampliar foto
Imatge d'una manifestació antifeixista de dones a Barcelona el 1934.

L'Ajuntament de Barcelona va tenir ull clínic –i polític– el 1931 quan va decidir crear Crònica Gràfica per donar fe fotogràfica de la ciutat, de la vida social i dels canvis que arribarien gràcies a la recentment proclamada Segona República. Compte, tradició –des del 1919 ja tenia un incipient arxiu fotogràfic– i una subvenció de cinc mil pessetes de la Generalitat de Catalunya que va fer possible organitzar-ho. Un dels fotògrafs que va generar milers d'imatges que es van incloure en la Crònica Gràfica va ser Carlos Pérez de Rozas, el patriarca de la saga periodística, que ja havia treballat per l'Ajuntament el 1922, per reflectir la transformació de la ciutat que es preparava per a la celebració de l’Exposició Universal del 1929. Quan aquesta va arribar, Pérez de Rozas va ser autoritzat, juntament amb Andreu Puig Farran, a muntar un estudi fotogràfic en el recinte firal. “Cobraven tres pessetes per còpia i van arribar a fer-ne 90.000 de la crème de la crème barcelonina”, explica el llibre que s'ha editat amb motiu de l'exposició Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona (1931-1954), organitzada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i comissariada per Andrés Antebi, Pablo González i Teresa Ferré.

República, Guerra Civil i primers anys de la postguerra són els tres espais de l'exposició. Però els fons de la mostra –integrada per 123 fotografies i 600 més que es poden visualitzar en tres plataformes digitals– inèdits són els del període de la guerra, de les col·lectivitzacions –per exemple, d'unes indústries làctiques el juliol del 1937, una altra imatge d'una assemblea del PSUC l'abril del 1938 o la d'un homenatge a Buenaventura Durruti el juliol del 1937– i dels bombardejos durant la guerra. Fotografies que s'han descobert en la investigació feta sobre les 800.000 imatges que constitueixen el fons Pérez de Rozas i que va ser cedit per la família a l'Ajuntament.

Campeonato de Baile de Resistencia en 1934 ampliar foto
Campeonato de Baile de Resistencia en 1934/

“Si no fos per ells, això no s’hauria pogut fer mai”, repetien emocionats Emilio i Carlos Pérez de Rozas –néts del patriarca– en l'obertura de l'exposició, que es podrà veure fins al 21 de maig. “Moltes les hem pogut datar i identificar perquè es van publicar en diaris de l'època, com Umbral i Solidaridad Obrera, i les hem pogut acarar a l’arxiu històric de la ciutat”, explicava Ferré.

Fotografies que reflecteixen amb una gran claredat la Barcelona de la República versus la dels primers anys del franquisme. Si a una banda pot veure's una festiva manifestació antifeixista de dones de les joventuts femenines l'abril del 1934; a l’altra banda del passadís, s’hi contraposa la imatge de rostres seriosos, de dones, també, en estricta formació en l'acte de jurament de les Flechas femenines que Pérez de Rozas va fer l'octubre del 1939.

Imatges amb una gran quantitat de cares, rostres que miren a la càmera en actes de ciutat –de tot mena, des de manifestacions, festes, carnestoltes, fins a una increïble entrevista a un domador a la gàbia del circ amb el lleó al costat– que ara es podrien identificar. Almenys, això és el que pretén Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic, que ha impulsat la mostra en versió web perquè el que vulgui pugui aportar informació sobre les imatges.

Pérez de Rozas (avi) va fer fotos durant la dictadura de Primo de Rivera; després, en la República –en el camp del fotoperiodisme, com Agustí Centelles–; durant la Guerra Civil, també per la CNT, i després ja en el franquisme i fins el 1954, quan va morir cobrint l'arribada del navili Seminaris a Barcelona amb repatriats de la Unió Soviètica.

No treballava sol, ho feia en equip, amb dos dels seus germans –Kike i Manolo– perquè els milers de fotografies de la ciutat que feia –les millors eren per al servei municipal de Crònica Gràfica també es publicaven en premsa. Després se sumarien dos dels fills del patriarca a la saga de fotògrafs. Tots treballaven a casa, en un pis de la ronda Universitat: “Allò era una bogeria, treballaven els 365 dies de l'any. El telèfon no deixava de sonar mai”, recordava Carlos Pérez de Rozas, nét de l'iniciador de la saga.