Selecciona Edició
Connecta’t

Dinàmica infernal

Descartades altres vies, ara toca donar respostes proporcionals a la secessió

Compareixença de Mariano Rajoy després del Consell de Ministres que ha acordat impugnar la resolució secessionista del Parlament de Catalunya.
Compareixença de Mariano Rajoy després del Consell de Ministres que ha acordat impugnar la resolució secessionista del Parlament de Catalunya. EFE

Perdudes totes les ocasions que el Govern de Rajoy i les autoritats catalanes tenien per intentar sortides polítiques al plet plantejat, el procés independentista es troba en un punt al qual no hauria d'haver arribat mai. En vista de l'evidència que el separatisme actua a base de fets consumats, el Govern ha recorregut a les armes de l'Estat de dret i ha obtingut del Tribunal Constitucional la suspensió de la declaració independentista aprovada dilluns pel Parlament català.

Ara s'obren dos camins. El més probable és que el rupturisme imposi nous gestos de força contra la legalitat, en una fugida cap endavant que practica des que es va engegar el procés. Els esforços d'última hora de Junts pel Sí per aconseguir la investidura d'Artur Mas, cedint tot el que calgui cedir a la CUP per crear un Govern independentista –inclosa una insòlita presidència coral de la Generalitat, evidencien l'accelerada que els més radicals imposen a la situació.

Molt més assenyat seria renunciar als unilateralismes. No és gens probable que aquesta crida sigui escoltada pels més extremistes, possiblement interessats a provocar una espiral d'acció-reacció perillosa per a tots. Però almenys seria esperable de les persones més responsables i fins i tot prestigioses de l'àmbit nacionalista que es neguin a violar la legalitat i contribueixin a buscar sortides constructives.

Trencar la normalitat constitucional en un país civilitzat no pot ser tan senzill com embolicar-se en una normativa fabricada a ritme d'agitprop per imposar una pàtria independent a més de la meitat dels catalans que no han votat els separatistes; ni aprofitar les aigües remogudes per eludir la rendició de comptes per actes comesos sota la legalitat vigent –entre els quals, de corrupció.

El problema és que els conductors d'aquest procés no es comporten com polítics responsables. El Govern ha optat per demanar al Tribunal Constitucional que es notifiqui a 21 persones que han d'abstenir-se de tot acte que pretengui donar compliment a la declaració separatista de la Cambra catalana. Entre aquestes hi figuren Artur Mas, Carme Forcadell i altres càrrecs polítics, però també representants de Ciutadans, el PSC i Catalunya Sí que es Pot, els quals és esperable que no prenguin decisions contràries a la llei. També un funcionari, el secretari general del Parlament català, un senyal que ni ell ni altres funcionaris –per exemple, els Mossos d'Esquadra podran escudar-se en el fet d'haver rebut ordres polítiques per excusar-se de la comissió d'actes il·legals.

La independència no és romanticisme: és un trencament que té conseqüències molt greus per a la convivència i les condicions de vida. El Govern ha d'actuar amb tanta fermesa com proporcionalitat per restablir el respecte a la Constitució davant dels que la violen, mantenint el consens aconseguit amb el PSOE i Ciutadans. I sense tancar mai les portes a una negociació futura amb els representants de la comunitat catalana, sempre que es faci dins de la legalitat.