Selecciona Edició
Connecta’t

Les disposicions de la Constitució amb les quals trenca el Parlament

Els experts alerten que la resolució ataca la “columna vertebral” de la norma

Artur Mas, al parlament aquest dijous.
Artur Mas, al parlament aquest dijous.

La resolució aprovada dilluns al Parlament que inicia el procés independentista és alguna cosa més que inconstitucional. Els experts juristes coincideixen que els nou punts d'aquest text de dues pàgines ataca disposicions de la norma fonamental que sustenten tot el sistema. “És una voladura de l'ordenament jurídic", adverteix Roberto Blanco, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago. "Afecta la columna vertebral de qualsevol sistema constitucional i polític", coincideix Alberto López Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc. El Tribunal Constitucional té cinc mesos de termini per dictar sentència sobre el text, després d'haver-lo suspès dimecres. El Consell d'Estat i els constitucionalistes consultats per EL PAÍS assenyalen aquestes disposicions com les vulnerades per la resolució impulsada pels secessionistes de Junts pel Sí i la CUP:

El subjecte sobirà és el poble espanyol. Article 1.2

La resolució especifica al punt sisè que el Parlament està legitimat per començar el procés de “desconnexió" amb l'Estat espanyol "com a dipositari de la sobirania", que correspon al poble català. Infringeix així de forma clara l'article 1.2 de la Constitució espanyola, que proclama que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”. “Una part del poble no pot atorgar-se tota la sobirania”, explica el catedràtic de Santiago Roberto Blanco. Els experts posen èmfasi que és el primer article de la Constitució, és a dir, no és una disposició qualsevol, sinó una d'essencial. El Consell d'Estat recorda que la jurisprudència del Constitucional ha decidit en aquest sentit amb anterioritat. "Si en l'actual ordenament constitucional només el poble espanyol és sobirà, i ho és de manera exclusiva i indivisible, a cap altre subjecte o òrgan de l'Estat o a cap fracció d'aquell poble pot un poder públic atribuir-li la qualitat de sobirà", va dir l'alt tribunal el 2014.

La integritat territorial. Article 2

“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, consagra l'article 2 de la Constitució. És obvi que un Estat independent ataca el segon article de la norma bàsica de l'ordenament. El punt segon de la resolució del Parlament "declara solemnement l'inici del procés de creació de l'Estat català independent en forma de república".

La Constitució és la norma suprema. Articles 9.1 i 9.3

“Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic", expressa l'article 9.1: és l'anomenat principi de constitucionalitat, o el que és el mateix, tots estan obligats a complir la Constitució. Aquest mateix article, en el seu apartat tercer, garanteix també el principi de jerarquia normativa, segons el qual les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior; la Constitució és a dalt de tot d'aquesta piràmide. El punt vuit de la resolució del Parlament insta el Govern català a “complir exclusivament les normes o els mandats emanats d'aquesta Cambra [el Parlament]”. Trenca amb aquests dos principis perquè la Constitució no es respecta com a norma suprema. "Aquestes declaracions suposen l'expressió d'una voluntat de desobediència o desacatament de la Constitució i l'ordre institucional de l'Estat que s'hi basa com a norma fonamental", subratlla el Consell d'Estat.

Reformar la Constitució requereix seguir el procés legal. Títol X

En començar un procés constituent per a una futura Constitució catalana, es pretén alterar radicalment l'ordre constitucional, una qüestió que podria ser possible reformant la Constitució, però es prescindeix del procediment que la llei fonamental estableix per fer-ho. El títol X recorda que, entre altres coses, la reforma de la Constitució s'ha d'aprovar per una majoria de tres cinquens de cadascuna de les Cambres (Congrés i Senat) i després s'ha de sotmetre a referèndum. Diu el punt tres de la resolució catalana: "[El Parlament] proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu amb la finalitat de preparar les bases d'una futura Constitució catalana".

Les sentències del Constitucional, obligatòries. Article 164 i tot el títol IX

L'article 164 diu que les resolucions del Tribunal Constitucional que declarin la inconstitucionalitat d'una norma amb força de llei "i totes les que no es limitin a l'estimació subjectiva d'un dret tenen plens efectes davant de tots”, mentre el punt sis de la resolució del Parlament declara la desobediència a les resolucions d'aquest tribunal. “Aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions del Tribunal Constitucional”, apunta el text dels independentistes.

L'article 118 també estableix que les sentències i resolucions dels tribunals en general són d'obligat compliment. En general, els juristes creuen que es viola tot el títol IX que regula el Tribunal Constitucional.

"La projectada desobediència de les decisions del Tribunal Constitucional suposa, més específicament, un atemptat a un dels elements bàsics amb què es configura l'Estat social i democràtic de dret a Espanya, com és l'establiment d'una garantia jurisdiccional específica i suprema de la vigència i efectivitat de l'ordre constitucional", expressa el dictamen del Consell d'Estat.

Una autonomia no té competències per iniciar una secessió. Article 148 i títol VIII

Evidentment, el Parlament no és competent per obrir un procés constituent que culmini amb la independència. Per tant, l'article 148 que regula les competències de les comunitats queda infringit. En realitat, tot el títol VIII, que regula l'Estat autonòmic. “Vulnera tot l'esperit del títol: autonomia no és sobirania”, assenyala Blanco.

Els juristes adverteixen de la gravetat de les conseqüències d'una resolució com aquesta. "En realitat, sembla que el més urgent és el problema de la secessió, però en el fons el més greu és que una majoria electoral pugui trencar l'imperi de la llei. Suposa carregar-se el principi essencial de tot Estat de dret, que és que les normes s'han de respectar. És un disbarat que no té ni cap ni peus", lamenta el catedràtic de la Universitat de Santiago.

"La resolució adoptada pel Parlament de Catalunya implica la vulneració evident del nucli essencial de la Constitució espanyola –l'atribució de la titularitat del poder constituent– i la seva declarada insubmissió a les institucions de l'Estat", conclou el Consell d'Estat.

MÉS INFORMACIÓ