Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol demanarà al TC el bloqueig de tot acte secessionista

L’Executiu té previst fer ús de la recent reforma de la llei del Constitucional per demanar també que la decisió judicial sigui notificada a càrrecs i funcionaris

El secretario de Estado de Relaciones con las Cortes, Jose Luis Ayllon, y el Subsecretario del Ministerio de Presidencia, Federico de Ramos
El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllon, i el subsecretari del Ministeri de Presidència, Federico de Ramos, aquest dilluns, en el registre de la petició de dictamen. EFE

El Consell d’Estat ha avalat aquest dimarts el Govern espanyol per impugnar la resolució independentista aprovada pel Parlament català. El Consell ha dictaminat, per unanimitat, la idoneïtat del recurs que plantejarà aquest dimecres l’Executiu, amb la qual cosa pretén que el Tribunal Constitucional bloquegi qualsevol intent d'aplicar cada aspecte de la resolució. El recurs demanarà al tribunal que adverteixi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el secretari, Pere Sol, i tota la Mesa de la Cambra, així com Artur Mas i el seu Govern, de la possibilitat de ser suspesos de les seves funcions o acusats de desobediència.

El Govern de Mariano Rajoy té previst fer ús de la recent reforma de la llei del Tribunal Constitucional per demanar no només la suspensió de la declaració secessionista, sinó també que la decisió judicial sigui notificada personalment a càrrecs i funcionaris, als quals se'ls adverteixi de les conseqüències del seu incompliment, tal com permet aquell reforma aprovada a l'octubre.

El ple del Constitucional aprovarà, previsiblement la tarda d'aquest dimecres, l'admissió a tràmit del recurs del Govern espanyol, la qual cosa provocarà —de forma automàtica, tal com dicta la Constitució— la suspensió de la resolució impugnada. No obstant això, segons ha traslladat l’Executiu de Rajoy al Consell d’Estat —el màxim òrgan consultiu—, la seva intenció no és només la suspensió. La proposta també planteja que la decisió judicial sigui notificada a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas; a tots i cadascun dels membres de la Mesa de la Cambra catalana, inclosos els diputats de Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es Pot (grups que no van donar suport a la resolució); i al secretari general del Parlament, Pere Sol, que no és un càrrec públic sinó un funcionari.

Prohibir i advertir

El recurs reclamarà que la previsible suspensió sigui notificada als membres del Consell de Govern de Mas, és a dir, a la vicepresidenta i a tots els consellers en funcions. I que totes aquestes notificacions estiguin acompanyades de prohibicions i advertiments. Així, l’Executiu demanarà al Constitucional que imposi a Forcadell, a la Mesa i al secretari del Parlament "la prohibició expressa d'admetre a tràmit, ni per a la seva presa en consideració ni per al seu debat o votació, cap iniciativa, sigui de caràcter legislatiu o de qualsevol altra índole, que directament o indirectament pretengui donar compliment a la resolució, inclòs el seu annex".

I, finalment, requerirà al tribunal perquè també prohibeixi a Mas i al seu Consell de Govern "promoure qualsevol iniciativa legislativa o dictar norma de rang reglamentari o fer qualsevol actuació amb la mateixa finalitat". Les maniobres que el Govern espanyol pretén bloquejar no són només les tres lleis promeses pels independentistes —les de procés constituent, seguretat social i hisenda pròpia—, sobre les quals hi ha escàs o nul marge ja que hi ha l’Executiu català en funcions, sinó també el bloc de mesures socials que Junts pel Sí i la CUP van pactar i van decidir afegir a l'annex de la resolució secessionista.

Les notificacions, de complir-se les pretensions del Govern, aniran acompanyades de l'advertiment exprés de suspensió de les seves funcions, així com de "procedir-se pel delicte de desobediència dels mandats judicials, en cas d'incompliment". És a dir, el Govern espanyol vol que la decisió del Constitucional bloquegi qualsevol intent d'executar la resolució independentista i que, a més, tots els implicats estiguin advertits de les conseqüències de l'incompliment d'aquesta decisió per poder actuar-hi en contra si desobeeixen.

"Prudència" és una de les paraules, en els últims dies, més pronunciades pels magistrats del Tribunal Constitucional. Mentre que la decisió de suspendre la resolució no genera cap dubte, ja que és automàtica si el recurs no té cap defecte de forma, les notificacions i advertiments que reclama el Govern espanyol sí que desperten debat.

En la decisió que el mateix Constitucional va prendre sobre la consulta independentista a Catalunya celebrada el 9-N de 2014, el tribunal va suspendre la votació però no va incloure l'advertiment a Mas sobre l'obligació de complir i les responsabilitats i infraccions que suposaria ignorar-lo, tal com, també llavors, demanava el Govern espanyol. En aquest cas, la possibilitat de notificar personalment i advertir forma part de la reforma de la llei del Constitucional, però és una opció que queda en mans del tribunal.


"Declarada insubmissió" a les institucions

Aquests són els arguments del Consell d’Estat per donar suport al recurs del Govern

Fonaments jurídics suficients. L'informe conclou que hi ha fonaments jurídics suficients per impugnar la resolució secessionista del Parlament de Catalunya.

La sobirania és del poble espanyol. El Consell d’Estat considera que iniciar un procés constituent per a la creació d'un Estat català vulnera l'article 1.2 de la Constitució, el que estableix que la sobirania nacional és del poble espanyol.

Desobediència al Tribunal Constitucional. El fet que la resolució independentista anunciï la intenció del Parlament de no supeditar-se a les decisions del Constitucional és, segons el Consell d’Estat, una mostra de la "voluntat de desobediència o desacatament" a la Constitució; i suposa una "declarada insubmissió" a les institucions de l’Estat, la qual cosa vulnera l'article 9 de la Llei Fonamental. Pel Consell, suposa "un atemptat a un dels elements bàsics amb què es configura l’Estat social i democràtic de dret a Espanya".

Vulneració del nucli essencial de la Constitució. La resolució, que ha d'impugnar-se íntegrament, “implica la vulneració evident del nucli essencial de la Constitució", això és, "l'atribució de la titularitat del poder constituent".

Contra l’Estatut. L'informe destaca no només la vulneració d'articles de la Constitució sinó també que la resolució aprovada pel Parlament va en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ