Selecciona Edició
Connecta’t

Neymar il·lumina el Barça davant del Vila-real al Camp Nou

En un partit molt entretingut, l'equip blaugrana derrota l'equip de Marcelino amb gols de Suárez (de penal) i Neymar (2), que signa una gran actuació

Luis Suárez celebra un gol del Barça amb Neymar i Sergi Roberto.
Luis Suárez celebra un gol del Barça amb Neymar i Sergi Roberto. REUTERS

No hi ha millor jugador ara mateix per resoldre el partit més difícil que Neymar. No para esment en el contrari per més complicat que sigui: el Vila-real. Ni en l'horari: les 16.00, dolent en l'historial del Barça. Tampoc el preocupa el calendari: espera el Madrid. I menys li importa que l'àrbitre l’adverteixi abans del partit i després li tregui una targeta: Clos Gómez el va obligar a deixar la cinta dels cabells i la seva arracada al vestidor després de l'escalfament al Camp Nou. Fins i tot l'absència de Messi l’anima i motiva més que el preocupa quan el partit va 0-0. Neymar es diverteix a l'estadi, a Getafe i a Port Aventura, fora i dins de la pista, desinhibit cap al Bernabéu.

Neymar s'assembla pels seus gestos tècnics a Ronaldinho. També defineix com solia fer-ho Patapalo Rivaldo. I és capaç igualment d'evocar amb els seus moviments Romario. El futbol més enyorat del Brasil està personificat en la figura de Neymar, rei també del Barça, autor d'un gol monumental al Camp Nou. L'enyorança per Messi ha remès des que ha comparegut l'11. Si s'ha de jutjar per la seva trajectòria des de la lesió del 10, Neymar sembla disposat a batre's en solitari amb Cristiano a Chamartín. La consigna és que no convé donar pressa a la recuperació de Messi. L’afició es felicita per com s’entenen de bé Neymar i Suárez, i es pessiga tot esperant en Leo.

El joc dolç i lúdic de Neymar va ser el millor antídot per a un partit tens i que habitualment s’escapa del control emocional, a gust de tècnics metòdics com Marcelino. L'11 va aconseguir vèncer la resistència del Vila-real, va cedir després generosament i estratègicament el xut d'un penal a Luis Suárez i va rematar la tarda amb un prodigiós 3-0: va prendre la pilota en una transició a camp obert, va obrir per Luis Suárez i va trepitjar l'àrea per rebre, controlar amb el pit en velocitat, esquivar la marca de Jaume Costa d'esquena amb un barret i, de revers, rematar amb la dreta sense deixar caure la pilota, impossible per Areola. Els mocadors van substituir les estelades al Camp Nou.

Una obra d'art de Neymar

Res sembla impossible per a Neymar. El Barça va necessitar la millor versió del brasiler per doblegar un rival admirat per les aficions sense bufanda, aquelles a les quals els agrada el futbol, els bons jugadors com Bruno. El Vila-real va exigir sempre del FC Barcelona molta dedicació, paciència, desequilibri i concentració, tot i que últimament defensa millor el seu arc que no pas ataca el contrari, també al Camp Nou. Al Barça li va costar arribar fins a Areola. Amb prou feines hi havia espai per arribar al xut malgrat les exquisideses d'Iniesta i Neymar. Cal ser precís per vèncer un equip que pressiona ben amunt i competeix de manera excel·lent a partir de la bona organització de García Toral.

Les ocasions escassegen, l'estrès és extrem i les intervencions de l'àrbitre són molt escrutades, sobretot si es tracta de Clos Gómez, tan autoritari que va amonestar Iniesta, Luis Suárez i Neymar. La sort de la contesa va quedar a costa de qualsevol error o acció individual, circumstància que va incidir en l'ànim dels espectadors, asseguts en una pista de futbol com si estiguessin en un cinema, pendents d'un thriller futbolístic al Camp Nou. Al Barça no li quedava més remei que esperar una oportunitat i aprofitar-la perquè a la banqueta no hi havia cap més alternativa que la de Sandro, avui més rematador i menys jugador que Munir.

L’afició es felicita per com s’entenen de bé Neymar i Suárez, i es pessiga tot esperant en Leo

El col·legiat va espavilar Neymar després del descans i va escalfar el públic, que es va posar a cantar “Àrbitre, que dolent que ets!”. Va augmentar la intensitat barcelonista, va apuntar Busquets per desxifrar el partit, i Neymar va comparèixer definitivament. Busquets va entendre que es podia guanyar el Vila-real des de la pressió i la recuperació, menys des de l'elaboració, i va dissenyar la jugada que va resoldre el xoc: va sortir a trobar Bruno en una pista contrària, li va tallar la pilota i va aprofundir per al desmarcatge de Neymar, encertat en la recepció i definició: 1-0. Fins i tot Bruno, l'excel·lent mig del Vila-real, es va rendir davant del saber estar i la capacitat per llegir els partits de l'excels i discret Busquets.

Obert el marcador, es van veure les mancances ofensives del Vila-real i els excel·lents i vertiginosos desplegaments del Barça. Jaume Costa es va equivocar davant Munir i el penal el va transformar Luis Suárez per gentilesa de Neymar. El brasiler es va reservar per al 3-0. Una obra d'art. El brasiler i l'uruguaià sumen 20 dels 23 gols des que no hi és Messi i l'equip ha deixat d'encaixar gols —cap en els últims quatre partits— per recuperar solidesa i confiança, en vigílies del clàssic de Madrid.

Ja no es parla que Neymar falta al respecte al rival, sinó que se celebren els seus gols, cap fins ara com el tercer d'ahir contra el Vila-real, a l'altura dels millors de Messi.