Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat només ingressa el 8% del previst per privatitzacions

S'allunya de l'objectiu de dèficit fixat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), del 0,7% del PIB per al 2015

La Torre Muñoz, seu del Departament d'Empresa i Ocupació. Ampliar foto
La Torre Muñoz, seu del Departament d'Empresa i Ocupació.

La Generalitat s'allunya de l'objectiu de dèficit fixat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), del 0,7% del producte interior brut (PIB) per al 2015, en aconseguir només el 8% dels ingressos previstos per privatitzacions. Segons l'execució pressupostària del Departament d'Economia, fins al mes de setembre l'Executiu català només havia recaptat 30,3 milions d'euros per vendes de patrimoni i concessions. Els pressupostos preveien ingressar per aquesta via 375,9 milions d'euros, encara que en el Pla Econòmic i Financer (PEF) que es va enviar al Ministeri d'Hisenda aquesta quantitat encara era més gran: 1.663,3 milions. A més, la Generalitat veurà minvats els seus ingressos en estar suspeses diverses taxes pel Tribunal Constitucional.

L'Executiu ja va veure com l'any passat el dèficit públic escalava de l'1,96% al 2,58% del PIB, quan l'objectiu marcat en el CPFF era de l'1%. Un dels motius d'aquesta pujada va ser l'èxit escàs de la política de privatitzacions. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, havia planejat obtenir 2.489,5 milions per ingressos i concessions, però només va arribar al 16,5% d'aquesta suma, segons l'informe d'execució pressupostària del 2014.

En el PEF que la Generalitat va actualitzar al juliol per al Ministeri s'atribueix aquest escàs compliment en què “les operacions de concessió plantejades” van haver de ser “suspeses per la proximitat de la convocatòria d'eleccions municipals”. El Departament es referia al traspàs d'un paquet de depuradores de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que li hauria suposat uns ingressos de més de 800 milions.

Per quadrar els comptes del 2015, Mas-Colell va plantejar dos escenaris. El primer era als pressupostos que va aprovar el Parlament, en els quals fiava a la negociació amb Hisenda uns ingressos de 2.183 milions procedents de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent al 2008, una bestreta del fons de competitivitat i una compensació per l'impost sobre els dipòsits bancaris. No obstant això, aquesta negociació ni es va engegar i, per rematar-ho, l'Audiència Nacional va rebutjar que l'Estat hagi de pagar l'addicional tercera de l'Estatut, que fixava que la inversió pressupostària de l'Administració central a Catalunya havia de ser equivalent al pes de la comunitat en el conjunt de l'economia espanyola.

No obstant això, Economia tenia un pla B que va plasmar en el PEF que va portar al ministre Cristóbal Montoro, ja que els ingressos estaven "condicionats" a "un procés de negociació i a resolució judicial". La Generalitat no els va incloure en el pla que va lliurar a Montoro per rebre la llum verda del Ministeri i els va canviar per altres ingressos, especialment privatitzacions.

Comunitat més activa

Catalunya ha estat la comunitat més activa en aquestes operacions i, de fet, concentra el 99,5% de totes les vendes i concessions d'empreses públiques entre el 2012 i el 2014, segons l'informe sobre la reordenació del sector públic elaborat pel Ministeri d'Hisenda. Les dues operacions més importants realitzades per la Generalitat són la privatització d'Aigües Ter-Llobregat, en ple procés judicial, i Tabasa.

En el pla lliurat a Montoro, Mas-Colell va concretar que realitzaria el traspàs de les depuradores i realitzaria vendes d'immobles. Però l'única venda d'immobles de l'any –les dues seus del Departament d'Empresa i Ocupació– es va veure frustrada després que la societat Nadlan BCN no abonés l'import acordat, mentre que el nou mapa polític sorgit després de les eleccions municipals va allunyar l'operació de l'Àrea Metropolitana, el consell del qual està presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Més complicacions

La negociació amb la CUP per investir al candidat de Junts pel Sí (JxSí) per a la presidència de la Generalitat complica encara més aquesta política, ja que la formació anticapitalista exigeix parar o revertir 10 processos de privatització.

Fins a l'agost, la Generalitat registrava un desfasament del 0,76% del PIB, superior a l'objectiu de dèficit de tot l'any. Un informe del think tank Fedea apunta que Catalunya acabarà l'any amb un dèficit del 2% del PIB, sis desenes per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes. No obstant això, la Intervenció General de l'Estat ha obligat la Generalitat a incorporar en els comptes d'aquest any diversos contractes públic-privats del 2013 que elevaran el dèficit en 1.318 milions d'euros, equivalent a uns 0,7 punts del PIB. Però a més, la Generalitat es quedarà sense prop de 50 milions previstos en el PEF després que el Govern central els recorregués davant el Constitucional.

Però ara no és la consecució de l'objectiu de dèficit la principal preocupació de l'Executiu. Les arques catalanes s'estan beneficiant només parcialment –en els impostos propis, que són el 5% de la recaptació– de la recuperació econòmica pel sistema de bestretes en el qual es basa la participació de les comunitats en impostos estatals. Sense ingressos patrimonials nous, la Generalitat depèn més que mai dels Fons de Liquiditat Autonòmic. Els pagaments a farmàcies i al sector sanitari han tornat a demorar-se ara per l'espera d'una partida de 2.600 milions pendent de ser aprovada.

MÉS INFORMACIÓ