Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Reforma ambivalent

La reforma del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem pot millorar la jurisprudència i escurçar els terminis, però també pot afectar la tutela judicial efectiva

A la callada, sense notícia per al comú dels ciutadans, l'aprovació de la llei orgànica 7/2015, de 2 de juliol, va instaurar una profunda reforma del recurs de cassació en el procés contenciós administratiu, la vigència del qual s'ha diferit fins al juliol del 2016. Els jutges i els tribunals, amb els seus defectes, lentitud i elevat cost, constitueixen encara la millor garantia dels drets dels ciutadans. D'aquí ve la transcendència que revesteix qualsevol reforma de l'actuació de jutges i tribunals. Res és neutral en aquest camp. Per comprovar-ho és convenient una mica de memòria històrica; és necessari remuntar-se al segle XIX i primera meitat del XX per comprovar que la implantació d'una jurisdicció contenciosa administrativa autènticament judicial –sense participació d'altres òrgans administratius actius o consultius, com el Consell d'Estat, que perjudicaven la seva imatge d'imparcialitat– va constituir un autèntic combat a favor de l'Estat de dret.

L'estreta connexió entre la situació política i la jurisdicció contenciosa administrativa és fàcilment comprovable si s'observa que quan Espanya es va introduir a la vall de la mort de la Guerra Civil, el 1936, aquella jurisdicció va quedar suprimida fins al 1944, cosa que no va passar amb la jurisdicció civil ni la penal, permetent d'aquesta manera que la gran repressió i depuració administrativa de la postguerra es fes al marge dels tribunals ja que contra les seves decisions únicament es podia interposar un suposat recurs de greuges davant la presidència del Govern.

En què consisteix la recent reforma? En el següent: abans calia interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem contra les decisions judicials, normalment dictades pels tribunals superiors de justícia, sobre la base de criteris objectius establerts per la llei i, per tant, vinculants per al Tribunal Suprem. Aquests criteris objectius queden ara suprimits, com a regla general, perquè l'admissió de la cassació està sotmesa a l'opinió d'aquest tribunal, que decidirà si el recurs té interès cassacional o no, amb independència de la seva quantia i en atenció exclusivament a la seva rellevància jurídica. Si no s'aprecia, el recurs serà rebutjat, sense més ni més. Es pretén, pel que sembla, crear una autèntica doctrina jurisprudencial, d'existència discutible a dia d'avui, i un control dels òrgans jurídics inferiors, als quals s'indica que segueixin, amb docilitat, la jurisprudència existent sobre una determinada matèria si no volen assumir el risc que les seves sentències siguin revocades amb el consegüent desprestigi professional, real o no.

Una altra de les novetats introduïdes és l'ampliació de les sentències recurribles en cassació. Quan entri en vigor la reforma, ho seran també les dictades pels jutjats contenciosos administratius, quan contra aquestes sentències no es pugui interposar cap altra classe de recurs i continguin doctrina que es consideri greument perjudicial per als interessos generals i les de l'Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia en resoldre els recursos d'apel·lació contra les sentències dictades per aquests jutjats.

Un dels efectes segurs de la nova regulació serà una dràstica reducció del nombre de sentències pronunciades per la sala tercera del Tribunal Suprem

Un dels efectes segurs de la nova regulació serà una dràstica reducció del nombre de sentències pronunciades per la sala tercera del Tribunal Suprem. Hi haurà menys sentències però, previsiblement, seran més transcendents i creatives. És el que ja ha passat en el cas del Tribunal Constitucional, en virtut del canvi operat per la llei 6/2007, que va introduir la necessitat de demostrar, per a l'admissió del recurs d'empara, la concurrència del requisit d'“especial transcendència constitucional”. De 6.808 recursos presentats el 2014, només se'n van admetre a tràmit 208, és a dir, poc més del 3%. Finalment, una altra conseqüència és la potenciació de la funció del Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem, en el seu paper, ara fonamental, d'assistència als magistrats en els processos d'admissió de recursos.

Quina opinió mereix aquesta reforma, inspirada en el sistema jurídic nord-americà? Positiva perquè busca eliminar la plaga de recursos davant la màxima instància judicial, mancats de cap altre interès que el particular de les parts. És previsible que les llargues esperes davant d'aquesta instància disminueixin de manera notable. També pel que fa a col·locar el Suprem al seu lloc, que bona falta fa. A veure si, per fi, som capaços de crear una jurisprudència autèntica, il·luminadora del món jurídic. Però és també negativa, perquè serà molt difícil que no resulti afectada la tutela judicial efectiva. Depèn de la prudent, acurada i vigilant actuació dels jutges que això no passi.

Ángel García Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.