Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La bombolla de les dades

És possible que les nostres dades personals aviat deixin de ser aquesta espècie d'Oest llunyà , de territori sense llei que tants volen conquistar. Que la bombolla acabi esclatant

Per alguns, les dades estan destinades a convertir-se en el petroli del segle XXI. Per si aquest fos el cas, organismes públics i privats s'han llançat a la caça de la dada. Tant se val d'on vinguin o on vagin. I com més, millor. Big data. Massive data.

És cert que algunes empreses estan aconseguint grans beneficis sobre la base d'alimentar bases de dades amb informació sobre els nostres hàbits, rutes i preferències, sobretot en el seu ús publicitari. Amb les dades que Facebook o Google disposen de nosaltres, per exemple, aquestes empreses ofereixen als anunciants col·locar la seva publicitat entre perfils rellevants, la qual cosa hauria de traduir-se en més vendes i beneficis.

Un altre tipus d'empreses que ja han aconseguit convertir el valor de les dades en diners són els anomenats data brokers, revenedors de dades que recullen informació de fonts molt variades per augmentar-ne el valor –com més precises i complexes siguin les dades, més gran serà la segmentació dels perfils i el valor de mercat. En aquest cas, els noms de les principals empreses del sector són menys coneguts. Un dels gegants del sector, Acxiom, acumula dades de més de 500 milions de consumidors a 150 països, dóna feina a 6.000 persones i ingressa més de mil milions de dòlars l'any venent bases de dades.

No obstant això, els guanyadors actuals d'aquest món de les dades són encara pocs, i en molts casos la recol·lecció massiva de dades no es produeix per obtenir un benefici immediat, sinó esperant que aquestes dades tinguin valor en el futur. Això explica la sobrevaloració borsària de tantes empreses que en realitat capitalitzen amb la venda d'accions i les rondes de finançament no tant un producte com una expectativa de negoci. S'assumeix que tenir dades, en un futur, valdrà alguna cosa, i desenes d'actors, grans i petits, es llancen des de fa anys a una espècie d'acumulació primitiva d'aquest nou recurs.

Microsoft o Apple fa temps que experimenten amb solucions que poden alterar substancialment el context en el qual ens movem

Però, i si la premissa fos equivocada? Hi ha diversos obstacles que s'interposen entre la realitat i la promesa de les dades. D'una banda, la falta d'un model de negoci viable en un futur proper per a una gran majoria de les empreses que han apostat per aquest sector. Si el valor creix amb el volum de dades, a més, el més probable és que el sector tendeixi a la concentració i a un panorama en el qual només un, el més gran, pot guanyar. La resta, el 99.9% dels emprenedors es quedaran pel camí.

D'altra banda, és possible que en el futur recollir dades (i mantenir actualitzades les bases de dades actuals) ja no sigui tan fàcil ni barat, sobretot si la preocupació per la privadesa segueix augmentant. Aquesta setmana, el Pew Research Center publicava que el 60% dels usuaris d'aplicacions de mòbil (aquestes que et demanen coses tan desproporcionades com accedir a totes les teves fotos i missatges per accedir a serveis complexos com una llanterna o un despertador) han decidit en algun moment no descarregar-se un servei després de veure el tipus d'informació personal que requeria.

Igualment, grans empreses com Microsoft o Apple, conscients que el mal ús o gestió de les dades personals dels seus clients pot determinar la seva quota de mercat, fa temps que experimenten amb solucions que poden alterar substancialment el context en el qual ens movem, i poden arribar fins i tot a fer esclatar la bombolla. Fa només uns dies Microsoft anunciava que està construint centres de dades a Alemanya per donar seguretat als seus clients que les dades que proporcionen a l'empresa estan fora de l'abast de revenedors, governs o del mateix Microsoft.

De manera similar, quan va llançar el seu sistema iOS8 per a mòbils, Apple va incloure la possibilitat que l'identificador únic dels mòbils, que es transmet a tots els sensors i xarxes wi-fi properes, pogués anar canviant, de manera que un sol sensor no pogués reconstruir la rutina de cap usuari, ni enviar-li missatges publicitaris personalitzats o elaborar perfils o estudis sense el seu consentiment.

És possible, doncs, que les nostres dades personals aviat deixin de ser aquesta espècie d'Oest llunyà, de territori sense llei que tants volen conquistar, que la bombolla esclati i descobrim, tard, que la febre per acumular dades ens va fer passar per alt les possibilitats, humils però constants, que les dades i la tecnologia milloren les nostres societats i no només el compte de resultats d'una minoria.

Gemma Galdon és doctora en Polítiques Públiques.