Selecciona Edició
Connecta’t

Konoplyanka i el Sevilla desmunten el Madrid

L'ucraïnès fa enlairar el Sevilla contra un rival que s'enfonsa després del seu gol inicial

Banega regateja Isco i Casemiro.
Banega regateja Isco i Casemiro. EFE

Un futbolista va canviar completament el paisatge d'un enfrontament que gestionava el Madrid. Falsa impressió: Konoplyanka va irrompre i el Sevilla va despullar els de Rafa Benítez. Així de senzill, cosa que no diu res de bo dels madridistes, vençuts de mala manera per un rival al qual va posar contra les cordes i amb l'aigua al coll en la primera mitja hora de joc. Quan va irrompre Konoplyanka, al Madrid se li van veure totes les costures: li va faltar tant futbol com passió, empenta i atreviment.

Fins a l'arrencada de Konoplyanka, el Sevilla va començar encongit des de l'alineació. Amb Krychowiak i N'Zonzi a la sala de màquines, Emery va pensar que construïa un dic. El quadre andalús volia escapar-se i córrer. Però com que no s’escapava, no corria. I, sense ni una cosa ni l’altra, Banega, destinat a ser el suport per governar el joc, es va veure a la deriva, fora d'escena. Pla avortat, la pissarra se’n va anar en orris. Els dos migcampistes locals, siderúrgia pura, en aparença, només caçaven mosques. La pilota, de cap manera.

SEVILLA, 3 - REIAL MADRID, 2

Sevilla: Sergio Rico; Ferreira, Rami, Andreolli (Kolodziejczak, m. 83), Tremoulinas; Krychowiak, N'Zonzi; Vitolo, Banega (Krohn Dehli, m. 77), Konoplyanka; Immobile (Llorente, m. 73). No utilitzats: Soria, Iborra, Reyes, Coke.

Reial Madrid: Casilla; Danilo, Pepe, Sergio Ramos (Varane, m. 31), Nacho; Modric, Casemiro, Kroos (Jesé, m. 77); Beli, Isco (James, m. 63), Cristiano Ronaldo. No utilitzats: Yañez, Kovacic, Arbeloa, Lucas Vázquez.

Gols: 0-1. M. 21. Sergio Ramos. 1-1. M. 35. Immobile. 2-1. M. 60. Banega. 3-1. M. 73. Llorente. 3-2. M. 93. James Rodríguez.

Àrbitre: González González. Va amonestar Nacho, Immobile.

Uns 42.000 espectadors al Sánchez-Pizjuán.

El Madrid, amb el seu adversari esquelètic, va imposar d'entrada tota la seva autoritat, amb Casemiro de corneta i sobrat per emboscar qualsevol indici de sortida del Sevilla, Modric amb el compàs i Isco i Bale com a ventiladors, tots dos molt més actius que Cristiano. El portuguès, que amb el retorn de Bale al capdavant de l'atac, es va desplaçar a la banda esquerra, amb prou feines es va guanyar els focus. El contrari que Bale, molt actiu, amb l'esquerra ben carregada i gens estàtic.

Entre tots els madridistes van encastar el Sevilla, inclòs Nacho, improvisat davanter blanc durant la setmana. Altre cop com a lateral esquerrà per la baixa de Marcelo, un dels jugadors del planter, que ja va golejar sense voler el PSG, va estar a punt de segellar el primer gol. Aquesta vegada hauria estat un golàs, però la seva gardela amb l'esquerra, amb Banega al mig, va fregar el pal dret de Sergio Rico. Nacho és un valor segur, no es pot jugar menys i ser més fiable.

Encapsulats els de Nervión, molt lluny de Casilla, que el Madrid prengués avantatge era qüestió de temps, excepte que passés algun miracle. I així va ser. En una jornada de golassos com el de Williams i el segon de Neymar, el Pizjuán era un altre aparador perfecte per a una altra oda. L'espectacular gol de Sergio Ramos va tenir de tot, tant elements plàstics com heroics. Sí, èpic, perquè després d'un córner el capità madridista va caçar una xilena prodigiosa, un cop magistral. Per a sort dels de Benítez, Ramos va perdre el cap, valent com és. Es va oblidar d'aquella espatlla esquerra que el treu de polleguera des de fa setmanes i en la caiguda, va ser tan insuportable el dolor que gairebé ni va veure entrar la pilota. El gol del coix el va obligar a deixar el partit al cap d’uns minuts.

Sense que hi hagués motius, la marxa de Ramos va tenir un mal efecte sobre els seus companys. De sobte, el Sevilla va trobar una via d’escapada. Només una, però efectiva. Van aparèixer Tremoulinas i Konoplyanka, que van començar a donar la llauna a Danilo, que ningú va escortar. Un parell de centrades des del lateral van posar en evidència Casilla, que va sortir de casa atabalat i va deixar la porteria exposada. A la tercera, després d'un servei de córner de Konoplyanka, molt ben executat i molt tancat, la pilota va esclatar. Cap madridista va interferir en la trajectòria, molt menys el relleu de Keylor Navas. Immobile va embocar el xut per una escletxa, sense angle. De manera inopinada, el Madrid governant estava empatat.

De tornada de la mitja part, el Madrid no va perdre el control, però va perdre força, va ser menys fluid. Es va tornar pla, més disposat a tramitar el joc que a doblar les marxes. Li va faltar un punt d'excitació, d'enginy. No es va alterar res en l'estratègia de l'equip andalús, però sí que va tenir un altre ànim, més empenta. I si algú va aixecar l'esperit al conjunt d’Emery va ser un noi arribat del fred, Konoplyanka, un extrem fabulós. Dels pocs que queden capaços de desmuntar rivals per la dreta i l’esquerra. Sap fer anar bé les dues cames i té un ziga-zaga en velocitat que trenca cintures.

Amb els seus a l'esquena, Konoplyanka es va convertir en el futbolista de la nit. El Madrid no va trobar la forma d'aturar-lo i en una de les seves moltes transicions, sempre ben auxiliat per Tremoulinas, l'ucraïnès va tombar el Reial. Va treure la cadena a uns quants contraris, va tirar la paret amb Immobile i la seva assistència precisa a Banega va fer retronar mig Sevilla. L'equip anava ben endavant, cosa que ningú no hauria somiat fins que Konoplyanka va posar distància amb els visitants. Un sol jugador va ser capaç de desmuntar tot un Madrid, al qual ningú de la banqueta tampoc no va donar ordre d'arrest.

Tanta fe va despertar Konoplyanka que tot el Sevilla va ser un altre en la recta final. Sergio Rico va contribuir, amb algunes bones aturades i una intervenció extraordinària a una rematada de cap de Casemiro. Per si tornessin els dubtes, l'home de la nit es va encarregar immediatament d’eliminar qualsevol patiment. Una altra de les seves aventures va acabar amb un cop de cap triomfal de Llorente. El Madrid, malgrat el gol de James en l'últim segon, feia temps que estava desorientat, sense respostes. I amb CR, perdut, a l'ombra de Konoplyanka.