Selecciona Edició
Connecta’t
FINANCES PÚBLIQUES

Hisenda reclama a Catalunya un ajust addicional de 1.300 milions

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, demana a la Generalitat que aprovi noves mesures per complir el dèficit generat després que hagin aflorat factures ocultes

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, felicitant Antonio Beteta, secretari d'Estat d'Administracions Públiques, el dia de la seva presa de possessió.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, felicitant Antonio Beteta, secretari d'Estat d'Administracions Públiques, el dia de la seva presa de possessió.

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha enviat una carta al conseller d'Economia català, Andreu Mas-Collel, en la qual li reclama que inclogui noves mesures al pla d'ajust pressupostari abans del pròxim 15 de novembre –ja siguin retallades de despeses o pujada d'ingressos per import de 1.318 milions d'euros, per complir amb l'objectiu de dèficit després de descobrir que tenia factures sense comptabilitzar per aquesta quantitat.

Hisenda va acusar fa 15 dies Catalunya d'haver amagat despeses d'anys anteriors per un import de 1.318 milions d'euros. També va assenyalar Saragossa per no haver comptabilitzat despeses per valor de 200 milions. Es tractava de contractes de col·laboració publicoprivada que, segons Hisenda, aquestes administracions no havien reflectit en la informació que remeten a l'Executiu. En el cas de la Generalitat corresponia a factures d'inversions en carreteres i centres penitenciaris per un import de 1.318 milions. Per la seva banda, Saragossa no havia recollit contractes de la construcció del tramvia per un import de 200 milions d'euros.

L'oficina estadística europea, l'Eurostat, obliga ara el Govern a reconèixer aquestes factures en la comptabilitat pública d'aquest any, cosa que contribuirà a engreixar el dèficit públic en dues dècimes i que posa en risc la consecució de la meta de dèficit imposada per Brussel·les, en el 4,2% del PIB.

Per això, Beteta va enviar una carta el 5 de novembre passat en la qual explica a Mas-Collel la situació: "La imputació a l'exercici 2015 de les operacions descrites suposa un augment de la despesa i del deute de la comunitat durant l'any en curs, circumstància que hauria de tenir necessàriament en compte el Govern de Catalunya en la consecució dels objectius de dèficit i de deute corresponents al 2015 i de la qual hauria de derivar-se l'adopció de mesures concretes dirigides a aconseguir aquestes finalitats que es vegin reflectides al pla econòmic i financer (PEF) de la comunitat". I continua: "A aquest efecte, la comunitat haurà d'actualitzar el seu pla econòmic i financer amb motiu del seguiment mensual del pla d'ajust que ha de remetre la comunitat abans del pròxim 15 de novembre".

El pols del FLA

La reclamació de Beteta es produeix en un moment de màxima tensió entre el Govern central i la Generalitat a causa de la pugna secessionista. Des d'Hisenda amenacen de tallar l'aixeta de la liquiditat a Catalunya si manté el desafiament. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reclama lleialtat a l'Administració catalana per mantenir el fons de liquiditat autonòmica, la línia de crèdit gratuïta que el Govern té oberta perquè les comunitats amb problemes puguin finançar-se. Aquest mecanisme ha estat una taula de salvació per Catalunya perquè els mercats li havien tancat les portes i amb prou feines podia finançar-se.

Des de Catalunya atribueixen els problemes de liquiditat que els ha portat a endarrerir el pagament a les farmàcies a un retard d'Hisenda per pagar el FLA. Malgrat això, el departament que dirigeix Cristóbal Montoro nega que hagi ajornat cap pagament i suggereix que Catalunya té problemes de tresoreria perquè s'està pagant i finançant el procés independentista abans que liquidar el deute amb les farmàcies.

"Els actuals pagaments mensuals del FLA corresponen al dèficit del 2015 i han de destinar-se, prioritàriament, al pagament a proveïdors i, dins d'aquests, atendre especialment els serveis públics fonamentals (sanitat, educació i serveis socials). Correspon, en tot cas, a la comunitat autònoma, seleccionar individualment les factures a pagar, sense perjudici de les facultats de comprovació i retirada de factures conferides al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, l'aplicació de les quals és potestativa. La comunitat autònoma pot alterar aquesta priorització en el pagament a proveïdors per atendre altres conceptes diferents, dins dels previstos al programa, fent l'oportuna sol·licitud al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques", va manifestar la setmana passada en un comunicat.