El jutge no localitza les empreses que van servir per saquejar el Palau

El cas Palau s'ha convertit, en el seu tram final, en una carrera d'obstacles que allunyen encara més l'horitzó del judici. L'última d'aquestes traves té a veure amb el parador de les empreses que van servir perquè Fèlix Millet i Jordi Montull saquegessin els fons del Palau de la Música i, també, per camuflar el pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi d'obra pública. El jutge instructor no ha pogut localitzar encara vuit de les onze empreses que figuren com a responsables civils subsidiàries en la causa; o sigui, les que haurien de retornar els diners en cas que els acusats siguin condemnats i no ho facin. La recerca pot ser infructuosa perquè la majoria d'aquestes companyies no tenen cam classe d’activitat, estan en liquidació o ja no existeixen.

Després de sis anys, el jutge va donar per tancada la instrucció del cas Palau el juliol passat. El magistrat va obrir judici contra els saquejadors confessos del Palau (Millet i Montull) i 14 persones més, inclòs l'extresorer de CDC Daniel Osácar. Els acusats respondran, segons els casos, del saqueig de la institució (24 milions) i de les presumptes comissions que Ferrovial va pagar a Convergència (6,6 milions) a canvi de l'adjudicació d'obra pública en l'últim Govern de Jordi Pujol.

A la vista oral també hauran de presentar-se onze empreses que, presumptament, van ser utilitzades per perpetrar el saqueig dels fons. La investigació distingeix dos grans grups. D'una banda, les empreses administrades per les dones de Millet (Marta Vallès) i Montull (Mercedes Mir), que van servir per cobrar diners del Palau amb factures “inventades”. Segons la confessió de l'expresident del Palau i la seva mà dreta, a través d'aquestes societats instrumentals van cobrar “incentius” pels bons resultats econòmics o per l'organització del centenari de la institució. El segon gran bloc són les empreses proveïdores de Convergència (dedicades al bustiada i el màrqueting electoral), que van facturar un milió d'euros al Palau per treballs que no va fer.

A través del servei d’actes de comunicació (SAC), el jutjat ha intentat notificar la seva interlocutòria de juliol a aquestes onze empreses des de fa mesos. En vuit dels casos, “amb resultat negatiu”; o sigui, que no les ha trobades. El jutge ha demanat que es “consultin les dades” sobre aquestes empreses que hi hagi en els registres per saber què ha passat.

Firmes desaparegudes

Un repàs a bases de dades i fonts de la investigació permet reconstruir les diverses destinacions d'aquestes firmes, que, no obstant això, tenen punts en comú: d'una manera o d’una altra, han desaparegut del mapa. Curiosament, el jutjat sí que ha localitzat les dues empreses instrumentals de Millet (Bonoima i Ayren), però no les tres de Montull. De Aurea Rusula –dedicada a “assajos i anàlisis tècniques” i que va ser administrada per la seva dona– s'esmenta en els registres un “possible tancament de la fulla registral”; l'últim document (2013) cita una “anotació preventiva de declaració de fallida”. La “constructora” Belfort Baix, que va passar a ser administrada per Montull després de l’escorcoll del Palau, consta “sense indicis d'activitat”. I FebreroMarzo SL està “ilocalitzable” des del 2011 i “sense treballadors”.

Les empreses de bustiada i màrqueting electoral (New Letter, Letter Graphic i la matriu de les dues, Mail Rent) es troben “en liquidació”. L'administrador concursal, de fet, ja va advertir en un informe del 2012 que les “donacions” d'aquelles empreses a Convergència van provocar, en part, la seva fallida.

Fonts de la investigació argumenten que són empreses que “estan desaparegudes”. La majoria “gairebé no té actius” i, els que en tenen, “estan a la disposició del jutjat”.