Selecciona Edició
Connecta’t

Les mesures que ha pres França després dels atacs del ‘Charlie Hebdo’

2.680 policies i militars, 735 milions d’euros i una llei per espiar sense control judicial

Assistents a un partit de rugbi a Toló (França), el 10 de gener.
Assistents a un partit de rugbi a Toló (França), el 10 de gener. AFP

Els atacs terroristes a París han coincidit amb el primer dia de l'alerta policial especial llançada per la Cimera del Clima que se celebrarà a París entre el 30 de novembre i l'11 de desembre. Des d'aquest divendres, i durant un mes, França ha deixat en suspens l'Acord de Schengen i ha restablert controls fronterers. Aquesta no és la primera mesura antiterrorista després dels atemptats de Charlie Hebdo, i es calcula que les mesures extres de seguretat que es despleguen al país, amb uns 10.000 policies i militars als carrers, costen un milió d'euros al dia.

Dues setmanes després dels atemptats gihadistes de París, que van deixar 17 víctimes, França va anunciar que reforçaria amb capital humà i material la seva lluita antiterrorista. Entre les mesures destacaven la creació de 2.680 llocs en tres anys en la lluita contra el terrorisme, i una inversió de 425 milions d'euros en equipament. Per completar el reforç, el Govern va presentar al març una llei per regular les actuacions dels serveis d'intel·ligència, en particular les escoltes telefòniques i el control d'Internet. Hollande va anunciar a l'abril l'augment del pressupost de Defensa (31.400 milions d'euros anuals).

Els serveis de seguretat des de llavors disposen de 1.400 llocs de policia addicionals, 1.100 dels quals destinats a “unitats d'intel·ligència encarregades de lluitar contra el terrorisme” –entre els quals, 500 agents es van sumar als 3.200 actuals de la Direcció General dels Serveis d'Interior–, 950 al Ministeri de Justícia, 250 al de Defensa i 80 al de Finances, 70 dels quals per vigilància de duanes.

El president, François Hollande, també va decidir mantenir 7.500 llocs de militars dels 34.000 que havien d'anul·lar-se abans del 2019. Després dels atemptats, les Forces Armades van ser mobilitzades a l'exterior per lluitar contra el terrorisme (9.000 soldats) i en la vigilància dels llocs sensibles en territori nacional, en el marc del pla antiterrorista Vigipirate (10.500 militars). Es va decidir la inversió de 233 milions d'euros destinats a Interior i de 181 a Justícia per comprar material com armilles antibala, cascos i vehicles per als agents encarregats de les vigilàncies. L'esforç pressupostari que, incloent les despeses en personal, suposa 735 milions d'euros en tres anys, Valls va assegurar que “serà compensat per estalvis […] en el conjunt de la despesa pública, any rere any”. “Es tracta d'un esforç enorme però indispensable”, va anunciar al març, en el moment d'aprovar el paquet.

Llavors, el primer ministre va assegurar que 3.000 persones requereixen vigilància a França: uns 1.300 francesos o estrangers de tornada de la gihad a Síria i l'Iraq o encara allà, als quals se sumen els involucrats en grups gihadistes d'altres països, com el Pakistan o el Iemen, i gairebé un miler de vinculats al cibergihadisme.

Els serveis secrets

Al maig es va aprovar que els serveis secrets francesos tinguessin amplis poders per rastrejar la xarxa i interceptar comunicacions telefòniques i cibernètiques. Per això, en tenen prou amb autoritzacions del primer ministre, però sense control judicial. El Govern va presentar la llei com a “necessària”, mentre que per a nombroses associacions de defensa dels drets es tractava d'una llei “lliberticida”. Fins llavors, les actuacions dels espies es regien per una llei del 1991.

La modificació legal també va permetre l'ús de sistemes anomenats Imsi Catcher, mitjançant els quals els espies podran captar i registrar totes les dades de telèfons o ordinadors de sospitosos, però també de tota persona que es trobi a diversos centenars de metres a la rodona. La instal·lació de balises de seguiment en automòbils, la col·locació de micròfons en llocs privats o, en cas que es consideri necessari, l'entrada a domicilis, també estarà permesa amb una autorització administrativa, sense intervenció dels jutges.

En casos urgents, els espies poden fins i tot actuar immediatament i comunicar després la seva acció. La llei va crear també un fitxer en el qual, durant 20 anys, figuraran els condemnats o imputats per terrorisme.

MÉS INFORMACIÓ