Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“La centrifugació del dèficit s’ha fet a consciència”

El secretari general d'Economia i Finances, Albert Carreras, argumenta que els atacs a l'autogovern català pesen més que les finances en l'auge de l'independentisme

El secretari general d'Economia i Finances, Albert Carreras. Ampliar foto
El secretari general d'Economia i Finances, Albert Carreras.

Albert Carreras (Barcelona, 1955), secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat, acaba de publicar Volem la independència?(Editorial Base), un assaig en què reclama la unitat de les forces independentistes per guanyar per primera vegada unes eleccions al Congrés dels Diputats. “Si no som capaços de fer aquesta llista, és que no volem la independència”, argumenta en el llibre.

P. Al final no hi haurà llista única. Això significa que no volen la independència?

R. [CDC i ERC] han aconseguit arribar a uns acords de comunitat de programa i de no competència importants.

P. També diu: “Podem posar totes les excuses del món, però vol dir que no volem la independència”...

R. Però una cosa són les llistes amb competència. I aquestes són amb cooperació.

P. El seu objectiu és igualar els 25 escons del PSC del 2008?

R. Són els resultats més alts que s'han aconseguit, tot i que van ser molt més proactius pel canvi els 25 escons del 1982 a favor de Felipe González.

P. La comesa de les forces sobiranistes a Madrid és la celebració del referèndum?

R. Per a una representació a Madrid ha de ser-ho, però es poden negociar les condicions per a la independència sense referèndum si hi ha voluntat de les dues parts.

No poso en dubte el concert basc, però sí que hi ha marge sobre el contingent”

P. Com es pot engegar de forma unilateral una Hisenda pròpia?

R. Els canvis depenen del marc legal i jurídic que pugui haver-hi. Si hi ha un canvi jurídic, la desconnexió és ràpida.

P. Però aquest canvi jurídic no depèn d'una negociació?

R. És la forma més recomanable de fer-ho, però si no hi ha un marc negociat hi ha altres alternatives. Si el marc de referència és clar no hi ha cap dificultat més. En un món en què tot es basa en la informàtica i les telecomunicacions no hi ha problemes més grans.

P. Una de les raons per les quals defensa la independència és l’“asfíxia premeditada” financera. A parer seu aquesta ha estat l'estratègia del Govern del PP amb les comunitats?

R. La centrifugació del dèficit s'ha fet a consciència. Hi havia un marc molt clar de distribució dels esforços d'ajust pressupostari fixat per la llei d’estabilitat del 2012 que totes les comunitats no governades pel PP vam interpretar de la mateixa manera. L’Estat es va quedar amb tot el marge de dèficit i el vam portar als tribunals. Si el repartiment s'hagués ajustat a la llei l’hauríem complert el 2012, 2013 i 2014. Però ja coneixem la tendència del Govern del PP a incomplir les lleis. Va voler treure's del damunt la responsabilitat de l'ajust i passar-la a les comunitats, que tenen una despesa molt finalista i rígida.

P. Ha canviat el Govern central després del 27-S amb el Fons de Liquidat Autonòmica?

R. Hisenda ens havia indicat que es prendria una decisió sobre el FLA [la partida de 2.600 milions que la Generalitat espera] després de l'estiu. Ara com ara no s'ha pres.

P. Parla d'un “tracte fiscal privilegiat” quan es refereix als concerts basc i navarrès. Caldria revisar-los?

R. No els poso en dubte perquè respon al principi de tenir més control sobre les bases fiscals. Ara bé, hi ha marge sobre el contingent? Sens dubte.

P. No només Catalunya es queixa del model de finançament autonòmic. També ho fan les Balears, la Comunitat Valenciana...

R. En tot l'eix mediterrani i Madrid hi ha un diagnòstic bastant compartit. El model de finançament es fiava als ingressos que s'obtenien pels recursos derivats de la bombolla immobiliària. La negociació es va produir en aquell context i es va tractar de compensar les comunitats que no gaudien d'aquells ingressos garantint-los-en uns altres. Quan va esclatar la bombolla, aquests van desaparèixer, i les comunitats més vinculades a la bombolla, l'eix mediterrani i Madrid, van tenir problemes més grans.

P. Es queixen d'un model que va sortir d'un acord entre l’Estat i Catalunya. És culpa dels negociadors?

R. No. Les posicions s'havien consolidat molt i no hi havia voluntat de canvi.

P. El finançament és la principal raó per a la independència?

R. No. El punt essencial és la voluntat d'autogovern de Catalunya. En el llibre repasso els elements que es consideren bàsics del sentiment independentista: primer, la llengua, la cultura i la trajectòria històrica; segon, els elements econòmics, i finalment, els polítics. Però tot acaba en el mateix punt: Hi ha voluntat perquè Catalunya tingui més autogovern? La posició del Govern espanyol aquí és més tancada que en aspectes com la llengua i la cultura.