El Besòs lluita contra la droga
Els veïns d'aquest barri de Sant Adrià pretenen expulsar els ocupants il·legals de pisos en què es trafica amb droga
El barri del Besòs és una petita illa que està encastada gairebé a Barcelona, però que pertany a Sant Adrià, segons informa un senyal de límits oblidat en una vorera de la Gran Via. Al barri, hi viuen uns 5.500 veïns en edificis alts d'aquells que va construir el desarrollismo franquista en la dècada dels setanta per acollir famílies emigrants. De les balconades no en pengen estelades. La guerra de les banderes no ha arribat aquí. Al seu lloc hi ha pancartes, motlles de lletres i pinzellades vermelles. El missatge sempre és el mateix: “Fora drogues i camells”.
El barri està en peu de guerra, hi ha veïns, com un client del bar Porras, al carrer Berenguer, asseguren sense embuts que el principal problema del Besòs és la Mina, el barri veí que fa anys que lluita per sortir de la marginalitat i que comparteixen Barcelona i Sant Adrià.
Un barri de lluitadors tallat per dues ciutats
El barri del Besòs està tallat per dues ciutats. Una part correspon a Sant Adrià i una altra, a Barcelona. A la zona barcelonina hi ha molta rotació de veïns. El regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, va explicar en l'últim consell del Barri que hi ha 130 pisos ocupats, la majoria pertanyents a entitats financeres. A la part de Sant Adrià hi ha molts menys immobles ocupats, però l'associació veïnal té molta força. Una força que va quedar demostrada el 25 d'octubre del 1990 quan es van enfrontar durant dies als policies que defensaven els obrers que construïen dos edificis on acollir veïns de la Mina. Van paralitzar l'obra. “Llavors vam lluitar contra la policia que complia ordres dels polítics, ara els agents són els nostres principals aliats”, precisa José Paredes.
Mentre es criminalitza la Mina, a les portes del bar, una cadira envoltada d’espelmes homenatja en Cristian, el romanès de 31 anys que va perdre la vida dilluns després de rebre dues punyalades, presumptament a càrrec d’habitants d'un pis ocupat il·legalment. Minuts abans de l'agressió, desenes de veïns s’havien plantat a la porta del pis dels presumptes assassins per exigir-los a crits que se n'anessin del barri. Els acusen d'ocupació i de traficar. Van contestar “matant”.
“És trist però la mort d’en Cristian ha servit perquè s'assabenti tothom del que passa aquí”, comenta un altre client del Porras. El quarter on es concentra la lluita veïnal és al carrer Doctor Fleming, a la seu de l'associació de veïns.
La fàbrica de pancartes
Al soterrani de l'associació hi ha la fàbrica d'on surten les pancartes. “Als setanta aquí es reunia l'oposició al franquisme”, assegurava ahir José Paredes, portaveu de l'entitat veïnal. L'immoble que va acollir assemblees clandestines és el mateix en què en Paco repassa les últimes pancartes. El president de l'associació, Eduardo Araujo, està preocupat, falta pintura vermella: “Cal pressionar a còpia de pancartes”.
L'ocupació de pisos pot ser semblant a la de barris barcelonins com Ciutat Meridina o Trinitat Vella, però aquí els okupes són diferents. “Els invasors de pisos són persones que trafiquen amb droga als nostres edificis, portals, parcs i carrers”, denuncia Paredes. Els veïns han estudiat cada pas dels delinqüents: busquen habitatges embargats, revisen immobiliàries o espien gent gran que “passen llargues temporades fora”. Detectat el pis, entren i s'hi instal·len. Després venen la clau a altres ocupants per 1.000 euros, signen un contracte privat, “que no té cap valor”, i cobren entre 150 i 200 euros al mes per pis. L'associació assegura que des dels pisos ocupats es trafica amb droga. Denuncien que hi ha dues màfies venent a pler al barri. “Clans que no poden competir amb els tripijocs a la Mina i han traslladat la franquícia al nostre barri, on es creuen que són els déus”, denuncia un veí que prefereix mantenir l'anonimat.
Un altre front obert
Cada dilluns, des de fa cinc setmanes, desenes de veïns es planten a la porta dels cinc pisos ocupats més conflictius i criden perquè els traficants se’n vagin. “Dilluns va caure un dels nostres, però aquesta batalla la guanyarem, no volem delinqüència al barri”, adverteix Paredes. Més de 500 veïns tenen els mòbils preparats amb imatges gravades dels traficants. “Ara, a més a més, tenim un altre front obert: estem frenant els joves que volen utilitzar la violència contra els camells, no permetrem cap agressió”, assegura Paredes.
En Paco acaba de pujar del soterrani orgullós: s'ha assecat l'última pancarta. Mentrestant, la junta confecciona un missatge de WhatsApp en què condemna qualsevol conducta violenta contra els ocupants.
Els Mossos patrullen pel barri. Cap dels pisos on es trafica amb drogues obre les portes a la premsa.
