El PSOE preveu recórrer la reforma legal que utilitza Rajoy a Catalunya
Tots els partits rebutgen al Congrés la llei sobre la qual es basa l'estratègia de l'Executiu
El PSOE manté la seva intenció de recórrer contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional sobre la qual es basa l'estratègia del Govern espanyol contra l'independentisme català, segons va assegurar aquest dijous la direcció del grup socialista. Tots els partits van rebutjar aquesta reforma, que va aprovar en solitari el PP, i els socialistes van anunciar que la portarien al Constitucional. És a dir, hi ha la circumstància que el PSOE dóna suport a les accions de Mariano Rajoy i, no obstant això, rebutja l'instrument utilitzat. L'únic matís és que, segons la versió oficial del grup socialista, la presentació del recurs es demorarà dins del termini legal de tres mesos. La llei es va publicar en el BOE el 16 d'octubre, per tant, el termini s’acaba el 16 de gener, quan ja estaran constituïdes les noves Corts després de les generals del 20-D.
Cronològicament el Govern central i el Constitucional ja han complert la primera part d'aquesta reforma legal: la comunicació personal de la suspensió de la resolució aprovada al Parlament. La segona serà la que deixa en mans del Constitucional la determinació de si s'incompleix la suspensió cautelar de la resolució independentista.
Tots els partits van qüestionar en el breu tràmit parlamentari que el Constitucional assumeix així una funció que fins ara requeia sobre els tribunals ordinaris. Un exemple: el Tribunal Superior de Catalunya té una causa oberta contra Artur Mas, després d'una denúncia de la Fiscalia, per entendre que la Generalitat va incomplir la suspensió decretada pel Constitucional en la pseudoconsulta sobiranista del 9-N del 2014.
El bucle del recurs contra la suspensió
Una de les objeccions dels grups a la reforma que permet que el Constitucional suspengui immediatament el càrrec que no compleixi les seves resolucions és la falta d'un recurs contra aquesta mesura.
No s'estableix més via que la petició d'informació a les parts tres dies després, però no hi ha una instància diferent per recórrer contra una mesura de suspensió que afecta el dret fonamental a la participació política de l'article 23 de la Constitució.
Ni tan sols el Constitucional que vetlla pel respecte als drets pot examinar si la seva decisió urgent afecta drets fonamentals. D'aquesta forma, podria arribar-se al bucle processal que el càrrec suspès demani al Constitucional que protegeixi els seus drets fonamentals, afectats pel mateix tribunal.
El dubte en el cas actual és si qualsevol decisió independentista es considera conseqüència de la declaració impugnada. El Govern espanyol creu que sense investidura a Catalunya no pot haver-hi decisions concretes i, per tant, no hi haurà mesures contundents de resposta abans de les eleccions generals.
Sense procediment
El pas següent seria que el Constitucional, després d'una eventual denúncia de la Delegació del Govern, demanés informe a les institucions que presumptament incompleixin, és a dir, la Generalitat i el Parlament. Amb aquestes dades pot imposar una multa de 3.000 a 30.000 euros o decretar la suspensió del càrrec que incompleixi la decisió. Els partits van qüestionar en el tràmit parlamentari que no s'estableixi cap procediment per apartar aquest responsable públic del seu càrrec. És a dir, si, per exemple, fos suspesa la presidenta del Parlament, com s'aplicaria i qui la substituiria.
La llei parla de suspensió "durant el temps necessari per assegurar l'observança dels pronunciaments del Tribunal". L'oposició va denunciar que no s'estableixi un període de temps concret i es deixi pendent la durada. No és pròpiament una via penal, però sempre que s'estableixi una condemna ha d'estar fixada per endavant la seva durada i, d'aquí, l'objecció dels partits. Quant dura "el temps necessari"?, es van preguntar diversos grups. Només es parla d'un període de tres dies per donar audiència a les parts per confirmar o modificar aquesta mesura.
Un altre dubte generat és si poden superposar-se la via penal i la de la llei del Constitucional. La reforma ho fa compatible perquè parla d’"exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre". Els crítics en el Congrés entenien que pot contravenir el principi que no es pot sancionar algú dues vegades pel mateix fet. Ja hi ha una via penal per a la desobediència i exemples o precedents com la causa contra Mas pel 9-N, la condemna a Juan María Atutxa (expresident del Parlament basc) i el cas de l'exalcalde de Valladolid, Javier León de la Riva. La penal és més lenta que la nova del Constitucional, que és immediata, gairebé exprés, i, segons l'oposició, sense garanties.
