Selecciona Edició
Connecta’t

Les rutes de borratxera s’enquisten a Barcelona

Per 15 euros es té dret a una cervesa, dos xupitos i l'entrada a una discoteca

Estesa panxa amunt a la barra d'un bar, una noia participa en una ruta de borratxera i deixa que s'utilitzi el seu melic com a got de xupito.
Estesa panxa amunt a la barra d'un bar, una noia participa en una ruta de borratxera i deixa que s'utilitzi el seu melic com a got de xupito.

Són les onze de la nit de divendres passat i fa poc més de dues hores que el Mark i el seu grup d'amics han aterrat a Barcelona. Tot i això, el seu estat d'embriaguesa comença a ser notable. “Som irlandesos, què esperaves?”, explica aquest jove editor de vídeo de 23 anys mentre prepara el ritual de llimona, sal i xupitos de tequila. El Mark ha pagat 15 euros, reservant amb antelació per Internet, per participar en les denominades rutes de borratxera que es duen a terme al centre de Barcelona. Els 15 euros donen dret a una cervesa, dos xupitos i a l'entrada en una discoteca. Va ser en Nigel, el benjamí de la colla amb 21 anys, l'encarregat d'organitzar tot el desplaçament. “Per menys de 150 euros passarem el cap de setmana en aquesta meravellosa ciutat”, explica el Mark. Els plans, beure fins agafar una bona merla.

Els crawl, o rutes etíliques, estan vetades a Barcelona. La paraula en anglès significa gatejar, perquè la finalitat és consumir tot l'alcohol possible fins a acabar de quatre grapes. Es tracta d'una pràctica molt estesa a Europa, la major part d'aquestes rutes estan organitzades per promotors anglesos, que són els que s'enduen el negoci, i consolidades a Barcelona. Al juliol de 2012, el Govern de Xavier Trias va vetar aquestes rutes després de rebre centenars de denúncies de veïns del Raval i el Gòtic, els barris on es concentren aquestes especials excursions nocturnes. Les queixes: el soroll, les escombraries i les conductes incíviques dels seus integrants.

Tres nois amb els seus respectius xupitos.
Tres nois amb els seus respectius xupitos.

Les multes per fomentar aquest turisme de borratxera ascendeixen a 900 euros per als guies i promotors, que es dupliquen en cas de reincidència. Per als establiments, les sancions poden oscil·lar entre els 1.500 i els 15.000 euros. La normativa també en grava la publicitat i la incitació al consum de l'alcohol, que pot arribar fins als 600.000 euros. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, apunta que les sancions persegueixen evitar l'increment de locals que promocionen i permeten la pràctica de les rutes de borratxera.

Les rutes es duen a terme de dilluns a dissabte. La cita comença a les 22 hores, en un local situat a menys de cent metres de l'Ajuntament. Cinc joves anglesos reben els participants dins del primer local de la ruta. Utilitzant un barril com a taula improvisada de negocis, D. comença a cobrar les entrades. “Cómo heu conegut el Crawl Barcelona?”, pregunta el guia de l'expedició nocturna. “Al nostre hostal”, explica la Sarah, una novaiorquesa de 22 anys que estudia castellà a Granada. 

La Sarah tenia previst passar el cap de setmana a Barcelona amb la seva amiga Amanda, de Boston. “Tenim cinc euros de descompte, ens ho han dit en la recepció de l'alberg”, diu la jove. Després de pagar 15 euros, el guia els col·loca una polsera al canell que diu I survived Barcelona (Jo vaig sobreviure Barcelona). Per accions com aquesta, l'Executiu d'Ada Colau va sancionar la passada setmana 26 promotors i 16 bars.

Els participants, al voltant de cinquanta joves que superen per poc la vintena, s'amunteguen a la barra del primer bar. Les noies a una banda, els nois a l'altra, s'intercanvien mirades mentre circula l'alcohol. A l'Steven, un enginyer alemany de 25 anys, no li agrada la cervesa catalana que li ofereixen i exclama: “Quina beguda és aquesta? A mi dóna'm un xupito o, millor, que en siguin tres”.

El consistori va multar la setmana passada 26 promotors de rutes etíliques i 16 establiments

Amb prou feines ha passat mitja hora i D., el guia i mestre de cerimònies, comença el seu discurs en anglès des dalt d'unes escales. “Benvinguts a Jo vaig sobreviure Barcelona. Us recordem que en aquesta ciutat està prohibit beure al carrer i que la multa és la mateixa que si us enxampen tenint sexe al carrer, així que si ve la policia, baixeu-vos els pantalons i bé…”, crida D., mentre un grup de joves aplaudeix sense deixar anar el got. Després de la presentació dels guies —cinc joves britànics que no cobren per fer la ruta i als quals, a canvi, se'ls ofereix allotjament i menjar gratuït a l'hostal promotor de la sortida— es divideixen els participants en dos grups “per no crear xivarri” al carrer. Els guies marquen el ritme del passeig i demanen al grup que camini en silenci. De moment, es comporten. Algun crit i abraçada efusiva a una jove que passa prop del grup, però de seguida els guies hi posen ordre.

Després de cinc minuts caminant, el primer grup arriba al segon local. A la porta, un home controla l'entrada i sortida dels joves com si es tractés d'un ramat d'ovelles. La Sarah i l'Amanda, que al principi no parlaven gaire, comencen a animar-se després del cinquè xupito. “És l'hora de la festa del xupito”, crida una de les guies. La Sarah s'ofereix voluntària. Es treu la samarreta, es queda en sostenidors i es tomba panxa amunt sobre una barra. El joc consisteix a vessar tequila sobre el seu melic mentre un altre jugador llepa el líquid i mossega la llimona que la jove subjecta sobre els seus llavis. “Això pot ser el principi d'una història d'amor”, comenta el company de festes de l'Alessandro, un italià que acaba de beure's el xupito vessat sobre la Sarah. Malgrat això, la jove novaiorquesa no sembla estar assabentant-se gaire de tot el que passa i mentre baixa trontollant de la barra i buscant la seva samarreta, s'abraça a la seva amiga i treu el mòbil per fer-se un selfie. A aquestes hores, amb prou feines les 12 de la nit, ja no hi ha tímids. El grup, format per desconeguts, s'abraça i es petoneja com si fossin amics de tota la vida. Encara queda un últim bar abans d'arribar a la discoteca i una ronda més de xupitos inclosa en la tarifa.

“A mi dóna'm un xupito o, millor, que en siguin tres”, reclama un enginyer alemany de 25 anys

Fent camí, alguns s'endarrereixen, es queden al final del grup i aprofiten per esplaiar-se en un portal del Raval. “Per favor, no pixis aquí, queden tres minuts per al proper bar”, li etziba un dels guies. Massa tard. El jove acaba ràpid i s'uneix a la resta, que guarda una distància prudencial amb el segon grup per evitar que els veïns els llancin aigua des dels balcons.

La camarilla entra en l'últim dels bars, una franquícia espanyola de tapes molt coneguda. En aquesta ocasió, els estralls de l'alcohol comencen a fer el seu efecte i el lavabo té més afluència que la barra. Un grup de joves escorta la seva amiga mentre vomita al lavabo. Una vegada resolta la urgència, la jove es llança aigua en la cara i torna a l'arena. “On és el meu xupito?”, diu increpant el cambrer. Acabada la ronda, el grup s'inquieta i comencen les presses per arribar a la discoteca. Els promotors decideixen repartir samarretes al grup per fer callar les feres. Dirty Sex (Sexe brut), és el lema de la peça. El Mark, el jove irlandès, és el primer a posar-se-la. “Al cap i a la fi, aquesta és la finalitat d'aquest tipus de festes, anar-te'n a casa acompanyat”, explica. La ruta arriba al final i els joves arriben per acabar la festa a la discoteca. “Demà, si ens llevem, anirem a la Sagrada Família”, conclou el Marck buscant la mirada còmplice del Nigel. Però ell sembla més preocupat a conquistar la Sarah que a veure els monuments de Barcelona.