Selecciona Edició
Connecta’t
ART

De Tots Sants a dijous llarder

Palau Antiguitats revisa l’anomenat estil grutesc, ple de grius, monstres i dracs alats

La concepció del grutesc és molt abstracta, de cap manera vol ser naturalista, no hi ha ni cel ni terra. Ampliar foto
La concepció del grutesc és molt abstracta, de cap manera vol ser naturalista, no hi ha ni cel ni terra.

Si la primavera i l’estiu propicien que iniciem un striptease gradual en una cerimònia lenta i natural que dura mesos, fins i tot a contracor del cos més acomplexat, i arribem a quedar-nos gairebé en roba interior, la tardor i l’hivern ens empenyen a posar-nos capes de roba, atemorits per la grip i els refredats, i també pel terrible mal d’ossos. I entre tanta roba... sempre pot aparèixer de forma inevitable una disfressa. Any rere any, la castanyada va donant pas al Halloween anglosaxó. Les tradicions canvien amb el temps i sovint són menys antigues del que solen aparentar. La nit del 31 ja ve precedida, però, per la desfilada zombi del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, que se celebra a primers d’octubre. I per Tots Sants, mentre els turistes compren panellets de dos en dos, els carrers s’omplen cap al tard de mickeymouses amb el cap obert, bruixes de perruques verdes i vampirs de patacada, madurs i rodanxons. El carnaval que precedeix la quaresma, quan els ametllers floreixen, es desperta molt abans, quan les primeres fulles mortes comencen a dansar pel terra.

Sensibles als temps moderns, Palau Antiguitats revisa en una excel·lent exposició l’anomenat estil grutesc —ple de monstres, dracs alats, grius, híbrids i hermafrodites— i el relaciona amb el carnaval, sense oblidar-se de Les Metamorfosis d’Ovidi, que fan de pont entre una cosa i l’altra. La part més extensa i brillant de la tria està dedicada al grutesc —l’estil romà—, no exempt d’influència oriental, destil·lat pels artistes del Renaixement i el manierisme, un estil decoratiu i perfilat en què hi cap tot mentre estigui ben posat, de manera harmònica i sovint simètrica, flotant per l’espai i encadenant-se com si es tractés d’una punta fabulosa en la qual les flors i els ramatges s’han transformat en éssers estranys i objectes enigmàtics posats d’acord per crear un estàtic arabesc, com una teranyina màgica. A partir d’un munt de gravats, la majoria procedents de llibres antics, i alguns dibuixos i objectes dels segles XVI al XIX, podem endinsar-nos en aquest món fascinant i underground que va presidir l’antiga Roma i va ser recuperat i posat de nou en voga al segle XVI. Conegut també com estil pompeià, o amb més precisió quart estil pompeià, el nom de grutesc ve de gruta, i es va establir arran de la descoberta de les estances del soterrani a la Domus Aurea, la Casa d’Or, el luxós palau que el depravat Neró es va fer construir després d’haver incendiat Roma mentre tocava l’arpa.

L’ART DE LA TRANSFORMACIÓ. DEL GRUTESC AL CARNESTOLTES

Palau Antiguitats

Gràcia, 1, Barcelona

Fins al 22 de gener de 2016

La concepció del grutesc és molt abstracta, perquè en absolut vol ser naturalista, de fet no hi ha ni cel ni terra, ni tampoc horitzó, ni els homes són homes, ni ho són les bèsties ni tampoc les plantes, sinó que els motius que el poblen són una fusió de tot plegat i no creen una escena sinó que conformen simplement un marc o una gelosia que deixa veure el mur llis, pla i monocrom, i això provoca un gran impacte visual i el desconcert, perquè estem davant del buit, pur i neutre. Però sota l’aspecte de placidesa i d’elegància extrema, s’amaga una iconografia transgressora, en una lectura de doble joc constant. Arquitectura dins l’arquitectura, trompe l’oeil i engany, petits inferns, transformisme i fins i tot zoofília. El diví Rafael, entre madona i madona, va quedar tan impressionat pels murs secrets de cal Neró que es va convertir en el principal propagador d’aquest estil i amb ell va decorar de dalt a baix les estances vaticanes.

Davant tal disbauxa, aquesta i d’altres, la Contrareforma va tallar en sec, va imposar l’austeritat absoluta i va fer una bona crema per espaordir tothom. Al segle XVIII, època d’excessos de tota mena, el censurat grutesc va casar molt bé amb els elegants deliris horror vacui del barroc i el rococó i es va fusionar també amb les anomenades chinoiseries i els estampats de moltes indianes. És un estil en essència ornamental, destinat a l’arquitectura, l’interiorisme i les arts aplicades i de l’objecte, que amb el neoclàssic va assolir de nou un punt molt àlgid. I va seguir pel llarg del segle XIX, fins al Segon Imperi francès i el premodernisme català. L’ebenista Francesc Vidal i Jevellí, amb el seu “estil rus”, influenciat del Renaixement italià i l’alemany, va poblar entrades, menjadors, salons i dormitoris de grius i diables alats, amb potes peludes, que vigilaven, atents i amenaçadors, qualsevol moviment de la casa. Però els monstres no només estaven destinats als interiors. De fet, en sortir de Palau Antiguitats només cal pujar per Gran de Gràcia o bé baixar a dreta i esquerra de l’Eixample i, amb la lliçó ben apresa, entretenir-se a mirar portes, dentells i sotabalcons, i també algun esgrafiat, per anar descobrint aquesta herència que va perdurar al llarg del temps, inquietant i atractiva.