_
_
_
_
_

Els impagaments de Salut amenacen les nòmines dels centres sociosanitaris

Una vintena d’institucions concertades alerten que no podran pagar els treballadors si hi ha més retards en els pagaments

Jessica Mouzo
Un dels centres que concerten la seva activitat amb la Generalitat.
Un dels centres que concerten la seva activitat amb la Generalitat.Consuelo Bautista

Els retards de la Generalitat en els pagaments a hospitals i centres sociosanitaris concertats han posat en escac tot el sector. Si continua la dinàmica de demora en els pagaments –la Generalitat només va abonar el 66% de la factura del mes d'octubre i va arribar als 120 dies de retard–, al voltant d'una vintena de centres sociosanitaris no podran pagar les nòmines del novembre als empleats. A l'espera que el Govern central doni llum verda a una partida extraordinària del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) bloquejada des del passat mes de maig, les patronals de la xarxa concertada han tornat a donar la veu d'alarma. Les empreses adverteixen que se'ls han esgotat les dues alternatives amb les quals intentaven esquivar el temporal durant els últims anys: les entitats bancàries han deixat de concedir línies de crèdit als centres, que tampoc poden seguir retardant més temps el pagament als proveïdors. Si la Generalitat no paga aquest mes, alerten, perillen els sous de centenars de treballadors.

La Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, l'òrgan encarregat de desbloquejar la partida extraordinària del FLA, encara no ha pres una decisió. “Vivim pendents dels dijous [és el dia de la setmana en el qual es reuneix aquesta comissió]. Però ara mateix hem d'afrontar la situació sense el FLA i les dues administracions han d'intentar entendre's i trobar una solució”, apunta Cristina Contel, presidenta de la patronal ACES.

A l’espera del FLA

Dani Cordero

El Departament d'Economia espera setmana rere setmana el desbloqueig dels recursos procedents del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per pagar els proveïdors. El Consell de Ministres tampoc va aprovar dijous la partida, cosa que obliga a seguir esperant els proveïdors de la Generalitat. Després de repartir 26.800 milions d'euros, les comunitats autònomes que es beneficien de la injecció de liquiditat estatal esperen que la Comissió per a Assumptes Econòmics del Govern aprovi el desbloqueig d'aquests recursos i decideixi com s'han de repartir entorn de 9.000 milions que han sobrat del fons.

La llarga espera a la qual està sotmetent l'Estat a les tresoreries autonòmiques coincideix amb la polèmica sobre l'aflorament de 1.318 milions d'euros, que Hisenda vol que la Generalitat comptabilitzi en el seu dèficit d'aquest any, malgrat que es refereix a despeses d'exercicis anteriors. El conseller Andreu Mas-Colell considera que és “una mera anotació comptable” i es nega a haver de fer retallades als Pressupostos d'aquest any, quan amb prou feines queda un mes i mig per tancar l'exercici. Aquests 1.300 milions, que suposarien el 40% de la despesa que queda el 2015, s'han convertit en una batalla de caires més polítics que financers.

La contractació del Departament de Salut al sector sanitari concertat –que engloba més de mig centenar d'hospitals, tota la xarxa sociosanitària i el 20% de l'atenció primària pública–, suposa uns 4.400 milions d'euros anuals, és a dir, un 53% de la despesa total del Servei Català de la Salut (CatSalut). La factura mensual dels concerts ronda els 350 milions. “Com això continuï així, molts ja han avisat que no podran pagar la seva gent”, reiteren fonts del sector.

Les quatre grans organitzacions empresarials (ACES, La Unió, CSC i ACRA) reconeixen que els seus associats estan al límit. Ajornar els pagaments a proveïdors i demanar línies de crèdit van ser les tiretes que van utilitzar durant els últims mesos per no haver de tocar les nòmines dels treballadors, però la situació s'ha tornat “insostenible”, asseguren. “Estem treballant perquè se solucioni i no haver de patir un impagament de nòmines. Ara com ara l'única alternativa era ajornar els pagaments als proveïdors, però és una mesura que ens sap molt greu perquè ells també tenen nòmines que han de pagar i ho estan passant molt malament”, reflexiona Cinta Pascual, presidenta de l'ACRA.

Les patronals han optat per retardar també els pagaments de la Seguretat Social, malgrat que això els suposa després un recàrrec del 20%. “Estem parlant amb tots, a veure si s'hi pot fer alguna cosa: amb el Departament d'Economia, amb la Seguretat Social i amb els bancs, però les entitats bancàries no es veuen ara tampoc en disposició d'assumir els 350 milions d'euros al mes de concert”, explica Contel.

Els responsables de les patronals coincideixen que la “desesperació i la impotència” impregnen l'ambient entre els seus associats. “Se senten impotents perquè veuen que no poden fer-hi res i les administracions utilitzen aquest tema com una arma llancívola i una mesura de pressió entre elles”, conclou la presidenta de l'ACES.

22 farmàcies en perill

La situació dels farmacèutics catalans, els primers a patir i alertar sobre els impagaments de Salut, també continua estancada i amb els pitjors pronòstics. Des que el 2011 van patir els primers retards en el cobrament dels medicaments que dispensen, el degoteig de farmàcies que sucumbeixen als deutes no ha cessat. Segons el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB) ja són 22 les farmàcies que “estan en concurs de creditors, en venda per problemes econòmics, tancades temporalment o tancades definitivament”.

Els farmacèutics van començar la setmana passada una campanya de conscienciació per denunciar els retards i informar els seus clients dels impagaments de la Generalitat. El Govern català acumula un retard de quatre mesos amb les farmàcies i els deu ara mateix 334 milions d'euros corresponents a les factures del mes de juliol (121,5 milions), agost (100 milions) i setembre (112,5 milions) d'aquest any. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_