Selecciona Edició
Connecta’t

Márquez respon a Rossi: “Jo tinc la consciència molt tranquil·la”

El pilot d’Honda diu que està disposat a allargar-li la mà quan s’adoni de tot i explica com i quan pensava atacar Lorenzo a Xest

Márquez, als primers entrenaments de pretemporada a Xest. Ampliar foto
Márquez, als primers entrenaments de pretemporada a Xest. EFE

Després d'un dia de descans, sense motos a la pista, ni paraules altisonants, ha tornat l'activitat al circuit Ricardo Tormo, on diumenge passat es va decidir el Mundial de motociclisme i Jorge Lorenzo va vèncer un campionat que s'havia anat escalfant des de feia setmanes. I també ha tornat l'acció al paddock. Calmat el campió del món, apaivagat l'empipament per l'èxit, emmudit el subcampió Rossi, menys feridor del que ha estat els últims dies, ha parlat Márquez, sobre qui han caigut la majoria dels dards de l'italià. El català ha respost a les acusacions d'Il Dottore, que diumenge el va assenyalar com el responsable del seu fracàs aquest curs per no haver guanyat la carrera i no haver-li facilitat així el camí cap a la desena corona.

“Les últimes setmanes han estat difícils. Des de Malàisia que no estic content. No em trobo bé amb aquesta situació. És estrany el que va passar llavors [Rossi el va acusar de voler que Lorenzo guanyés el Mundial i d'ajudar-lo a aconseguir-ho], sobretot després d'una cursa en la qual vaig guanyar. Vaig pensar que el millor era arribar a València i intentar guanyar la carrera. Però va ser molt difícil concentrar-me. No sóc estúpid, sabia que si no guanyava estaria en aquesta situació [acusat de connivència amb Lorenzo]. Però el Jorge va fer una gran cursa  i jo no vaig poder fer-hi res més”, s'ha defensat el pilot d'Honda. “No puc estar més en desacord amb les paraules del Valentino. Ens va acusar a mi, el Dani, el Jorge, el Dorna... Que carreguis contra un pilot, contra un altre, contra l'organitzador, contra un equip..., crec que no és bonic per al campionat. Cal intentar girar full, tot i que serà difícil d'oblidar”. I ha afegit, en to de pau: “En el futur estic disposat a donar-li la mà”.

Crec que d’aquí a dues o tres setmanes, quan el Valentino sigui a casa, sense tota la tensió del campionat, s’adonarà una mica de tot”

Marc Márquez, pilot d’Honda

Márquez espera que el nou vegades campió del món, que aquest dimarts ha dit que no es penedia de res –“Només he dit el que pensava”–, recapaciti: “Crec honestament que d'aquí a dues o tres setmanes, quan el Valentino sigui a casa, sense tota la tensió del campionat, s'adonarà una mica de tot. Jo tinc la consciència molt tranquil·la. I és important per poder dormir. He donat sempre el 100% a la pista, he fet sempre el que creia, des del Japó, des d'Austràlia, sempre he intentat estar al calaix més alt”.

A què es refereix Márquez quan diu aquest “una mica de tot”? “Em refereixo a les rodes de premsa que ha fet, més que al que va passar a la pista. A aquella manera d'atacar-me tant, fent creure a la gent coses que no són, que cap pilot més ha vist. No m'agrada gens aquesta situació. Volia guanyar a València. Em va fer estar nerviós de debò abans que comencés la carrera, fins i tot més que el 2013, quan m'estava jugant el campionat”, recorda.

L'estratègia de la carrera la tenia clara. I l'atac estava planificat per endavant. Així ho explica: “Vaig fer una cursa superprecisa, però em vaig trobar un Jorge que va fer temps de rècord. La carrera estava sent calcada a la d'Indianapolis. No arribava a contactar amb ell, fins que ho vaig fer en les últimes set voltes, també perquè ell va afluixar una mica el ritme en caure el rendiment dels pneumàtics. Quan vaig connectar amb el Jorge vaig començar a estudiar per on el podia avançar, perquè mai ho faig a la primera. Vaig veure que perdia molt en acceleració. Hi ha pocs punts d'avançament en aquest circuit, un és el revolt dos, però allà arribava molt lluny, així que tenia planejat fer-ho al sis. Era l'únic punt en el qual sortint del cinc veia que podia avançar-lo. Vaig decidir esperar i quan vaig voler avançar hi havia bandera groga; després va arribar el Dani, em va passar i vaig perdre gairebé mig segon; vaig voler intentar-ho en l'últim revolt. Però no vaig arribar. En aquell moment vaig saber el que em cauria al damunt”.

MÉS INFORMACIÓ