Selecciona Edició
Connecta’t

Desconvocada la vaga dels treballadors del Liceu

Els treballadors suspenen l'aturada previst pel 8 de novembre

El comitè i la direcció arriben a un acord

Treballadors del Liceu cantant el cor 'Va pensiero' de 'Nabucco' com a mesura de protesta, a l'octubre.
Treballadors del Liceu cantant el cor 'Va pensiero' de 'Nabucco' com a mesura de protesta, a l'octubre.

El Liceu ha evitat finalment que li esclatés una bomba laboral que tenia l'espoleta activada des de fa més d'un any, just quan el teatre, com un malalt financerament delicat, comença a deixar de necessitar respiració assistida. Els treballadors –poc més de 300– que integren el cor, l'orquestra, el cos tècnic de l'escenari i administració havien decidit anar a la vaga des del proper 8 de novembre coincidint amb l'estrena de la segona òpera de la temporada, un famós muntatge de Benvenuto Cellini, que repetiran a les funcions restants i en els dos concerts de Riccardo Mutti. No obstant això, l'aturada ha estat desconvocada a primera hora de la tarda, després de signar-se un acord entre els treballadors i la direcció.

Fonts del comitè d'empresa i de la direcció del teatre han confirmat que la vaga s'ha desconvocat, després d'acceptar la proposta de mediació del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) sobre la "periodificació" fins a l'any 2021 de l'import equivalent a les pagues extres.

La veritat és que el problema de falta d'entesa entre treballadors del coliseu i l'equip gestor s'ha cronificat i la vaga finalment desconvocada no hauria estat la primera ni la segona, sinó la tercera. Van fer aturades de mitja hora el juliol de 2014 en les representacions de l'òpera Kitesh, la segona la van convocar el juliol passat, però va ser retirada a l'últim moment. El nus gordià del conflicte és la greu situació financera que ha travessat el teatre que el va abocar, primer, a un ERO temporal de dos mesos –es va fer el setembre de 2013 i es va aixecar el juliol de 2014– a una regulació de plantilla encavalcada amb acomiadaments puntuals –una trentena des de gener de 2014- i a rebaixes salarials. Res nou que no hagi passat en milers d'empreses, tant públiques com privades, des de l'esclat de la crisi.

La particularitat del Liceu és que a la caiguda de públic s'hi va sumar una dràstica retallada en les subvencions públiques, que han baixat de 28 milions de la temporada 2009/2010 als 19 previstos per aquesta i un deute financer de 16 milions contret, en part, per pagar nòmines i aixecar el teló. Alguna cosa així com una tempesta perfecta.

En aquest context, el Liceu va aprovar el gener de 2014 un pla de viabilitat econòmica –“estàvem a la vora de la suspensió de pagaments”, reconeix el seu director general, Roger Guasch– per revertir un quadre econòmic pèssim que donava llum verda a retallades salarials generalitzades i a una reducció de plantilla per rebaixar el capítol de personal. I en aquest panorama, treballadors i empresa van arribar a un acord signat el juliol de l'any passat en el qual es recollien diverses mesures per reduir costos, com la reducció de la jornada laboral voluntària, l'incentiu de baixes pactades i es va acordar, també, la suspensió del pagament de les pagues extraordinàries de juny des de 2014 –la del 2013 tampoc l'havien cobrat– i fins al 2017. També deia aquell conveni que a partir de la temporada 2014-2015 i si es produïen increment dels ingressos del Liceu, es destinarien part d'aquests ingressos a la devolució parcial de les pagues degudes. Aquest és un dels punts de fricció que enfronta ara a empresa i treballadors: la direcció afirma que no s'ha arribat encara a aquesta situació financera i els treballadors mantenen el contrari.

El Liceu va tancar la temporada 2012/2013 amb 4,3 milions d'euros, la següent el dèficit va ser de 3,9 i la passada es va arrencar amb un saldo negatiu de 272.000 euros. Al llarg de l'any passat, les administracions van fer unes aportacions extraordinàries d'11 milions d'euros que, segons l'empresa, van ser destinades íntegrament a eixugar el dèficit acumulat: “en ser una fundació no podem tancar els exercicis amb resultats negatius”, explica un representant de la direcció. Des del comitè desconfien que això hagi estat així i entenen que aquesta injecció de diners podia ajudar a començar a retornar part de les tres pagues extres ja degudes. “No podem entendre per què diuen que no poden pagar les endarrerides i, no obstant això, ens van avançar la meitat de la de desembre per evitar la vaga de juliol passat”, repliquen des del comitè d'empresa. A més, el Liceu ha de negociar a partir de l'any proper el deute financer de 16 milions amb els bancs que durant dos anys han aplicat una carència.

Els treballadors, a través del comitè, havien rebutjat fins aquest divendres l'oferta que havia posat sobre la taula l'empresa al setembre de començar a pagar les pagues extres compreses entre 2013 i 2017 a partir de 2018 i en un termini de 10 anys. I també es van negar a una segona proposta, que rebaixava la fi dels pagaments al 2024.