Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal indaga si Barcelona va perdre 1,2 milions per treballs no cobrats

L'exregidor Antoni Vives va perdonar a Abertis els 180.000 euros que sí que va abonar Barcelona Regional

Xavier Trias (a baix) i Antoni Vives, en un ple municipal del mandat passat.
Xavier Trias (a baix) i Antoni Vives, en un ple municipal del mandat passat.

La investigació sobre les presumptes irregularitats a Barcelona Regional (BR) durant l'etapa de l'alcalde Xavier Trias se centra en l’“activitat internacional” de l'agència pública. La Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l'Ajuntament més informació sobre una aliança publico-privada que, a partir del 2009, va substituir BR en els projectes a l'estranger. El fiscal indaga si aquesta aliança va suposar un perjudici d'1,2 milions per a les arques municipals. L'empresa pública va posar els treballadors, els mitjans i la infraestructura per executar uns treballs que no va arribar a cobrar (1,03 milions). Quan aquest bloc es va trencar, l'exregidor Antoni Vives va eximir els seus membres (com la Fundació Abertis) d'abonar el dèficit, que va córrer només a càrrec de BR (180.000 euros més).

L'informe elaborat per l'equip de l'alcaldessa Ada Colau està des de la setmana passada sobre la taula del fiscal, que ha obert diligències d'investigació. Els documents enviats pel Consistori, no obstant això, són insuficients. I el fiscal ha demanat més documentació. Colau va denunciar anomalies en diversos àmbits –contractació de personal, adjudicacions a empreses– però, ara com ara, el que més ha cridat l'atenció del fiscal són els treballs de BR a l'estranger.

Barcelona Regional (participada, majoritàriament, per l'Ajuntament) es dedica al planejament estratègic i urbanístic. “Històricament”, segons l'informe remès al fiscal, la seva activitat internacional era una “resposta a demandes explícites i puntuals” del Consistori. La situació va començar a canviar el 2009, quan aquests treballs van passar a ser desenvolupats per una agrupació d'interès econòmic (AIE) que es va batejar com BcnSus. D’aquesta, en formava part BR, però també el Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i la Fundació Abertis.

L'equip de Colau creu que BcnSus era “una simple entelèquia formal” perquè la seu, el personal i els mitjans materials que feien servir eren tots de Barcelona Regional. L'informe precisa que, durant la majoria del temps, BcnSus “no va tenir ni plantilla” i només va contractar, temporalment, una gerent i un arquitecte. L'agència pública, en tot cas, cobrava per aquests serveis. O, almenys ho feia sobre el paper, perquè la veritat és que el que es va pagar dista molt del que es va facturar. Segons la comptabilitat, entre el 2011 i el maig del 2014 –data en què es va dissoldre BcnSus– l'agència pública tenia pendent de cobrament feines per valor d'1.038.004 euros.

Vives va perdonar Abertis

El presumpte dany als fons públics es va veure incrementat quan Abertis va comunicar que abandonava l'aliança publico-privada. Barcelona Regional va afrontar, en solitari, el dèficit que havia acumulat l'agrupació i va desemborsar 180.000 euros. “Va ser l'únic soci que ho va fer”, lamenta l'equip de Colau. No hi havia motiu per fer-ho, però va ser la proposta que va fer el llavors president de el consell d’administració de Barcelona Regional i regidor de Hàbitat Urbà, el convergent Antoni Vives, emblema del business friendly predicat per Trias. Segons l'acta de la junta extraordinària de BcnSus (novembre del 2014), Vives va afirmar que “no seria just” que la resta de socis “es veiessin obligats a assumir les pèrdues que provenen del balanç de liquidació”. Per això, afegeix el document, BR “ha volgut alliberar-los de les obligacions de responsabilitat que legalment els corresponen”. L'acta recull que els socis “acullen favorablement” la proposta i “es congratulen de la decisió de notable contingut econòmic i moral”.

Sense suport municipal

L’equip de Colau conclou que la relació entre BR i l'aliança fallida “ha tingut un cost d'1,2 milions”. I demana al fiscal que “auditi l'activitat” de l'agrupació i, si escau, “es reintegrin els fons públics indegudament percebuts”.

Les anomalies no són només econòmiques, sinó polítiques. El Consistori cita una llista de 15 treballs duts a terme per BR en l'últim període, entre el 2014 i el 2015. D'aquests projectes, “només els tres del Perú i un dels de la Xina tenen el suport d'un conveni municipal”. Els 11 restants, afegeix l'informe, estan “sense cobertura o empara” municipal, “ni tan sols formal”. Després de l'arribada al poder de Colau (maig de 2015), els nous responsables de l'agència van paralitzar un projecte a Marsella i un altre a Rabat, també per la falta de suport i de control de l'Ajuntament.

 

MÉS INFORMACIÓ