Selecciona Edició
Connecta’t

L’OCDE també discrepa de la previsió de creixement del Govern espanyol

El 'think tank' dels països rics creu que Espanya complirà l'objectiu de dèficit enguany

El secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría (segon per la dreta), a finals d'octubre a París. Ampliar foto
El secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría (segon per la dreta), a finals d'octubre a París.

Brussel·les no està sola en les seves discrepàncies amb el quadre macroeconòmic espanyol: l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) també creu que Espanya creixerà menys el 2016 del que preveu l'Executiu de Mariano Rajoy. En el seu informe semestral de previsions, el think tank dels països rics vaticina que l'economia espanyola s'expandirà un 3,2% aquest any i un 2,7% el vinent, davant del 3,3% i el 3% que pronostica la Moncloa. El seu escenari és una dècima millor que el de la Comissió per a l'any en curs i idèntica per al proper. El 2017 la bretxa entre la previsió de creixement de l'OCDE (2,5%) i la del Govern espanyol (2,9%) s'eixampla.

L'organisme que reuneix els 34 països més industrialitzats del món sí que confia, en canvi, que el dèficit públic compleixi l'objectiu del 4,2% fixat per les institucions europees per a aquest any. El 2016, segons els seus càlculs, Espanya es desviarà només una dècima (2,9% enfront del 2,8%). Brussel·les, per contra, creu que el desfasament entre ingressos i despeses de les administracions públiques serà del 4,7% el 2015 i del 3,6% el proper exercici, la qual cosa obligaria el Govern que surti de les urnes el proper 20 de desembre a afrontar retallades de fins a 9.000 milions d'euros.

Pel que fa a l'atur, gran problema de la Gran Recessió, també hi ha més sintonia entre els càlculs governamentals i els de l'organisme presidit pel mexicà Ángel Gurría. Encara que l'OCDE sosté que Espanya no baixarà de la barrera psicològica del 20% fins a ben entrat el 2016, les discrepàncies entre la previsió de l'Executiu (22% de mitjana aquest any i 19,7% el 2016) i les seves (22,1% i 19,8%) és de només una dècima. Per al 2017 la diferència entre els dos pronòstics es fa més gran: la Moncloa vaticina que la taxa d'atur tancarà en el 17,6% i l'OCDE preveu sis dècimes més.

Malgrat el gerro d'aigua freda de les previsions de creixement, l'organització que aplega les economies més avançades subratlla que la "robusta" recuperació econòmica espanyola continuarà el 2016 i el 2017, tot i que a un "ritme més lent" a mesura que el vent de cua de la depreciació de l'euro i els baixos preus del petroli i altres matèries primeres "s'esvaeixen". "Els tipus baixos als quals es financen empreses i famílies i una política fiscal lleument expansiva seguiran durant els dos propers anys", afegeix el departament d'anàlisi de l'OCDE, que també aplaudeix les "reformes estructurals" engegades.

Per altra banda, l'organisme demana a les autoritats espanyoles que continuï amb la consolidació fiscal i prengui més mesures per rellançar la innovació i guanyar productivitat i exhorta a millorar la formació dels aturats per capgirar l'augment de la desigualtat des de l'esclat de la crisi. L'informe de previsions econòmiques inclou un capítol mediambiental, en el qual s'implora a Espanya a augmentar la càrrega fiscal sobre el dièsel, "que suporta una pressió impositiva menor que la de la gasolina malgrat que és més contaminant". També advoca per reformar la fiscalitat dels combustibles utilitzats per la indústria i els empleats en la calefacció de les llars.

Novetat a la Comissión i Alemanya: el BCE no pot fer-ho tot

L'OCDE no és aliena a una realitat present a mitja Europa: allunyat dels focus i dels discursos triomfalistes de molts governs, el Banc Central Europeu (BCE) s'ha mostrat com el veritable artífex de la incipient recuperació econòmica al sud del Vell Continent. I així ho reconeix l'organisme dirigit per Gurría. “Les autoritats han d'aprofitar l'acció del BCE per crear un dinamisme econòmic durador” avisa l'economista cap de l'organisme Catherine L. Mann.

La recepta de l'organisme per a Europa és un calc de l'aplicada a l'altra banda de l'Atlàntic: més flexibilitat fiscal per estimular el creixement i reduir així el pes del deute sobre el PIB. A això s'afegeix, en el cas europeu, un al·legat en favor d'harmonitzar més les respectives normatives nacionals. En altres paraules: més inversió pública i privada que aprofiti l'entorn de tipus baixos i més mercat comú perquè la UE torni a “liderar el creixement econòmic mundial”.

Al març, anys després que els bancs centrals nord-americà, japonès i britànic, l'Eurobanc va llançar un ambiciós programa de compra de deute públic i privat amb l'objectiu de rellançar una economia paralitzada, afeblir l'euro per afavorir les exportacions i allunyar el fantasma de la deflació. La primera i la segona meta són cada vegada més a prop: els països que més han patit els estralls de la Gran Recessió creixen amb força, reduint a poc a poc les ingents bosses d'atur acumulades durant els anys més durs de la crisi i l'euro s'apropa a passos gegants cap a la paritat amb el dòlar.

Els preus, en canvi, segueixen lluny de l'objectiu d'estabilitat de llarg termini i s'han erigit en el gran maldecap de Mario Draghi, que ja prepara una nova ronda de flexibilització quantitativa per al desembre. “L'efectivitat d'aquests programes monetaris és menor atesa la fragmentació del sector financer i els elevats nivells de deute d'empreses i famílies, que frenen el creixement del crèdit”, apunta l'OCDE.