Selecciona Edició
Connecta’t
XAVIER DOMÈNECH, CANDIDAT D'EN COMÚ PODEM

“El Parlament està legitimat per aprovar la declaració independentista”

El cap de llista diu que En Comú Podem és una candidatura catalana i el seu programa i discurs es definiran des de Catalunya

Xavier Domènech, candidat d'En Comú Podem.
Xavier Domènech, candidat d'En Comú Podem.

Xavier Domènech (Sabadell, 1974), catedràtic d'Història de la UAB i candidat d'En Comú Podem, la llista de confluència de Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya, Podem i Esquerra Unida i Alternativa pel 20-D.

Pregunta. Per què fa el pas?

Resposta. Per reprendre la idea de les forces de canvi del 24-M. Tenim la il·lusió de treure'ns la llosa del PP. I, per primera vegada a les generals, es reivindica un referèndum.

P. Per què BComú va fer un parèntesi el 27-S? A Ada Colau li van retreure que no anés ni a un míting.

R. Barcelona té característiques de ciutat-estat i estàvem destinant l'energia a aplicar les noves polítiques. Ella va fer en el seu moment un reconeixement a Lluís Rabell, però el combat més enllà és necessari: Barcelona no pot quedar com una illa en un mar de resultats contraris al canvi.

P. El pacte es va tancar en temps límit i EUiA ha estat a punt de no sumar-s'hi. BComú volia imposar les seves condicions?

R. L'acord implica diversos subjectes i les tensions són normals. El procés ha estat contra rellotge i ha arribat a bon port. Però això no és un final. No sobra ningú i falta encara molta gent.

P. Catalunya Sí que es Pot va tenir un mal resultat. Per què ara pot ser diferent?

R. Intentem aixecar un moviment polític, social i ciutadà. No és una sopa de lletres ni només una suma de subjectes polítics. El 20-D és extraordinari: el canvi real enfront dels qui s'ofereixen com a renovadors perquè res canviï. I en el 27-S va quallar la idea del plebiscit: Ciutadans va guanyar a Nou Barris i Junts pel Sí va ser segona a només 700 vots.

P. Rabell va pagar no ser conegut. Corre el mateix risc?

R. No és un handicap. Els meus adversaris seran Chacón, Homs, Duran i Fernández Díaz. La vella política en estat pur, dur i concentrat. Són molt coneguts i en aquest context no m'importa no ser-ho jo.

P. Pablo Iglesias va convidar els fills d'andalusos i extremenys a ensenyar les dents. Li demanarà que eviti aquests comentaris?

R. Aquesta és una coalició catalana: el programa i el discurs es defineixen des d'aquí. Iglesias va dir de seguida que no va estar afortunat, però és el nostre millor aliat: per primera vegada en la història, un candidat aposta des de la Moncloa, després de la seva reunió amb Rajoy, pel dret a decidir i per treballar a partir del resultat.

P. És difícil que tingui recorregut si PP, PSC i C's el rebutgen…

R. Era creïble que Adolfo Suárez, sotssecretari del Movimiento, pogués acabar sent el primer demòcrata d'Espanya? En la vella política hi ha coses que són impossibles un dia i possibles l'endemà. Però nosaltres apostem per processos constituents, no només el català, per decidir-ho tot, inclòs el referèndum.

P. Com pot prosperar si PP, PSOE i C's han fet un pacte antiindependentista?

R. És la pitjor política: la confrontació amb Catalunya per legitimar el propi sistema. Tenim els models de Canadà i Gran Bretanya però sembla que l'espanyol té molt baixa qualitat democràtica: no accepta que ha de donar respostes si una majoria ho demana.

P. Podran seduir els electors de la CUP, que no concorre, sense ser independentistes?

R. La CUP representa la ruptura i som els seus millors aliats en un procés constituent. La majoria vol la sobirania i ser un subjecte per decidir el que vulgui.

P. No s'arrisquen a caure una altra vegada en la indefinició?

R. No: la nostra aposta és forta. Plantegem un combat fratern i solidari i una sortida multilateral: és impensable per a nosaltres veure a Catalunya negociant com un bloc amb el PP.

P. Els partits contraris a la secessió volien que no es debatés la resolució secessionista.

R. El Parlament té la legitimitat per aprovar aquesta declaració o qualsevol altra. Què volen ignorar al Constitucional? És l'anunci de l'inici d'un procés pel qual es necessitaria una majoria ciutadana. Però no és una declaració unilateral. Ja van tocar el preàmbul de l'Estatut. Hi hauria d'haver certa relaxació: només augmenta el problema respondre-hi amb el “no” i la llei mentrestant no es dialoga.

P. L'annex recull molts elements socials.

R. I impugna el Govern. És difícil imaginar que els que han retallat o privatitzat es posin al capdavant dels drets socials. En aquest sentit, és una declaració i és difícil valorar-ne l'efectivitat fins que no hi hagi govern.

P. La CUP diu que no votarà Mas. Ho entén?

R. No és assumible que es pugui bloquejar un país a partir de la discussió del futur polític d'un sol home, encara que aquest home sigui el president. Convergència no hauria d'estar al Govern. La dreta catalana està mutant: pateix una implosió des de 2010 i el seu model neoliberal ha fracassat i electoralment està en declivi. Que continuï aquí, revestint-se d'una altra cosa, no és sostenible a mitjà termini.

“El bust de Joan Carles I no hauria d'estar al saló de plens”

Guillem Martínez

Pregunta. Què il·lustra la creació del seu càrrec municipal sobre Memòria Històrica en una societat que presentava aquest tema com a solucionat?

Resposta. Il·lustra moltes coses: demostra que per a nosaltres els referents memorials i reconstruir una cultura amb referents democràtics és central. L'aposta és que la ciutadania tingui materials per dialogar amb el passat. No estava superat. L'etapa del franquisme és una ferida oberta per a molta gent. És l'antifranquisme el que porta la lluita i les llibertats. I tenim lluites per la llibertat, llarguíssimes en el temps, que han de configurar la nostra cultura cívica.

P. El nomenclàtor de carrer és sotmetre la monarquia a conflicte?

R. Tenim un nomenclàtor ja molt depurat si el comparem amb d'altres ciutats, com Madrid, que té encara un nomenclàtor amb restes franquistes. La nostra actuació té a veure amb una memòria propositiva, que no depurativa. Barcelona no té encara cap carrer dedidat a la primera ministra dona, Federica Montseny. Això no seria assumible en cap altre país de l'Europa occidental. Barcelona és una ciutat referent a Catalunya, a l'Estat i al món per les lluites socials. Engels deia que era la ciutat del món en la qual s'havien aixecat més barricades. Nosaltres posem aquesta tradició al centre. El 1840, va ser bombardejada dues vegades, va protagonitzar tres intents de revolució. No va ser només per la lluita per la democràcia, sinó també pel republicanisme i els drets socials. El 1840 construeix fàbriques cooperatives, es lluita pel dret a jubilació. Barcelona té unes tradicions subterrànies que marquen tant el seu passat com el seu present. 

P. Se suposa que hi té alguna cosa a veure amb la retirada del bust del rei del saló del plens. És una retirada definitiva?

R. Va ser una decisió col·lectiva. Hi ha dos elements: afrontar un debat que no s'havia fet. Aquest bust no hi havia de ser, allà: fa un any que no era Rei i fa un any que no hi havia de ser. No amaguem que apostem pels valors republicans. És el nostre ADN. Així obríem el debat sobre la reforma de l'ordenament municipal. Els símbols els ha de decidir el Ple.

P. Un dels projectes més emblemàtics del seu càrrec ha estat la restitució del Monument a Pi i Margall.

R. Pi i Margall és el pare de totes les esquerres catalanes: també per Salvador Seguí, per als federalistes i els fills de Valentí Almirall que aposten per la independència. Pi i Margall sintetitza totes les tradicions d'esquerra i és el referent de tots ells. Pi Sunyer inaugura un monument a la República en homenatge a Pi Maragall el 1936. El 1939 és un monument a la Victòria del franquisme, que perdura fins a 2011, complint amb la Llei de la Memòria Històrica. Però no es fa res. L'aposta és restituir el sentit general del monument: és un homenatge a la República un medalló en homenatge a Pi Maragall. És una restitució que la ciutat es mereix.

P. La República és una paraula que no sol aparèixer en els discursos rupturistes. Hauria de començar a aparèixer?

R. La República és una eina. L'important és la recuperació dels valors republicans. La II República no era només un sistema polític, sinó la promesa de crear escoles públiques, millors condicions laborals, terra i llibertat. La forma monàrquica és una forma superada. El debat és com construeixes un nou sistema polític amb l'arribada d'un canvi real multicultural social i polític. No només és un escenari polític. Hi arribarem però és un procés.

P. En Comú Podem, una forma, pel que sembla, sense centre, municipalista i amb reconeixement de nacions, s'assembla una mica al republicanisme del XIX?

R. El primer republicanisme formula moltes coses per primera vegada. Els Terradas, els Pi Maragall plantegen democràcia, drets socials i procés constituent. Ens hem de concentrar en l'espai democràtic. Hem tingut crisi de sobirania i democràcia, dos conceptes a restituir. I posar tots els elements per fer aquesta alternativa: la gent no pot veure com es retallen els seus salaris, i patir desnonaments.