Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Suspensions

La inconstitucionalitat de la resolució aprovada pel Parlament suscita pocs dubtes

La impugnació de la resolució aprovada pel Parlament dilluns passat presenta algunes similituds amb la que Govern espanyol va formular davant de la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, del gener del 2013. Aquella declaració va ser anul·lada parcialment per la sentència 42/2014 del Constitucional, invocada ara tant pel Consell d'Estat com pel Govern espanyol als seus escrits. En efecte, en els dos casos es tracta de la impugnació d'una resolució parlamentària per la via del títol V de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) i la seva admissió a tràmit produeix la suspensió automàtica en virtut de l'article 161.2 de la Constitució.

Però hi ha diferències importants entre les dues impugnacions. La primera, sobre la viabilitat del recurs, perquè la resolució independentista, al contrari de l'anterior, i malgrat que també és un acte polític, produeix en aquest cas innegables efectes jurídics ja que insta el Govern a no aplicar la Constitució, i en el seu detallat annex, a incomplir lleis estatals i sentències del Tribunal Constitucional.

La segona, sobre l'abast de la impugnació, que no es dirigeix només a alguns apartats de la declaració sinó a la seva totalitat. I això perquè es considera contrària a nombrosos preceptes constitucionals i estatutaris, però també perquè s'entén que nega l'ordre constitucional vigent en el seu conjunt, proclamant la ruptura amb la Constitució.

Aquestes dues diferències es projecten sobre la tercera, relativa a la suspensió, i sens dubte la més rellevant. El més decisiu d'aquest procés constitucional no serà el pronunciament sobre el fons, sinó la seva admissió a tràmit. Al contrari de l'anterior, la inconstitucionalitat de la resolució aprovada pel Parlament suscita pocs dubtes; però mentre la suspensió de la primera va resultar innòcua, la suspensió de la totalitat d'aquesta segona pot generar efectes transcendentals.

D'una banda, perquè impedirà que el Govern emprengui les accions de “desconnexió”; prohibirà al Parlament adoptar qualsevol iniciativa legislativa prevista a la resolució, i obligarà tots els poders públics de Catalunya a inaplicar-la. De l'altra, perquè després de la reforma de la LOTC, el Tribunal Constitucional podria suspendre de les seves funcions les autoritats i els funcionaris de la Generalitat, assenyalats nominalment pel Govern espanyol en el seu recurs, que incomplissin la suspensió.

Enric Fossas Espadaler és catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.