Selecciona Edició
Connecta’t

Rico mostra els seus ‘quixots’

Mendoza acompanya l'acadèmic en la presentació de l'exposició de 50 edicions del llibre

Francisco Rico i Eduardo Mendoza observen alguns dels exemplars d''El Quixot' exposats.
Francisco Rico i Eduardo Mendoza observen alguns dels exemplars d''El Quixot' exposats.

"El Quixot és unes d'aquelles obres de les quals un no només recorda el contingut, sinó el llibre en si”. Amb aquestes paraules inaugurava ahir l'escriptor Eduardo Mendoza l'exhibició Los Quijotes de la Autónoma, exposició que la Universitat Autònoma de Barcelona dedica fins al 16 de desembre a l'obra magna de Miguel de Cervantes, celebrant de forma didàctica la seva dimensió més material. La mostra, que exposa unes cinquanta edicions ordenades segons la data de publicació, conté només una petita porció dels 32.000 volums que el lingüista i acadèmic Francisco Rico ha donat a la universitat de la seva col·lecció personal. Mendoza, que es va declarar “addicte a les anotacions a peu de pàgina” des que va estudiar El Quixot en els seus dies d'estudiant, va protagonitzar amb Rico la inauguració de l'exposició, que va incloure un breu concert de viola del músic Jordi Savall.

“No tenim la primera edició El Quixot, perquè ni la UAB podria pagar-ho”, va dir fent broma Rico, que va fer un petit repàs al contingut de la mostra, exposat en ordre cronològic. “Tenim la tercera edició, que també va ser la primera de butxaca”, va especificar. L'especialista en el Segle d’Or va explicar que les primeres edicions solien adquirir-les famílies adinerades amb la finalitat d'exposar-les als seus salons, sense interès literari especial. Tot i no tenir una primera versió original, la vitrina exhibeix “un llibre d'espiritualitat molt insulsa”, en paraules del mateix Rico, “però que va ser compost per les mateixes persones que El Quixot i durant els mateixos dies”: una llaminadura dedicada a col·leccionistes i estudiosos.

Edición del Quijote de 1765. ampliar foto
Edición del Quijote de 1765.

Les primeres edicions il·lustrades no van trigar a arribar. El llibre es venia bé i aquesta era la millor manera d'augmentar-ne la difusió. A aquest període està dedicat el segon apartat, que inclou la primera edició il·lustrada d’El Quixot, publicada a Brussel·les el 1662 a càrrec de Juan Mommarte. Més endavant, ja consensuada la seva condició de clàssic universal, arribaria el torn dels grans il·lustradors dels segles XIX i XX. La mostra exposa l'edició francesa amb gravats de Gustavo Doré –“és la segona edició; la primera l’hi vaig regalar a Gonzalo Pontón”, va puntualitzar Rico–, així com un exemplar il·lustrat per José Segrelles i un altre amb els traços icònics de Salvador Dalí.

Però El Quixot també va tenir les èpoques fosques. Durant diversos anys de la seva existència va ser objecte de la censura de la Inquisició. La impressió modesta d’Antonio Bergnes de las Casas, publicada el 1839 i exposada a la mostra, va ser la primera que va restaurar els passatges suprimits pel Sant Ofici. “Barcelona sempre ha estat la ciutat més cervantina i quixotesca d'Espanya”, va afirmar Rico, que també ha donat a l’Autònoma una edició crítica de Tomás Gorchs.

Primeres edicions, il·lustrades i rares

Primeres edicions. La primera edició de la primera part (1605) de butxaca, la segona i la tercera autoritzades (1605 i 1608), la primera edició de la segona part (1615). Totes, de Juan de la Cuesta per a Francisco de Robles. També la primera edició il·lustrada en castellà (1662).

Grans edicions il·lustrades. Edició del 1839 de Barcelona que recuperava els passatges censurats per la Inquisició. Edicions il·lustrades per Gustave Doré, Claudio Lorenzale, Salvador Dalí, Antonio Saura i Pablo Picasso.

Rares. Edició en estonià (1946) i una altra en xinès (2013).

La mostra també dedica un apartat al període d'internacionalització de l'obra, que sota l'epígraf titulat El Quixot al món subratlla la importància de les traduccions, començant per la primera: una edició anglesa del 1612 a càrrec de Thomas Shelton. En una mateixa vitrina poden veure's exemplars de les aventures del gentilhome en xinès, grec, estonià, francès i anglès, entre d’altres. “És una miscel·lània, perquè la mirin els anglesos”, va fer broma el professor, que va passar ràpidament a assenyalar la paret contigua, on pengen representacions gràfiques del Quixot i Sancho. Allà poden veure's il·lustracions originals d’Antonio Saura, José Hierro, Eduardo Arroyo, Manolo Valdés i Picasso. Aquesta última, el famós esbós publicat el 1955 a la revista Les Lettres Françaises en el 350è aniversari de la publicació de l'obra, “pertany a un tiratge de 50 exemplars signada a mà pel mateix Picasso”, com va remarcar Rico.

La UAB també aprofita per escombrar cap a casa i recull en una mateixa secció diferents exemplars editats per professors de la universitat, com Martí de Riquer, Gonzalo Pontón o el mateix Rico. “El meu objectiu sempre ha estat editar un Quixot que fos fàcil de llegir”, va confessar el professor, que es va declarar molt orgullós del seu exemplar exposat.