Nacions del Regne Unit d’Espanya?

La posició de Catalunya o el País Basc a Espanya pot girar al voltant del concepte de nació, però com totes les paraules, aquesta està carregada d'interpretacions i de política

Banderes d'Euskadi i Catalunya a la Diada, a Barcelona. Ampliar foto
Banderes d'Euskadi i Catalunya a la Diada, a Barcelona.

“Jo em comprometria a aconseguir un acord de reforma constitucional amb el PSOE en 48 hores”, assegura el diputat del Partit Popular Gabriel Elorriaga. “La democràcia espanyola necessita reformes profundes. No fa falta una causa general sobre la Constitució, però cal donar un impuls de reacció democràtica i avançarem molt castigant amb rapidesa els que roben. Hem de lluitar per la reforma constitucional, combatre la narrativa victimista i del privilegi”, emfatitza Ignacio Astarloa, exsecretari d’Estat per a la Seguretat i professor de Dret Constitucional.

El PP no està en contra de la reforma, no, almenys, d'una certa reforma constitucional, encara que en ple repte secessionista i poques setmanes abans de les eleccions generals, no veu condicions polítiques per donar-hi suport. “El que veig és un debat nacionalista sobre com cal burlar el Tribunal Constitucional, veig que el reconeixement de la identitat i la llengua i tots els recursos que els espanyols vam posar el 1978 han estat utilitzats no per a la integració sinó per fabricar independentistes”, afirma Elorriaga. Els populars temen que un gest per part seva sigui interpretat com a concessió al xantatge independentista i desconfien, a més, de la utilització del terme nació, el concepte totèmic sobre el qual els nacionalismes català i basc erigeixen un pretès dret a la formació d'un Estat. No pocs juristes que busquen una sortida constitucional a la situació actual inspirant-se en la fórmula “suficient per a Catalunya i acceptable per a Espanya” creuen, no obstant això, que la paraula nació ha de fer-se explícita per l'alt valor simbòlic que posseeix en els nacionalismes català i basc, encara que convenientment desacralitzada i formulada en clau cultural.

“El concepte de nació ha estat reformulat i modernitzat profundament. De fet, el Consell d'Europa diu que no és un concepte polític, fonament de la sobirania, sinó un sentiment personal de pertinença a una comunitat cultural, lingüística o d'una altra classe. Això significa que una comunitat establerta en un territori pot incloure persones amb diferents sentiments de pertinença nacional i que és perfectament possible compatibilitzar el sentiment de pertinença a una nació cultural i a la nació cívica que la integra”, explica Alberto López Basaguren, professor de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc. En la sentència del 31/2010 del 28 de juny, en què va abordar la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional ja va rebatre en un to sec i contundent el concepte polític de nació que utilitzen els nacionalistes: “De la nació pot, en efecte, parlar-se com una realitat cultural, històrica, lingüística, sociològica i fins i tot religiosa. Però la nació que aquí importa és única i exclusivament la nació en sentit juridicoconstitucional. I en aquest sentit específic, la Constitució no en reconeix cap altra que l'espanyola”.

Francisco Rubio Llorente, expresident del Consell d’Estat, reitera aquests fonaments: “Un pilar clau de la reforma és posar-se d'acord sobre el que entenem per nació espanyola. No hi hauria inconvenient a acceptar que Catalunya és una realitat nacional, però sempre que s'entengués per nació una entitat que no impliqui el dret a la creació d'un Estat. Igual que el Regne Unit, Espanya englobaria una sèrie de nacions que fa segles que viuen juntes. La Constitució actual ja dóna a entendre que som una nació de nacions, tot i que em sembla que no s'ha fet pedagogia sobre això”, afegeix. El gran jurista toca així el nervi del que alguns constitucionalistes proposen com a mite fundacional de l'Espanya: l'existència d'una nació majoritària i d’altres de minoritàries que volen viure juntes.

El temps ha demostrat que la definició d'Espanya com a “nació de nacions”, il·luminada en el seu moment per l'assagista Anselmo Carretero, va ser una troballa feliç que des del punt de vista tecnicojurídic permet ara abordar sense tant estrèpit el caràcter plurinacional de l’Estat. Però una altra cosa és la reacció política del sistema i de l'opinió pública. Seria escandalós establir en el títol preliminar de la nova Constitució que Espanya és un Estat plurinacional que integra les realitats nacionals de Catalunya i el País Basc o, com en el cas de Quebec, serviria una solemne resolució parlamentària proclamant que els quebequesos (catalans i bascos) constitueixen una nació dins del Canadà (Espanya)? Tampoc José María Gil Robles, expresident del Parlament Europeu i dirigent del PP, veu cap problema en el terme nació si queda circumscrit en l'àmbit simbòlic. “La imatge de les nines russes: Catalunya dins d'Espanya, Espanya dins d'Europa, em sembla estupenda”, comenta. Igual que altres polítics del PP, recela de les propostes de crear estatuts específics per a Catalunya i Euskadi. “Quan es volen crear espanyols de primera és perquè hi haurà espanyols de segona”, indica.

És l'asimetria, derivada de la singularitat, la que pot fer descarrilar el projecte de reforma malgrat que la gran majoria dels juristes descarten que la particularitat pugui traduir-se en privilegis o avantatges econòmics en una Espanya federal. “Tot federalisme té parts heterogènies, però una cosa són les asimetries de facto i unes altres les de iure (per dret), que com en el cas del règim foral permeten establir diferències estructurals”, apunta Josep Maria Castellá. “La singularitat de Catalunya i Euskadi hauria d'anar acompanyada d'un tracte competencial diferencial. Ampliar les competències exclusives o concurrents en matèries com l'organització territorial, educació, cultura, justícia, règim de llengua pròpia, dret civil o seguretat no cal que es vegi com a privilegi, però sí que es tracta d'una qüestió delicada”, admet Joaquín Tornos, jurista català que forma part del grup d'experts consultats pel PSOE. Autor d'un assaig comparatiu Escòcia-Catalunya, Joaquín Tornos se suma al nombrós grup de constitucionalistes que donen suport a l'aplicació del principi d'ordinalitat financera i plantegen un nou càlcul del contingent basc perquè també Euskadi reti compte complert de la solidaritat. Encara que molts consideren que el règim foral és un cos estrany al constitucionalisme, pocs reclamen en aquests moments l'eliminació del concert econòmic basc i del conveni navarrès.

Precisament, mentre el secessionisme català declara infructuosa la reforma, el nacionalisme basc emet senyals que vol estar present en els consensos que vagin conreant-se. En els fòrums de debat, el representant de l'executiva del PNB Iñaki Goikoetxea transmet la idea que el seu partit busca una posició raonable en el futur marc constitucional. Es tracta de conjurar el risc que les autonomies fiscals basca i navarresa acabin pagant els plats trencats, però no deixa de ser revelador que el nacionalisme basc assumeixi el concepte de l’“Espanya plurinacional” i no rebutgi negociar en termes de solidaritat l’import del contingent.